UN VIATGE MAI IMAGINAT

Avans d'aterrar ja vaig veura la blancó de les sevas cases, la grandaria de la seva capital i el blau del seu mar, que més tard descubriria que en altres indrets és d'un vert molt viu.
Ja de peus a terra vaigs descobrir l'amabilitat de la seva gent.
Aixi va començar l'aventura en un país fins ara desconegut per mi. L'endemà de l'arrivada, els meus ulls van gaudir de les maravelles que la principal ciutat del país, pot oferir al seus visitants. I de mica en mica acompanyada de la meva familia i d'altres companys de viatge em vaig anar endinssant en ls seves arrels.
Descobrint els seus costums, vam viatjar de nort a sur gaudint de les sevas Mesquites, "Mausoleos", museus, termes, palmerals, cases troglodites etc... passant per un llac salat, fins a arrivar als oasis i al desert, va ser un màgnific viatge de la mà d'un bon guia.
Gràcies Sami per descobrir-nos els secrets de "tunez".
Passat i present d'un país amb poca industria que lluita per anar endevant amb el que més té, vuit mil-lions de persones amb moltes ganes de millorar la seva qualitat de vida.

-------------------------------------------------------

AMICS PER SEMPRE

El qui té un bon amic té un trésor. Perque no és fàcil tenir un bon amic.

En una amistad, s'ha de donar i s'ha de rebre, peró no donar esperant rebre, llavors les coses aniràn malament. Hi ha qui fa una bona amistad a l'escola de ben petit i aconsegueix que duri tota la vida. Té una gran sort. D'altres van tenin diferents amistats al llarg de la seva vida, depenen de les vivencies qu'els-hi toquin, aixó no vol dir que no siguin bons amics, es simplement que un cop han complert la seva misió cadescú segueix el seu cami.

El ser humà, ha nascut per viura en companyia ( encara que en l'actualitat cada cop s'es més individualista) siguen conscients de la nostra naturalesa, acceptem de bon grat les ocasions que s'ens presentin de fer amistats. Siguem honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i sapiguem escollir els amics que omplen el nostra cor i nosaltres el seu, només així podrem trobar un amic ( o amics ) per sempre.

VAS FER VAGA?

Jo no, no perquè cregui que les vagues no serveixen per rés, sino perque crec que aquesta no serveix per rés.

Es evident que no hem de quedar callats devant les coses que creiem firmament incorrectes, peró tampoc hem de protestar per caprici i demanar salucions impossibles.

Damanem al govern que ens solucioni la crisi, com si el govern fos el responsable de tot ( Cert és que en té una bona part de responssabilitat), peró ni ha molts altres de responsables: Multinacionals que s'han aprofitat del moment que vivim, Bancs i caixes que s'han cregut que tot

valia, constructors que sabien que aquest mercat tenia una fi, milers i milers de ciutadans que em estirat més el braç que la màniga etc...Tot en conjunt ens ha dut a una crisi que ara no sabem resoldre.

D'anar endavant tothom en sap. Anar enrera costa molt. Peró crec que ara ens cal un passet enrera i no viura com si no passes rés ( cal portar les sabates al sabater i no comprar un parell nou cada any). Si tots des del Rei fins la més pobre de les persones d'aquest païs ens fessim responssables en els nostres limits, no farien falta vagues tardanes que no aportan solucions.

Crec a més que el dret a vaga es lliura. No em de fer vaga perque uns piquets, que en principi han de ser informatius ens hi obliguin amb amanaces. LLavors els resultats de la vaga no son reals, doncs no es sap el tan per cent de les persones que fan vaga perque hi creuen o perque si han vist obligats.

PARLEM DE LA MORT

La mort, una dama ensenyorada vestida de negra, amb una dalla a la mà, així es representada. Peró en realitat no es tan teatral, es simplement una part de la vida a la que tots (o quasi) tenim por d'enfrentar. Perquè tenim por a la mort? segurament qerque no sabem que hi ha desprès.

