otoño

otoño

dissabte, 30 d’octubre de 2010

UN VIATGE MAI IMAGINAT


Avans d'aterrar ja vaig veura la blancó de les sevas cases, la grandaria de la seva capital i el blau del seu mar, que més tard descubriria que en altres indrets és d'un vert molt viu.
Ja de peus a terra vaigs descobrir l'amabilitat de la seva gent.
Aixi va començar l'aventura en un país fins ara desconegut per mi. L'endemà de l'arrivada, els meus ulls van gaudir de les maravelles que la principal ciutat del país, pot oferir al seus visitants. I de mica en mica acompanyada de la meva familia i d'altres companys de viatge em vaig anar endinssant en ls seves arrels.
Descobrint els seus costums, vam viatjar de nort a sur gaudint de les sevas Mesquites, "Mausoleos", museus, termes, palmerals, cases troglodites etc... passant per un llac salat, fins a arrivar als oasis i al desert, va ser un màgnific viatge de la mà d'un bon guia.
Gràcies Sami per descobrir-nos els secrets de "tunez".
Passat i present d'un país amb poca industria que lluita per anar endevant amb el que més té, vuit mil-lions de persones amb moltes ganes de millorar la seva qualitat de vida.
-------------------------------------------------------

dimarts, 19 d’octubre de 2010

AMICS PER SEMPRE


El qui té un bon amic té un trésor. Perque no és fàcil tenir un bon amic.

En una amistad, s'ha de donar i s'ha de rebre, peró no donar esperant rebre, llavors les coses aniràn malament. Hi ha qui fa una bona amistad a l'escola de ben petit i aconsegueix que duri tota la vida. Té una gran sort. D'altres van tenin diferents amistats al llarg de la seva vida, depenen de les vivencies qu'els-hi toquin, aixó no vol dir que no siguin bons amics, es simplement que un cop han complert la seva misió cadescú segueix el seu cami.

El ser humà, ha nascut per viura en companyia ( encara que en l'actualitat cada cop s'es més individualista) siguen conscients de la nostra naturalesa, acceptem de bon grat les ocasions que s'ens presentin de fer amistats. Siguem honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i sapiguem escollir els amics que omplen el nostra cor i nosaltres el seu, només així podrem trobar un amic ( o amics ) per sempre.

divendres, 8 d’octubre de 2010

VAS FER VAGA?


Jo no, no perquè cregui que les vagues no serveixen per rés, sino perque crec que aquesta no serveix per rés.
Es evident que no hem de quedar callats devant les coses que creiem firmament incorrectes, peró tampoc hem de protestar per caprici i demanar salucions impossibles.
Damanem al govern que ens solucioni la crisi, com si el govern fos el responsable de tot ( Cert és que en té una bona part de responssabilitat), peró ni ha molts altres de responsables: Multinacionals que s'han aprofitat del moment que vivim, Bancs i caixes que s'han cregut que tot
valia, constructors que sabien que aquest mercat tenia una fi, milers i milers de ciutadans que em estirat més el braç que la màniga etc...Tot en conjunt ens ha dut a una crisi que ara no sabem resoldre.
D'anar endavant tothom en sap. Anar enrera costa molt. Peró crec que ara ens cal un passet enrera i no viura com si no passes rés ( cal portar les sabates al sabater i no comprar un parell nou cada any). Si tots des del Rei fins la més pobre de les persones d'aquest païs ens fessim responssables en els nostres limits, no farien falta vagues tardanes que no aportan solucions.
Crec a més que el dret a vaga es lliura. No em de fer vaga perque uns piquets, que en principi han de ser informatius ens hi obliguin amb amanaces. LLavors els resultats de la vaga no son reals, doncs no es sap el tan per cent de les persones que fan vaga perque hi creuen o perque si han vist obligats.