MESTRESSA DE CASA

Sóc mestressa de casa, una feina que és anomenada des pectivament "Maruja", el seu menyspreu és degut a que és una feina " sense sou", perqué si be una mestressa de casa no cobra, pot estalviar fent coses que una persona que està tot el dia fora de casa no pot fer. Una de les feines d'una mestressa de casa es l'administració de la llar, saber què es pot gastar i què no, quines despeses són més bones a curt o llarg termini, què és de primera necessitat i què no, gastant lo necessari sense malgastar, i de tant en tant, donar-se el gust d'algun caprici. No us sembla que justament és aixó el que hauria de fer l'administració de l'estat?.En aquestes alçades ja tenim clar que els nostres administradors no n'han sabut, que han estirat més el braç que la màniga, que les despeses han sigut més grans que els diners disponibles i no han tingut previsió de futur, Han malgastat a mans plenes en coses innecessàries, només pel seu caprici. Ara ho paguem tots. Peró ben mirat tots els que no hem sigut com una mestressa de casa responsable, hem aportat el nostre granet de sorra a la disbauxa de l'economia actual.

HOMENATGE

De nena vaig aprendre el significat de les paraules, llibertat, igualtat, solidaritat, de jove vaig lluitar per defensar-les i ara de gran continuo pensant que cal preservar-les per arrivar a una societat més justa, i sobre tot més pacífica. Continuo reivindicant les mateixes coses que l'any 1937, que mai ningú sigui jutjat ni pel seu origen, ni pel color de la seva pell, ni per la seva llengua, ni pels seus ideals...que els recursos del món es reparteixin equitativament, perque a ningú li falti el menjar, perque les religions no siguin barreres, perque a ningú li trepitgin la dignitat.
Son paraules de ELIZABENTT EIDENBENZ infermera suïssa fundadora le la maternitat d'ELNA, que entre els anys 1939 i 1944 va veura néixer 597 infants. A les nenes nascudes aqui, en aquests temps de guerra tan difícils s'els hi posava el nom d'Elna, en homenatge a aquesta institució.

BON ANY 2013

Aquest any que s'acaba no he tingut el temps que necesitaba per publicar al blog, tot i que han passat prou coses importants com per parlar-ne, espero que el 2013 pugui compartir amb tots, le meves reflexions amb les que podeu o no estar d'acord, peró sempre ens donaràn quelcom en que pensar.

Una bona entrada d'any i molta sort per tot l'any son els meus desitjos per a tots.

TRISTEZA

Les 9 del mati
Eix Transversal (Uneix Girona i Lleida)
Obres, prohibit anar a mes de 80 Km. hora.
Dues línies paralel.les, continues divideixen ambdós sentits de circulació.
Un camió a 100 Km./h.
Un cotxe fa un adelantament.
L'endemà, motoristes, un helicòpter, 2 cotxes de policia, una camilla,
persones ferides, o....
Ón es el respecte?, L'educació?, El desitg de fer les coses bé?.

CONTINUANT LA DISCUSIÓ

La primavera ha passat i l'estiu quasi també, peró els nostres polítics continuen discutin per aconseguir "l'eurovegas", que si Barcelona, que si Madrid. Es veu que joc, droga, prostitució i inseguretat es l'únic que ens saben oferir, Aquest es el respecta que ens tenen als treballadors, pensen que portant aquesta corrupció els hem d'estar agraïts eternament. Aixó sense tenir en comte que el senyor X está sent investigat per la llei del seu país.La Sra. presidenta de la Comunitat de Madrid va gosar comparar "l'eurovegas" amb "eurodisney", per mi són molt diferents. Espero i desitjo que el senyor X i la seva oferta de treball desapareguin del mapa, sobretot del Català.

CIVISME

De vegades tenim oportunitats que no havíem pensat mai que fossin possibles. Jo he tingut una d'aquestes oportunitas. La de poder viatjar a un país desconnegut i omplir-me dels costums d'un altre lloc.
Quan vas a un lloc desconnegut sempre hi ha coses que t'agraden i d'altres que no tant. He vist coses molt boniques, però en aquest escrit em voldria centrar en l'educació. El civisme, una bonica paraula que aquí a casa nostra moltes vegades ens la passem pel forro, és a dir no en fem cas ( ja ho arranjaran els altres, per això paguem impostos,etc. ) són algunes de les frases que surten de la nostra boca fugint de les nostres responsabilitats. Parlaré d'una cosa molt senzilla i molt necessaria: lavabos. Tots els lavabos que hem visitat menys un, fossin públics o privats tenien: amplada per moures tranquil·lament sense donar-se cops a les parets, penjadors, pestells per tancar les portes, paper, portes i parets lliures de les pintades que tan sols embruten... Potser n'hauríem d'aprendre una mica. Quan trobem uns lavabos, nets i polits i amb totes les coses necessaries, respectem-los, és un bé per a tots.
Un altre punt seria el patriotisme, cosa que en general els catalans i els espanyols desconeixem.
Passar-se és dolent, però tenir sentit de Patria, treballar junts per aconseguir un bé per la nació, no tan sols per nosaltres, és quelcom positiu que hauríem de treballar una mica.
M'he emportat moltes altres coses d'aquest viatge, però el fet de ser respectuós amb les coses al·lienes n'és una de les importants.

DEFENSEM EL CATALÀ

Quin sentit té ser català si no podem parlar la nostra llengua?
L'altre dia, a catalunya radio el senyor Jordi Pujol deia, que desde Madrid el model a seguir de nació és França.
França és un estat força centralitzat a París, on tots els dialectes (Patois, occità...) existents han desaparegut al imposarse el francès, que desde París es va anar estenent per tot França.
És això el que volen els espanyols? Que el català, el galleg o el vasc desapareguin? A més el català és una llengua, no un dialecte, que fa 30 anys es podia estudiar a les universitats alemanyes. Quan aquí es lliutava per aconseguir no ser castigats per parlar el català a les escoles.
Volem tirar tota aquesta lluita a les escombreries, tot i sabent que perderiem la nostra identitat com a poble? Deixarem que quatre gats, destruexin amb dos dies el que s'ha tardat tant a aconseguir? Si això és així potser no ens mereixem el nom de catalans. Hi ha una dita en espanyol "el catalán de la piedra saca pan" que s'haurà de canviar si no som capaços de defensar el que es nostre desde fa anys.
Defensem el català, cadascú de la manera que pugui, però sobretot parlant-lo i no deixant que ens prenguin el pèl persones que ens entenen i fan veure que no. No canviant de llengua quan algú ens parla amb accent, doncs el més segur és que ens entengui a la perfecció.
DEFENSEM CATALUNYA, DEFENSEM EL CATALÀ.