EL FUTUR

En els propers 30 anys, el paissatge de les ciutats canviarà, gràcies a les "agrotorres"que portaràn els horts, les aus de corral, les vaques i potser també les "piscifactories" als gratacels. L'idea la va tenir el professor Dickson Despommier al 1999, professor de Salut Pública i del mediambient de la universitat de Columbia, a Nueva York, convençut de que aquesta manera d'explotació ajudarà a combatre el canvi climàtic. El sistema pensat per Depommier, permet cultivar els aliments molt a prop d'on son consumits, aixó redueix les emissions dels cotxes de transport, així com la pol.lució generada per la maquinaria agrícola ( tractors, segadores....)a més evitarà que el creixament de la població, es converteixi en un problema.

Per fer créixer les plantes, es farà servir " la Hiroponia" un mètode de cultiu que fa servir minerals en lloc de terra, i que permeterà reduir en un 70% el consum mundial d'aigua. De millorar la qualitat de reg s'en faràn càrreg els musclos zebra, autèntics depuradors naturals. Tampoc seràn necessaris els herbicidas, pesticides o fertilitzants, i si amb aixó no en tenim prou, Despommier diu que el cas (molt segur) de l'augment de monsons i huracans força violents, als cultius no els passarà rés.

Per poder fer aquest projecte realitat, s'hauràn de construir edificis sostenibles que funcionin amb energia solar i eólica. Tindràn la forma de grans invernaders, amb 30 o més pisos d'alçada. Les seves teulades de plàstic ETFE (copolimero de etileno-tetrafluoretileno) protegiran de la calor, la corrossió i els rajos ultraviolats. Damunt d'aquest panells transparents s'hi posarà una capa d'óxid de titani, que capturarà la contaminació i farà lliscar la pluja.

Si aixó es duu a terme, aquestes megagranges podrien alimentar 50.000 persones. I també proveir-les d'aigua, aconsseguida per "evapotranspiració", es a dir, agafant i embotellant el vapor d'aigua que les plantes alliberen a l'atmòsfera després de pendre els nutrients de la savia per les arrels.

( Muy Interesante)

US HO IMAGINEU?

RETALLEM

Ara estem en crisi, i tothom s'adona de que no hi ha prou diners per tot. I que fem?, doncs comencem a retallar. Per on comencem?, millor per on menys falta facin els diners: Educació, sanitat, sous mil-euristes, etc....

A ningú li agrada prescindir del que ha aconseguit, però si és necessari, cal fer un esforç.

Crec que s'hauria de planificar bé la retallada, ja que ho hem de fer, fem-ho bé.

Quan l'altre dia vaig sentir que un hospital, havia presentat el seu pla per fer front a la crisi, amb el tancament per l'estiu de no se quans llits, un quiròfan, etc... I la resposta va ser que era insuficient, em va venir una pregunta al cap: Què volen que fem els malalts, sortir corrent a buscar un metge privat?.

A Catalunya, i encara que tot és millorable, tenim una bona sanitat. Molta gent malalta ve a curar-se aqui. Sembla que ara volguem llençar tot el que s'ha aconseguit a les escombraries.

És just que es retallin despeses innecessàries, però no reduim treballadors sanitaris, no allarguem llistes d'espera d'operacions, no fem pagar als malalts els errors dels administratius.

Dirigir una empresa quan les coses van bé no té mèrit, el mèrit és fer un esforç perque les coses vagin bé, quan sembla tenir-ho tot en contra.

Penso que sanitat i educació son dues coses en les que s'hauria de tenir més cura en fer les coses ben fetes. De sanitat en depèn la salut de tothom, d'educació el futur de la nostra Nació. Creieu que és un bon motiu per fer-ho bé?.

On si que es podria fer una bona retallada és en el sous d'alts directius, i gent amb títols, que tenen les butxaques a rebossar de diners, i no paguen els medicaments, o s'aprofiten de la seva amistat amb gent poderosa per no pagar el que els toca. I d'aquests ni han molts, però avui ho deixarem aquí.

NUCLEARS SI, NUCLEARS NO

Aquest dies s'està parlant molt de les centrals nuclears, de si són necessaries, d'allargar 20 anys més la seva vida, etc...

Un punt a favor de les nuclears, i per mi l'unic, és que en aquests moments ens donen una part molt important de l'energia que consumim i pel que diuen alguns experts, surt força económica, si la comparem amb les energies solar o eólica.

Punts en contra en té molts: els residus nuclears, que ningú sap que fer-ne i pels que el govern Espanyol paga una barabaritat de diners a França, perque ens els guardi. La durada d'aquest residus, que poden ser nocius durant anys i panys. El perill que comporten les centrals en cas d'avaries, de fuites radioactives, cosa molt dolenta pels humans i tot ésser vivent, etc...

El Japó ens està donant aquests dies, una bona lliçó del que pot passar quan una central nuclear falla, en aquest cas a causa d'un terratrèmol. El més petit dels mals, és la falta d'energia, perque ara per ara ningú és capaç de dir quin serà finalment el dany causat per la radioactivitat, ja sigui a les persones, als animals, a les plantes, al mar o l'atmòsfera.

Tant poc apreciem la nostra vida i el nostra planeta que hem de seguir vivint a expenses de les nuclears? potser que ens ho fem mirar... Serem capaços de no aprendre dels nostres errors, tenin davant les seves conseqüències. Què necessitem per posar seny, i deixar una mica de banda la nostra sed de diners?

