FELIÇ ANY

NADAL EN UNA BOMBOLLA

Miro per la finestra,a fora esta nevant,tot ha quedat blanc i les branques dels arbres comencen a canviar la forma degut al pes de la neu.

Dins a la casa de muntanya, a on cada any la familia passa aquestes festes, la llar de foc dona escalfor. Aviat arrivaran tots: cosins,tiets,germans, nebots, nets, junts prepararem el sopar, esmorzar, dinar.I farem petits obsequis que ens ompliràn d'il.lusió, després......

De sobta em desperto i m'adono que tot era un somni, que els meus Nadals son molt diferents, i que tot plegat, només era un Nadal en la bombolla de la meva imaginació subconscient.

BONES FESTES NADALENQUES

PUBLICITAT-----------------PUBLICIDAD

Ja es torna a acostar Nadal, els nostres sentits poden gaudir de cantitats incontables d'anuncis: De colònies que fan miracles, de joguines que juguen soles i prenen la capacitat d'imaginar als infants i molts d'altres articles que tan sols quatre privilagiats es poden permetre.Tot perque ens gastem els diners en coses que no necessitem.
El Nadal es un temps en el que tots tenim ganes de fer i rebre regals i els publicistes ens hi ajuden. A la meva manera de veura hi ha quatre tipus de gent que tenen diferent manera de rebre els regals: Els que els agraden les festes i qualsevol cosa els alegra la vida, Els que accepten el regal i el disfrutan encara que alló no era el que volien, els que cap regal no es el adequat per ells, l'accepten per quedar bé, peró l'acabaràn tornan a regalar o el tiraràn a un racó, i els que no poden gaudir de cap regal, doncs l'economia no els ho permet, i es moren de ganes de rebren un.
Tan a uns com als altres els anuncis els omplen el cap, uns desitjen el que no tenen, altres han de comprar tan si com no, el que surt a la tele, altres passen de tot i queden els que pensen, que perquè la vida es tan injusta amb ells ( tantes coses bones que anuncien i no en poden comprar cap).
La veritat, si hi hagués un botó que premen-lo desapareguessin aquests anuncis, jo el faria servir. Perquè a més s'ha de veura quins anuncis: tots els sabons de rentar son els millors, totes les colonies les gaudeixes millor despullat i si pot ser amb parella, els cotxes ja ni en parlem, la majoria et portarien dalt de l'Everest només al entrar a dins, les joguines ja no necessiten al infant per jugar.........I a vegades no saps gaire bé que es el que es ven en aquell anunci, d'estrany que es tot plegat.
En fi, ja que la publicitat no desapareixerá, al menys el publicistes es podrien esforçar en fer obres d'art dels seus anuncis, potser llavors gaudiriem més d'aquests "espais publicitaris".

NO AL ABORT

S'está parlent molt de la llei de l'abort, qui está a favor, qui está en contra.

Que pensa la gent?, que la llei fa canviar les conviccions, no, no crec que aixó sigui així.

Jo estic a favor de la llei de l'abort, es el millor pel qui vulgui abortar, peró estic totalment contra l'abort.

Actualment hi ha prou sistemes anticonceptius, per evitar un ambaraç. Que passa doncs?, la llei no evitará els embaraços, aquests es produirán perque el que s'ha de canviar es el respecte de les persones per la vida.

L'inconciencia dels adolacents, que volen ser grans avans d'hora i que es creuen sempre que a ells no els passará, perque ells són els amos de la vida. I l'inconciencia dels pares que per vergonya, pensant que els fills són més llestos, no parlan amb ells de la sexualitat.

No, el problema no es la llei, el problema es a un altre lloc, jo no abortaré perque una llei m'ho posi més fácil, ho faré perque donaré prioritat a unes altres coses, i no a la vinguda d'un infant, no al ser mare.

Doncs endavant la llei de l'abort, peró pensem amb serenor, que podem fer, perque meins dones deicideixin abortar.

UN VIATGE MAI IMAGINAT

Avans d'aterrar ja vaig veura la blancó de les sevas cases, la grandaria de la seva capital i el blau del seu mar, que més tard descubriria que en altres indrets és d'un vert molt viu.
Ja de peus a terra vaigs descobrir l'amabilitat de la seva gent.
Aixi va començar l'aventura en un país fins ara desconegut per mi. L'endemà de l'arrivada, els meus ulls van gaudir de les maravelles que la principal ciutat del país, pot oferir al seus visitants. I de mica en mica acompanyada de la meva familia i d'altres companys de viatge em vaig anar endinssant en ls seves arrels.
Descobrint els seus costums, vam viatjar de nort a sur gaudint de les sevas Mesquites, "Mausoleos", museus, termes, palmerals, cases troglodites etc... passant per un llac salat, fins a arrivar als oasis i al desert, va ser un màgnific viatge de la mà d'un bon guia.
Gràcies Sami per descobrir-nos els secrets de "tunez".
Passat i present d'un país amb poca industria que lluita per anar endevant amb el que més té, vuit mil-lions de persones amb moltes ganes de millorar la seva qualitat de vida.

-------------------------------------------------------

AMICS PER SEMPRE

El qui té un bon amic té un trésor. Perque no és fàcil tenir un bon amic.

En una amistad, s'ha de donar i s'ha de rebre, peró no donar esperant rebre, llavors les coses aniràn malament. Hi ha qui fa una bona amistad a l'escola de ben petit i aconsegueix que duri tota la vida. Té una gran sort. D'altres van tenin diferents amistats al llarg de la seva vida, depenen de les vivencies qu'els-hi toquin, aixó no vol dir que no siguin bons amics, es simplement que un cop han complert la seva misió cadescú segueix el seu cami.

El ser humà, ha nascut per viura en companyia ( encara que en l'actualitat cada cop s'es més individualista) siguen conscients de la nostra naturalesa, acceptem de bon grat les ocasions que s'ens presentin de fer amistats. Siguem honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i sapiguem escollir els amics que omplen el nostra cor i nosaltres el seu, només així podrem trobar un amic ( o amics ) per sempre.

VAS FER VAGA?

Jo no, no perquè cregui que les vagues no serveixen per rés, sino perque crec que aquesta no serveix per rés.

Es evident que no hem de quedar callats devant les coses que creiem firmament incorrectes, peró tampoc hem de protestar per caprici i demanar salucions impossibles.

Damanem al govern que ens solucioni la crisi, com si el govern fos el responsable de tot ( Cert és que en té una bona part de responssabilitat), peró ni ha molts altres de responsables: Multinacionals que s'han aprofitat del moment que vivim, Bancs i caixes que s'han cregut que tot

valia, constructors que sabien que aquest mercat tenia una fi, milers i milers de ciutadans que em estirat més el braç que la màniga etc...Tot en conjunt ens ha dut a una crisi que ara no sabem resoldre.

D'anar endavant tothom en sap. Anar enrera costa molt. Peró crec que ara ens cal un passet enrera i no viura com si no passes rés ( cal portar les sabates al sabater i no comprar un parell nou cada any). Si tots des del Rei fins la més pobre de les persones d'aquest païs ens fessim responssables en els nostres limits, no farien falta vagues tardanes que no aportan solucions.

Crec a més que el dret a vaga es lliura. No em de fer vaga perque uns piquets, que en principi han de ser informatius ens hi obliguin amb amanaces. LLavors els resultats de la vaga no son reals, doncs no es sap el tan per cent de les persones que fan vaga perque hi creuen o perque si han vist obligats.