Un jove executiu anava a tota velocitat amb el seu luxós "Jaguar" sensa cap mena de precaució. De sobte,va sentir una patacada a la porta. S'aturà i en baixar del cotxe va veure que una pedrada li havia abonyegat la carrosseria.Va pujar altre cop al cotxe i a tota velocitat va recular fins el lloc del que li semblava havia sortit la pedra que li havia desgraciat el seu preciós automòbil.Va sortir enfurismat de l'auto i va aferrar pels bracets a un nen que hi havia allà i arrossegant-lo cap el cotxe l'anava escridassant:
Què ha estat això? Qui et penses que ets, tu? Què creus que estàs fent, amb el meu cotxe? Cada cop més enfurismat, l'amenaçava: Aquest cop de pedra et costarà molt car! Perquè ho has fet això?
Per favor,senyor,per favor...ho sento molt.No sabia què fer!-va suplicar el nen- Li he tirat la pedra perquè ningù no s'aturava- va dir amb llàgrimes corrent-li cara avall-. Es que el meu germà,que va en cadira de rodes, ha caigut a la cuneta.Jo no el puc aixecar tot sol. Si us plau, em pot ajudar a asseure'l altre cop a la cadira;pesa massa per mi, que encara sóc petit- va suplicar el nen.
Visiblement impactat per le situacìó, l'executiu va empassar-se el nus que se li havia fet a la gola i va alçar al jove de terra, el va asseura a la cadira i amb el mocador li va netejar una mica les ferides que s'havia fet. Va mirar emocionat al nen i aquest li va donar les gràcies amb un somriure:
Que Déu el veneeixi, senyor! Moltes gràcies.
L'home, el va veure allunyar-se empenyent treballosament la cadira de rodes del seu germà.
L'executiu encara no ha fet reparar la porta del cotxe, manté el bony per recordar que no s'ha d'anar per la vida tan distret ni tan depresa que algú t'hagi de llençar una pedra per cridar-te l'atenció
====================================================
Un joven ejecutivo iba a toda velocidad con su lujoso "jaguar" sin ninguna precaución. De pronto sintió un fuerte golpe en la puerta. Se paró y al bajar del coche vió que una pedrada le habia abollado la carroceria. Volvió a subirse al coche y a toda velocidad retrocedió hasta el lugar del que le parecia habia salido la piedra que le habia desgraciado su precioso automóbil. Salió enfadadisimo del auto y cogió por los bracitos a un niño que habia allí y arrastrándolo hacia el coche le iba gritando:
-¿Qué ha sido eso? ¿Quién te crees que eres,tu? ¿Qué crees que estas haciendo con mi coche? Cada vez mas enfadado, la amanazaba: ¡ Esta pedrada te costará muy cara! ¿Porqué lo has hecho, esto?.
-Por favor, señor, por favor...Lo siento mucho. ¡No sabia que hacer!- suplicó el niño-.Le he tirado la piedra porque nadie se paraba- dijo con las lágrimas cayéndole por la cara-. Es que mi hermano, que va en silla de ruedas, ha caido a la cuneta. Yo solo no lo puedo levantar. Por favor me puede ayudar a sentarlo otra vez en la silla; pesa demasiado para mi, que aún soy pequeño- suplicó el niño.
-Visiblemente impactado por la situación, el ejecutivo se trago el nudo que tenia en la garganta y levantó al joven de tierra, lo sentó en su silla y con el pañuelo le limpió un poco las heridas que se habia hecho. Miró emocionado al niño y este le dió las gracias con una sonrisa:
-¡Que Dios le bendiga, señor! Muchas gracias.
El hombre, lo vió alejarse empujando trabajosamente la silla de ruedas de su hermano.
El ejecutivo aún no ha hecho reparar la puerta del coche, mantiene la abolladura para recordar que no hay que ir por la vida tan distraido ni tan deprisa que alguien te tenga que lanzar una piedra para llamarte la atención.
---------------------------------------------------------------------
