OMBRES EN LA FOSCOR

Caminant per la gran ciutat. A prop les festes de Nadal, rius i rius de gent pels carrers. Dins les botigues uns miren i s'en van, altres compren l'obsequi que buscaven, tot es festiu o aixó sembla.
Si mirem bé pels voltants trobarem gent demanan al carrer, gent que no entra a les botigues, perque no té rés per gastar. A alguns ja els està bé viura així, peró altres s'han vist obligats per diferents motius a viura al carrer, demanar, o robar per menjar. Quasi ningú els veu, son com ombres en la foscor, poden estar alla peró no son visibles. Tindràn sort si poden rebre de mans d'alguna associació humanitaria un ajut per anar tirant
Els carrers segueixen plens de gom a gom, de gent ignorant la realitat que els envolta, i potser tampoc els interessa saber-la. Possiblement ens creguem més feliços si possem una pared que ens separi del que no ens agrada veura. Peró ens agradi o no, per molt que ho volguem ignorar, es una realitat, es un fet, i esperem que el futur no sigui per nosaltres, formar part d'aquest grup d'ombres. Perque llavors dessitgeriem haver ajudat de tant en tant a alguna(a) d'aquestes persones anónimes dins la foscor.

(a) Ni ha tantes que no es poden ajudar totes.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

TARDOR

Arriba la tardor, els primers freds ens atrapen en roba d'estiu, disfrutant de les restes del bon temps, i amb les vacances al cor. L'escola ja ha començat, els infants tornen a omplir els carrers, amb les motxilles a l'esquena. Respectant els horaris del nou curs. Tot sembla nou, però en realitat no fem res més que anar seguint el canvi, que ens marquen les estacions:
PRIMAVERA, la renaixença, tot brota de nou, omplint la vida de colors.
ESTIU, gaudir dels dies llargs, plens de sol i de tot el que ha creat la primavera.
TARDOR, decaïment, els arbres perden les seves fulles, i tots ens preparem per rebre
l'hivern
HIVERN, Temps fred, natura morta. Dies que et conviden a gaudir de l'escalfor de la
llar.
Any rera any anem seguint sense adonar-nos-en el cicle de vida de la natura: naixement, creixament, envelliment i mort. Aquest cicle també és el nostre, només que nosaltres posem com a mínim 20 anys en cada part.

Tots sabem que estem de canvis, tothom retalla, els ajuntaments, el gobern de l'estat, la Generalitat. Nosaltres sensa saber com acabarà tot plegat, anem d'un lloc a l'altra protestant, encara que ningú ens escolti.
Un dia d'aquests per la rádio parlaven dels canvis en sanitat, l'entrevistat (del que no recordo el nom), contestant a les preguntes que li feia el periodista, deia que ningú es quedaria sensa assistencia, encara que en un lloc els treguessin el servei d'urgencia o limitessin la quantitat d'ambulancies. Serien atessos en un altre lloc. Del que no parlaba, era del retard en arribar les ambulancies, o en el que pot significar (segons l'urgencia) se atès mitja hora més tard.Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li al senyor, si ell feia servir l'assistencia sanitaria de la seguretat social, o la privada. Com que segurament va al aprivada, o va a visitar-se demanan-li el favor a un amic o company, es de lógica pensar que tant li fa, com siguin atessos els demés.
També es cert que a vegades s'omple el servei d'urgencies d'un hospital amb coses que podrien haver estat curades en els Caps d'atenció primaria. O que alguna enfermera llesta regala gels i cremas al qui en vulgui, perque al hospital ni ha molt de tot aixó. I aquestes coses que en principi pensem que son en el nostra benefici a la llarga s'acaben pagan, i moltes vegades paga el just pel pecador.
De moment ens quedem mirant tot el que passa i dessitjan que els passos enrera, siguin només els necessaris per anar endevant amb més força i millor que avans.

CARTA A MOU.

Mou,qui és vosté?, un entrenador de fútbol?, esclar que no, un bon entrenador, mai no faria el que Vosté fa. Un bon entrenador,estaria del costat de l'esport, dels bons jugadors, prescindint dels colors de la seva samarreta.No seria un maleducat, i tindria respecte als altres. Vosté és una persona que és creu un Déu, es creu amb dret a despreciar els altres, perque li paguen un sou que no es mereix, en realitat no es mereix ser entrenador del Madrid, que desde que vosté n'es el responsable, no ha fet rés de bó. Crec que li queda molt per aprendre, una de les coses, és que la unió fa la força i no al revés.

Sr.Mourinho, si jo fos del Madrid, votaria perque el fessin fora i se n' anés a entrenar el seu gos.

I perquè ho sapiga a mi no m'agrada el fútbol, i tant em fa qui guanya o perd.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

S'ADELANTEN ELECCIONS

El President del govern ha decidit adelentar les eleccions. L'oposició esta contenta, te coll avall que guanyarà aquesta vegada.

