La Fe

La fe es una respuesta instintiva a aspectos de la existencia que no podemos explicar de otro modo, bien sea el vacío moral que percibimos en el universo, la certeza de la muerte, el misterio del origen de las cosas o el sentido de nuestra propia vida, o la ausencia de él. Son aspectos elementales y de extraordinaria sencillez, pero nuestras propias limitaciones impiden responder de un modo inequívoco a esas preguntas y por ese motivo generamos, como defensa, una respuesta emocional.

" El juego del ángel "

Desanim

Avui m'he aixecat desanimada, amb un desanim, que està clavat molt endins, sense cap causa que el defensi. Rés no sembla prou important, Per treurem de sobre aquesta angoixa i vaig voltant per la casa, sense saber ón amagar-me. Recordo que aquesta nit he dormit molt poc,em pregunto: Serà que els meus somnis (que no recordo) eren tristos i al despertar-me, la seva pena, ha deixat el món dels somnis, per acompanyar-me? no ho sé, de fet no em costaria rés tornar-me a adormir. Aparto aquests pensaments i m'esforço a posar atenció a les coses del dia a dia. Mica en mica el meu desanim es va amagant, acabant de desapareixer al cap de poques hores.

Castell de focs

Recordeu el castell de focs?, és part important, de qualsevol Festa Major del nostre país, agrada a grans i petits, exclamen "oh, que bonic", és per a tots els miradors un simból d'admiració a les formes i als colors d'aquests petards, que han anat evolucionant amb el temps, passant de ser poc mes que una "traca" (és ha dir, molt soroll i una mica de color), a combinacions de fins a quatre colors en un sol petard que, semblen sortir un de dins de l'altre amb diferent forma i color.
Mirar el castell de focs, et fa gaudir d'una estona de sons i colors que omplen el cel, de majestuosos desmais, de boniques flors, cors dibuixats a l'aire, rodes que volten i semble que et vulguin atrapar,....Tot plegat et transporta per uns moments, a un lloc imaginaria ón ets feliç.

Sempre endevant

Recordeu a la Rosalia, la M.Merçe i la Nuria?,doncs bé la seva historia continua, una de les coses que tenen en comú, es el seu amor a la Natura, i han decidit, sempre que segui possible fer-hi un passeig.
L'altre dia van anar a un petit poblet, enclavat entre muntanyes, on la verdor dels arbres, la remor del riu i la pau del entorn les omplia d'alegria, trasportan-les a la joia de l'infantesa, fent fora tots els neguits de la vida quotidiana. Elles han volgut compartir amb vosaltres aquest màgic moment, perque aixó, tambe les omple de felicitat.

Continuara........

La pena de mort

Cap ésser humà té dret a disposar de la vida d'un altra ésser humà.Peró de vegades,quan una persona és dolenta de debó, quan fa mal nomès per fer mal sensa cap justificació(drogues,malalties mentals....)jo crec que es mereix la pena de mort.
Estic llegint un llibre a ón els grans rics es consideren amb dret a provocar guerres i causar milions de morts. es mereixen la pena de mort?, si es aixi perquè no tan sols no els condemnem a presó, si no que els deixem que continuin fent de les seves.Aquestes grans empreses nomès volen diner i no els importa gens el que els passi als altres.
Hi ha un mineral,que els treballadors cobren 1 euro al dia per treure-l d'enmig d'un pilot de terra, i aquesta terra es treu d'unes petites mines que tot sovint s'enfonsen, matant al petit miner que hi ha dins, doncs com que els forats són petits per els homes,i fan entrar nens, aquests nens cobren 20 cts. al dia, i s'en moren de 5 a 7 al mes. Aquest mineral al mercat val moltissim ja que es fa servir entre d'altres coses per fer( telefons móbils, reproductors de DVD,cónsoles de videojocs.....). Es evident que el qui comercia aquest mineral d'aquesta manera, es mereix un bon càstig, peró, i nosaltres els consomidors,quina part de culpa tenim? si no compressim mòbils o videojocs aquest empresari no compraria aquest material, peró segurament faria una altra cosa tan o mès dolenta per guanyar diner.Creiem que es just que perquè nosaltres visquem bé, hagin de morir gen a l'Afica?.Creiem que es just que ens queixem a vegades sense motiu, quan d'altes donen la vida per nosaltres?. A ón es la justicia quan nosaltres no fem res per arreglar aixó?, mereixem també la pena de mort?.

Ser Català

Hi havia una vegada una noia catalana,que es sentia molt orgullosa,del seu país, la seva llengua, la seva gent, no creia necessaria l'independencia de Catalunya, peró es clar no tothom pensava com ella. El que si creia que la seva terra mereixia era el respecte dels altres, cosa que tot sovint veia que no succeia.Per exemple:quan alguns politics acusaven als catalans de voler massa diners i d'aquesta manera deixar a les altres comunitats sense. gran mentida, tots tenim dret de negociar el millor per a cadascú, si uns en saben mès que uns altres, que té de dolent?.
Quin pecat hem comès els catalans, perquè ens posin en contra de la resta d'Espanya?.Es que aquesta gent no pensa que molts dels actuals catalans són fills d'immigrants(andalussos, gallecs, extremenys..)es que no s'adonen que Catalunya té molts més habitants que Extremadura per exemple. No es pregunten mai com es que aquesta comunitat té tans immigrats d'arreu del món?. O es que senzillament no pensen, i els es més fàcil creure als politics, que nomès busquen vots, moltes vegades amb mentides.Es una pena que no s'adonin que la unió fa la força, i que els coneixaments d'uns i altres( llengua, maneres de fer...) enriqueixen un país i es molt trist que un politic haigi d'arribar tan baix, per guanyar vots.

pensaments

En Damià esta assegut a la punta del llit, està trist, està molt trist, després de dos anys amb una malaltia anomenada "demencia senil" la seva mare ha mort. En Damià recorda la vida de la seva mare i no enten com una persona tant lluitadora pot acabar perdent el cap d'aquesta manera.
Una dona que havia vençut la mort pràcticament de nena, perdut la mare als 15 anys, fugit fora del seu país voluntaria o involuntariament, capaç de lluitar tota la vida per tirar endavant la seva familia, buscant la manera de sortir-se sempre amb la seva. Un es demana,com pot acabar així?.
Tots estem exposats a aquest trist acabament, i jo em pregunto: perquè aquestes malalties degeneretives existeixen?, eliminen la possibilitat d'una mort digna, es pot lluitar contra elles?, ens hem de preparar molts anys abans per evitar la seva aparició?,o senzillament toca a qui toca i no hi ha solució possible?.