Totes les religions tenen una explicació, pel que passarà després de que l'ànima deixi el cos, però ningú ho sap cientificament. Crec que necessitem creura que hi ha alguna cosa despres de la mort, per dona sentit a la vida. El fet de pensar que potser som com qualsevol altre ser de la terra que neix, creix i mort, es massa frustrant per acceptar-lo.

La mort doncs dona per molt literariament parlant, però jo na soc escriptota, ni filósofa, nomes sé que ningú torna per explicar l'experiencia i si ens reencarnem no ens en recordem de la vida passada.

Cada dia sentim per les noticies parlar de morts, d'accident, assassinats etc. es trist quan la mort arriva per mitjans no naturals a edats joves i no tan joves perque encara queden anys per descobrir la vida. Pero tots sabem que la vida te fi i aquesta es la mort, ens agradi o no.

Crec peró que no es mort ningú, al qui no li hagi arrivat l'hora (peró aixó es una altra historia).

DESCOBRINT ANDORRA

Qui no ha estat a andorra?.

Molts som els que hem passejat pels carrers de Andorra la Vella mirant botigues i més botigues, cansant els nostres peus, marxant cap a casa amb quatre formatges i potser algún aparell electrònic, dient al qui ens vol escoltar, que em anat a Andorra. Però en realitat no sabem res d'aquest país: No sabem gairabé res d'aquest país, enclavat entre muntanyes, de pocs kms i forces habitants, un país que creix muntanyes amunt perque les seves valls s'han quedat petites. Un país que ha deixat de viura de l'agricultura i ramaderia per aprofitar el turisme. Un país de gent amable, on conviuen catalans, francesos, espanyols i portuguesos i tots es senten andorrans. Un país net, ple de flors i paisatges maravellosos pels amants de la Natura a on no hi ha lloc per la gent que viu al carrer (doncs esta prohibit, sota pena d'expulsio). Un país petit i bonic de llengua catalana amb molts petits poblets, que jo vull descobrir.

SER CATALÀ-------------------------------SER CATALÁN

Soc català, soc espanyol, peró en aquest moment em sento rebutjat. Perquè no ens vol "España"?, li hem fet potser un gran mal al defensar la nostra llengua i cultura?, li hem fet potser un gran mal al ser treballadors d'Europa?, perque el diners que genera Catalunya, si que els volen?, potser es que ells voldrien ser catalans?. Moltes són les preguntes i poques les respostes. Tan bé que estariem tots juntets respectan-nos els uns als altres, doncs per tothom es sabut que l'unió fa la força. Sembla peró que en Rajoy no ho sap, ell juga a dividir ( potser per alló de divide y venceràs), creu que hi guanya , potser ho sembla, peró no tardara en adonar-se que es mentida , que hi perd, peró llavors serà tard. Els catalans no deixarem de ser-ho perque els altres ho vulguin, en tot cas si que ens podem convertir en catalanistes. Coneixeu la diferencia?
Passi el que passi, recordem el que diu la sardana.

Som i serem gent catalana

tan si es vol com si no es vol

que no hi ha terra amb més ufana

sota la capa del sol.

Deu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas

canta la terra encara entera

i canta que cantaràs.

canta l'ocell, el riu, la planta

canten la lluna i el sol

tot treballant la dona canta

i canta el peu del bressol.

I canta dintre de la terra

lo passat jamai passat

i jorns i nits de serra en serra

com tot canta al Montserrat.

SOBREVIURE

M'en sortiré, hi ha crisi sí , peró no deixaré que em guanyi el desencant.

Hi ha atur, pero tinc confiança en trobar feina, encara que sigui mitja jornada.

Estalviaré, de grat o a la força, però és que estirar més el braç que la maniga no porta enlloc.

Escoltaré els politics, parlar i parlar de atur, crisi económica i l'estatut, peró tindré la meva opinió sobre tot plegat, perque fet i fet ells no em donaran res, soc jo qui ha de viure la meva vida i per tant soc jo qui escull com la vol viure, si amb la desilusió del qui ho veu tot negre, o amb l'optimisme de triar per mi el millor de cada un dels moments que em toca viure.

Algú va dir que l'economia, es l'art d'administrar amb eficiència els propis bens, si tots complim aquesta regla, potser les coses aniran una mica millor.