Hem de tenir en compte pero, que l'ésser humà, és l'únic animal capaç d'ensopegar, dos cops amb la mateixa pedra.

CENT ANYS - 8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Cent, avui fa cent anys que es celebra el dia internacional de la dona, es cert que s'han guanyat coses, peró encara hi ha molts llocs en el món ón la dona no te cap dret, ón el menyspreu per haver nascut dona es el nostra pa de cada dia( encara que despres les necessiten).

S'ha de seguir lluitan per l'igualtat de la dona (home i dona sempre seràn diferentes fisicament).Tenen els mateixos drets que l'home com éssers humans que són, dret a triar el seu destí, el seu treball, la seva manera de viura, sense que s'els hi posi trabes, sense ser esclaves del home, que no te cap idea de quin es el seu lloc, o que es creu que la dona es una esclava dels seus dessitjos, i pot fer amb ella, el que fa amb qualsevol cosa que posseeix.

S'ha de seguir lluitan per aconseguir sous dignes i igualitaris ( un empresari deia un dia amb tota tranquilitat, que era millor llogar dones, doncs amb la mateixa feina, demanaben menys diners). Per començar em de ser valorades per nosaltres mateixes, hem d'entendre que ens ho mereixem, igual o mès que els homes. Peró no hem de passar a menysprear els homes , llavors les tornes es canviarien, i nosaltres seriem les que considerariem als homes éssers inferiors, i no es tracta d'aixó , sino d'igualtat, amor i respecte mutuu.

DE CAIXA A BANC

Degut a la cris, tot està de volta i mitja, canvis per tot arreu. Peró, son aquests canvis els necessaris?, no ho sé.

Ara els hi toca a les caixes d'estalvis. Es volen caixes amb solvencia, sensa deutes, aixó esta bé, peró cal convertir-les en bancs?. Al convertir-se en bancs deixen de ser una societat de clients per convertir-se en propietat privada.

Funcionaran millor si en lloc de caixes tenim bancs?. Es deixeran més prestecs al qui ho necessiti i els pugui pagar?. O només hi haurà prestecs pels rics?, i les obres socials, qui les farà?, perque els bancs no.

Diuen que la "CAIXA" va neixer per culpa de una crisi, al principi del segle passat, i ara una altra crisi acaba amb ella. Jo crec que es el govern el que acaba amb ella , que per alguna raó no esta al costat del poble, sino dels rics, a ón sino ens porta tanta privatització.

Com es continui complicant la cosa, ja veig com alguns, haurem de tornar a guardar els diners sota les rajoles, com feien els nostres avantpassats.

ELS DIES GRISOS D'HIVERN

M'agrada l'hivern, amb el seu fred, la roba d'abric, la neu, les gebrades (quantes coses ens porta l'hivern), tot hi així es una estació trista
Els dies són curts i les nits llargues, t'has de abrigar bé per sortir al carrer i molts dels seus dies son grisos. Son grisos per que plou, neva, o simplement la boira o la broma baixa no ens deixen veura el cel, a cada persona l'afecta de diferent manera, ni ha que s'ensopeixen molt, d'altres planten cara a tot el que es posa per devant, encara que sigui el mal temps.

Quan es presenta un dia d'aquets de tanta fosco, que a la una del migdia sembla que sigui el capvespra, jo omplo la casa de llum.(petites espelmes per tots els recons, que il.luminen el dia gris), tambe alegra la casa el soroll d'aigua (una petita font), posa aquell disc que tan sols escoltem quan estem plens de melencolia, un ram de flors, tot alló que d'alguna manera ens alegri el dia. Així ferem que un dia trist, es converteixi en un dia qualsevol de primavera, allunyarem la depre, i disfrutarem del fret del carrer, aixó si, ben abrigats. I com diu un amic, sigueu feliços.

S'HA DE TREBALLAR ELS FESTIUS

Hem de treballar mes hores i en dies festius?

Segons sembla el president Zapatero, es planteja deixar obrir els diumenges, a causa del que li van demanar alguns empresaris.

Sabem que estem amb crisi i també sabem que les empreses (sobretot les grans) s'hen aprofiten. Creieu que hi ha necessitat de que el diumenge estigui obert? (exceptuán feines especifiques: restaurants, pastisseries, records....).I els que han de treballar, que no tenen dret a fer festa els diumenges i gaudir de la familia?. Si, els i donen un altre dia de festa, peró els nens van a l'escola, i la parella a la feina, no es el mateix. Ningú sap el que té fins que ho perd, d'aqui a un temps tothom es queixará, pero ara ningú sembla recordar que 50 anys enrera, ja es treballava el diumenge i sensa cap altre dia de festa, i que molta gent es va deixar la pell pel que tenim ara, i nosaltres agraits, per egoisme ens ho deixem perdre. El treballador esta perden drets, peró part de la culpa es nostra (mentre jo estigui bé, tingui feina i pogui gastar, els altres que els "bombin"), perque si estés obert dia i nit, també aniriam a comprar, sensa pensa amb el que està darrera el mostrador ( O aixi tenen treball, peró aquest treball un altra el perd, no hi guanyem rés).El que haurim de fer es que per molt que obrissin el diumenge, ningú no anés a comprar, rapidament els establiments oberts, tancarien portes. Lluitem pel nostra benestar, no ens deixem esclavitzar més del que estem, volem anar endavant, no enrera.