otoño

otoño

divendres, 27 de gener de 2012

UN RACISME QUOTIDIÀ




A la secció "cartes del lector"Lucero Zamora en publicava una d'interessantíssima. Duia per títol"sensibilitat comercial"i deia:"Qui tria l'idioma, el client o el venedor?, És en funció de l'especta físic del client?. Sóc peruana, fa setze anys que visc a Catalunya i el català es el meu idioma habitual. Puc utilitzar des d'un vocabulari técnic fins a un registre col.loquial sense problema, però em pregunto que s'ha de fer per no haver de cambiar al castellà quan compro. Algun cop m'he mig queixat, i m'han respos que es igual un idioma o l'altre. Penso que a mi no m'és igual, ja que jo havia iniciat la conversa en català. De vegades es disculpen i canvien de llengua; al cap i a la fi sóc jo la clienta. Com pot ser que en uns grans magatzems la senyora que és al meu costat l'atenguin en català i a mi quasi m'obliguin a tornar a la meva llengua materna? És possible contractar personal amb un sentit de l'oïda més fi, capaç de captar l'idioma triat pel client durant els primers segons? No és un enfocament polític. És un tema comercial. El problema és que es canvia d'idioma quan es parla amb un interlocutor que és veu que es estranger".
Les paraules de Lucero Zamora són excepcionals perquè narren una situació habitualíssima que les víctimes comenten amb els amics i prou. No s'en queixen mai. Molts catalanoparlants tenen instal.lat al cervell un xip que fa que, de seguida que noten un mínim accent en la veu de la persona que s'els adreça en català, canvien inmediatament de llengua i els parlen en castella. Es pensen que ho fan per cortesia, peró hi ha poques coses més descorteses cap a algú que rebutjar el seu interès per expresar-se en la llengua del país on és. Fa un parell d'anys era en un bar del meu barri va entrar un noi de vint-i-pocs anys. Va saludar-"Bon dia"- i va demanar a la propietaria "un entrepà de tonyina". Com que tenia un lleuger accent, no sé si brasiler o portuguès, la mestressa, catalanoparlant, va decidir no parlar-li en català i li va parlar en castellà tota l'estona, mentre el client -portuguès o brasiler- li parlava català a ella, i ella parlava en català a la resta de clients: a tothom menys a ell. Demencial. Inconscientment o no, és una manera rotunda de dit-li a algú: no facis cap esforç per parlar-me en català perquè ara mateix aixeco una barrera i et tracto i et tractaré com a foraster no benvingut.
Estic convençut que es pensen que fer aixó els fa quedar com a grans cosmopolites. Lucero Zamora és peruana, i he vist la mateixa actitud amb amics anglesos, guineans, nord-americans, marroquins, italians, russos...Si els detecten un accent o uns trets que consideren forasters, rés de parlar-los en català. ¿On s'és vist? De fet el que els estan dient és que no s'esforcin, que a casa- la casa íntima de tot ciutadà que és la seva llengua-no els convidaran mai. Ës purament i simplement, racisme.

QUIM MONZÓ