Segurament el P.P. guanyarà, guanyarà pel "fracàs" dels socialistes, no pas per mèrits propis,

La gent confia que un canvi resoldrà la crisi, i totes les retallades que aquesta comporta. Rés més lluny de la realitat. Les dretes mai van a favor del treballador, tan sols a favor del diner i del poder, si ara van mal dades, espereu un any de govern de P.P. Les diferencies entre pobres i rics augmenteràn, i com sempre a qui li tocarà perdre és al treballador."El diner crida al diner", els rics i poderosos, siguin lladres o honrats, ajuntaràn els seus esforços, per aconsseguir que les coses continuin al seu favor, i ells poder seguir remenant les cireres, caigui qui caigui. El poble només som esclaus, i tan li fa el que patim o deixem de patir. Si noaltres no defensem les nostres idees ( no les dels politics, grans empresaris etc...), ningú les defensarà, i ho hem de fer votant amb la nostra consciencia, no la que ens imposin. Si no ho fem així, que Déu, Alà, Buda etc... ens ajudin.

EL FUTUR

En els propers 30 anys, el paissatge de les ciutats canviarà, gràcies a les "agrotorres"que portaràn els horts, les aus de corral, les vaques i potser també les "piscifactories" als gratacels. L'idea la va tenir el professor Dickson Despommier al 1999, professor de Salut Pública i del mediambient de la universitat de Columbia, a Nueva York, convençut de que aquesta manera d'explotació ajudarà a combatre el canvi climàtic. El sistema pensat per Depommier, permet cultivar els aliments molt a prop d'on son consumits, aixó redueix les emissions dels cotxes de transport, així com la pol.lució generada per la maquinaria agrícola ( tractors, segadores....)a més evitarà que el creixament de la població, es converteixi en un problema.

Per fer créixer les plantes, es farà servir " la Hiroponia" un mètode de cultiu que fa servir minerals en lloc de terra, i que permeterà reduir en un 70% el consum mundial d'aigua. De millorar la qualitat de reg s'en faràn càrreg els musclos zebra, autèntics depuradors naturals. Tampoc seràn necessaris els herbicidas, pesticides o fertilitzants, i si amb aixó no en tenim prou, Despommier diu que el cas (molt segur) de l'augment de monsons i huracans força violents, als cultius no els passarà rés.

Per poder fer aquest projecte realitat, s'hauràn de construir edificis sostenibles que funcionin amb energia solar i eólica. Tindràn la forma de grans invernaders, amb 30 o més pisos d'alçada. Les seves teulades de plàstic ETFE (copolimero de etileno-tetrafluoretileno) protegiran de la calor, la corrossió i els rajos ultraviolats. Damunt d'aquest panells transparents s'hi posarà una capa d'óxid de titani, que capturarà la contaminació i farà lliscar la pluja.

Si aixó es duu a terme, aquestes megagranges podrien alimentar 50.000 persones. I també proveir-les d'aigua, aconsseguida per "evapotranspiració", es a dir, agafant i embotellant el vapor d'aigua que les plantes alliberen a l'atmòsfera després de pendre els nutrients de la savia per les arrels.

( Muy Interesante)

US HO IMAGINEU?

RETALLEM

Ara estem en crisi, i tothom s'adona de que no hi ha prou diners per tot. I que fem?, doncs comencem a retallar. Per on comencem?, millor per on menys falta facin els diners: Educació, sanitat, sous mil-euristes, etc....

A ningú li agrada prescindir del que ha aconseguit, però si és necessari, cal fer un esforç.

Crec que s'hauria de planificar bé la retallada, ja que ho hem de fer, fem-ho bé.

Quan l'altre dia vaig sentir que un hospital, havia presentat el seu pla per fer front a la crisi, amb el tancament per l'estiu de no se quans llits, un quiròfan, etc... I la resposta va ser que era insuficient, em va venir una pregunta al cap: Què volen que fem els malalts, sortir corrent a buscar un metge privat?.

A Catalunya, i encara que tot és millorable, tenim una bona sanitat. Molta gent malalta ve a curar-se aqui. Sembla que ara volguem llençar tot el que s'ha aconseguit a les escombraries.

És just que es retallin despeses innecessàries, però no reduim treballadors sanitaris, no allarguem llistes d'espera d'operacions, no fem pagar als malalts els errors dels administratius.

Dirigir una empresa quan les coses van bé no té mèrit, el mèrit és fer un esforç perque les coses vagin bé, quan sembla tenir-ho tot en contra.

Penso que sanitat i educació son dues coses en les que s'hauria de tenir més cura en fer les coses ben fetes. De sanitat en depèn la salut de tothom, d'educació el futur de la nostra Nació. Creieu que és un bon motiu per fer-ho bé?.

On si que es podria fer una bona retallada és en el sous d'alts directius, i gent amb títols, que tenen les butxaques a rebossar de diners, i no paguen els medicaments, o s'aprofiten de la seva amistat amb gent poderosa per no pagar el que els toca. I d'aquests ni han molts, però avui ho deixarem aquí.