PRIMAVERA

dimarts, 13 de juliol del 2010

SOBREVIURE


M'en sortiré, hi ha crisi sí , peró no deixaré que em guanyi el desencant.

Hi ha atur, pero tinc confiança en trobar feina, encara que sigui mitja jornada.

Estalviaré, de grat o a la força, però és que estirar més el braç que la maniga no porta enlloc.

Escoltaré els politics, parlar i parlar de atur, crisi económica i l'estatut, peró tindré la meva opinió sobre tot plegat, perque fet i fet ells no em donaran res, soc jo qui ha de viure la meva vida i per tant soc jo qui escull com la vol viure, si amb la desilusió del qui ho veu tot negre, o amb l'optimisme de triar per mi el millor de cada un dels moments que em toca viure.

Algú va dir que l'economia, es l'art d'administrar amb eficiència els propis bens, si tots complim aquesta regla, potser les coses aniran una mica millor.

divendres, 14 de maig del 2010

IGUALTAT


Cuidat molt de fer plorar una dona, doncs Deu conta las sevas llàgrimas.
La dona va ser feta de la costella del home, no dels peus , perque l'aixafessin,
no del cap per ser superior, sino del costat per ser igual...de sota el braç per
ser protegida, i del costat del cor per ser estimada.

IGUALTAT una paraula moltes vegades oblidada, fins i tot per les propias dones
que acceptem sense dir res el "machisma" dels homes, creient-nos inferiors.
Som diferents si, el nostra cos te diferents formes, força, pensaments,etc...Peró som persones
i com a tals, mereixem el respecta de TOTS els altres, ser dona no es igual a ser
inferior, al contrari a vegades, podria ser sinónim de superiritat, peró llavors
les "machistes" forem nosaltres, i no es tracta d'aixó, es tracta d'igualtat. Respectar-nos mutuament i complementar-nos amb las nostras diferencias ben acceptades.

dimecres, 5 de maig del 2010

Gràcies Marta


Va ser el meu cumple, i una amiga em va fer aquesta marevella de fractal com a regal

CAP CAMI ES MASSA LLARG, QUAN UN AMIC ENS ACOMPANYA

dimecres, 21 d’abril del 2010

UN NAIXEMENT





Als que us agrada la Natura, ja sabeu que aquesta es sorprenent.

No fa gaire vaig anar a veure el naixement d'un riu. I mirant aquella aigua clara i transparent sortir del no res amb aquella força i netedad. Em vaig preguntar; Com potser que el riu neixi aquí, enmig d'aquestes pedres al peu d'una muntanya?. L'aigua, trasparent i fresca donava gust veura-la iniciar el seu recorregut per la terra, enmig de pedres, branques i branquillons, amagant-se darrera d'arbres, i tornant a sortir perque poguessim gaudir de la seva presencia.

Quants la disfrutaran en el seu recorregut al mar?, Quants, ignorants de la seva bellesa i necessitat l'embrutaran, omplint-la de deixalles i altres residus, convertint la seva transparencia en un tèrbol indefinible?. A quin lloc del seu recorregut perderà la seva bellesa senzilla i noble?.

A pocs km.de l'inici del riu s'afegeix al seu recorregut, l'aigua d'una font curativa, la seva olor se sent d'un bon tros lluny i tots els llocs que aquesta aigua toca queden de color blanc. Són els secrets de la Natura. Aquesta Natura que hem de saber respectar i estimar, doncs encara que no ens ho pensem, és molt important per la nostra vida.
-------------------------------------------------------

divendres, 26 de març del 2010

ELS MEUS PRIMERS TERRAGEN




El programa per fer paisatges Terragen es molt interessant, pero com totes les coses s'ha d'aprendre, i al principi es un xic dificil.

diumenge, 21 de març del 2010

LA NEVADA


Mireu tots, neva!

Si, ha nevat.Va començar amb poca força durant el mati i com que estava moll la neu no s'enganxava. Peró a prop del migdia, els flocs es van fer molt grossos, la intensitat de la nevada va créixer i el terra es va anar convertin en una catifa blanca. La grisó del cel, el blanc de la terra, i els flocs de neu envoltant-ho tot feia que hom es sentis, plè de pau i felicitat. Peró com que no tot han de ser al.legries a la nit va glaçar i al dia següent al mati, els pobles i ciutats estaven intransitables. Llavors va desapareixa la magia de la neu i van començar els problemes: Cotxes aillats a les carreteres, Pobles incomunicats, ciutats sense llum (amb les conseqüencies que aixó comporta). Tothom va començar a protestar: Endesa en té la culpa deian uns, els politics són els culpables deian altres, també es donà les culpes als govern en general ( Generalitat, ajuntaments..).

Aixó ens demostra que aquest pais no hi ha cultura de neu, doncs només la veiem de tant en tant. Perque, devant d'una nevada tots tenim la nostra responsabilitat, uns més petita i uns altres més gran. Si que s'ha de demanar responsabilitats als que manen. Peró tenim en compta les nostres de responsabilitats? ( encara que només sigui saber quan podem sortir de casa).

De totes maneres per mi , visca la neu!.

dimecres, 10 de març del 2010

HORES BAIXES


Passen els dies, les hores s'ens omplen de coses inesperades, cada dia tenim més coses per fer. I a mesura que la nostra agenda s'omple, les nostres forces minven. Sembla que el fet de tenir tantes coses a fer, ens resti ganes de fer-les. I aixi de mica en mica ens enfonsem en una desgana que no ens deixa fer quasi res. Llavors un dia alguna cosa vé al nostra ajud (potser un bonic dia de primavera, una xerrada amb un amic, una canço...), de sobte veiem que no ens podem deixar guanyar pel desanim, quan al món hi ha moltes coses per les que val la pena lluitar. I tambe gent que ho passa molt pitjor. Llavors a poc a poc reneixem, ens torna la il.lusió i les forces, i ens sembla mentida la baixada que em tingut. Tot alló que creiem que no podiem fer, es torna lleuger i fàcil de solventar. Al cap i a la fi la vida amb tots els seus alts i baixos, ens ofereix molt per gaudir-ne, només ho hem de saber aprofitar.