PRIMAVERA

diumenge, 30 de gener del 2011

ELS DIES GRISOS D'HIVERN

M'agrada l'hivern, amb el seu fred, la roba d'abric, la neu, les gebrades (quantes coses ens porta l'hivern), tot hi així es una estació trista
Els dies són curts i les nits llargues, t'has de abrigar bé per sortir al carrer i molts dels seus dies son grisos. Son grisos per que plou, neva, o simplement la boira o la broma baixa no ens deixen veura el cel, a cada persona l'afecta de diferent manera, ni ha que s'ensopeixen molt, d'altres planten cara a tot el que es posa per devant, encara que sigui el mal temps.
Quan es presenta un dia d'aquets de tanta fosco, que a la una del migdia sembla que sigui el capvespra, jo omplo la casa de llum.(petites espelmes per tots els recons, que il.luminen el dia gris), tambe alegra la casa el soroll d'aigua (una petita font), posa aquell disc que tan sols escoltem quan estem plens de melencolia, un ram de flors, tot alló que d'alguna manera ens alegri el dia. Així ferem que un dia trist, es converteixi en un dia qualsevol de primavera, allunyarem la depre, i disfrutarem del fret del carrer, aixó si, ben abrigats. I com diu un amic, sigueu feliços.

dissabte, 22 de gener del 2011

S'HA DE TREBALLAR ELS FESTIUS


Hem de treballar mes hores i en dies festius?

Segons sembla el president Zapatero, es planteja deixar obrir els diumenges, a causa del que li van demanar alguns empresaris.

Sabem que estem amb crisi i també sabem que les empreses (sobretot les grans) s'hen aprofiten. Creieu que hi ha necessitat de que el diumenge estigui obert? (exceptuán feines especifiques: restaurants, pastisseries, records....).I els que han de treballar, que no tenen dret a fer festa els diumenges i gaudir de la familia?. Si, els i donen un altre dia de festa, peró els nens van a l'escola, i la parella a la feina, no es el mateix. Ningú sap el que té fins que ho perd, d'aqui a un temps tothom es queixará, pero ara ningú sembla recordar que 50 anys enrera, ja es treballava el diumenge i sensa cap altre dia de festa, i que molta gent es va deixar la pell pel que tenim ara, i nosaltres agraits, per egoisme ens ho deixem perdre. El treballador esta perden drets, peró part de la culpa es nostra (mentre jo estigui bé, tingui feina i pogui gastar, els altres que els "bombin"), perque si estés obert dia i nit, també aniriam a comprar, sensa pensa amb el que està darrera el mostrador ( O aixi tenen treball, peró aquest treball un altra el perd, no hi guanyem rés).El que haurim de fer es que per molt que obrissin el diumenge, ningú no anés a comprar, rapidament els establiments oberts, tancarien portes. Lluitem pel nostra benestar, no ens deixem esclavitzar més del que estem, volem anar endavant, no enrera.

dimecres, 12 de gener del 2011

Llocs sorprenents: EL SALTO DEL ANGEL






Vaig llegir un llibre de títol "Icaro", es l'historia d'un pilot d'aviació famós a la primera guerra mundial, i que va esser pilot personal de Laurence de Arabia, el seu nom Jimie Angel.
Aquest pilot va descubrir a Sudamerica un salt d'aigua altíssim que els indígenes anomenaban "Churúm Merú", també deien d'ell que era el Riu Pare de tots els Rius, perque naixía al cel .
Jo mentre llegia el llibre, pensaba, que era una historia basada en fet reals , peró novelada. Després de llegir-lo vaig descobrir que tot era cert, inclós el famós salt.
El seu nom es "EL SALTO DEL ANGEL" en honor al seu descobridor, esta situat el Parc Nacional de Canaima a Venezuela. Neix d'alt del cim d'un Tepuy (montanya alta que acaba amb una esplanada) anomenat Ayuntepui te una caiguda de 979 m.que el converteix en el salt mes alt del món, i els indígenes deien que naixia del cel, perque a causa de les humitats de la selva si crean moltes boires, o núvols baixos, que no deixen veure el seu naixament, donant així l'impresió que neix del cel. Es pot veura desde l'aire i per terra després de camina una hora per la selva.

dissabte, 1 de gener del 2011

TOT S'ACABA------------------TODO SE ACABA


Eren tan esperades les festes: ja s'acosta el Nadal, que si el dinar, que si els regals, el sopar de la feina......Tot eren corredisses i ara ja quasi tot ha passat, queden els Reis, la festa dels més petits. Tots hem fet sopars, dinars, la majoria hem menjat més del necessari, mentre que d'altres potser no tenien res per menjar. hem fet o rebut regals inútils, mentre que a d'altres els hi falta tot. Jo em pregunto, pensem en donar gràcies per tot el que tenim?. tenim tant que agrair: Gràcies pel menjar que disfrutem i que sempre ens en sobra. Gràcies perquè no estem sols , tenim amics, familia. Gràcies perque tenim un lloc per dormir, una casa per gaudir, on estem calents i gaudim de comoditats. I així podriem continuar donant gràcies per moltes i moltes coses, en lloc d'estar sempre preocupats per les nostres "obligacions", quan moltes d'elles nosaltres mateixos ens les hem creat i que no ens fan cap falta per viure. Aixi doncs gràcies per tot el que em pogut disfrutar en aquestes festes.
"Hem menjat i hem begut, gràcies a Déu que n'hem tingut".
---------------------------------------------------------------