Primavera

Primavera

dissabte, 25 de setembre de 2010

PARLEM DE LA MORT


La mort, una dama ensenyorada vestida de negra, amb una dalla a la mà, així es representada. Peró en realitat no es tan teatral, es simplement una part de la vida a la que tots (o quasi) tenim por d'enfrentar. Perquè tenim por a la mort? segurament qerque no sabem que hi ha desprès.

Totes les religions tenen una explicació, pel que passarà després de que l'ànima deixi el cos, però ningú ho sap cientificament. Crec que necessitem creura que hi ha alguna cosa despres de la mort, per dona sentit a la vida. El fet de pensar que potser som com qualsevol altre ser de la terra que neix, creix i mort, es massa frustrant per acceptar-lo.

La mort doncs dona per molt literariament parlant, però jo na soc escriptota, ni filósofa, nomes sé que ningú torna per explicar l'experiencia i si ens reencarnem no ens en recordem de la vida passada.

Cada dia sentim per les noticies parlar de morts, d'accident, assassinats etc. es trist quan la mort arriva per mitjans no naturals a edats joves i no tan joves perque encara queden anys per descobrir la vida. Pero tots sabem que la vida te fi i aquesta es la mort, ens agradi o no.

Crec peró que no es mort ningú, al qui no li hagi arrivat l'hora (peró aixó es una altra historia).

dimecres, 1 de setembre de 2010

DESCOBRINT ANDORRA


Qui no ha estat a andorra?.

Molts som els que hem passejat pels carrers de Andorra la Vella mirant botigues i més botigues, cansant els nostres peus, marxant cap a casa amb quatre formatges i potser algún aparell electrònic, dient al qui ens vol escoltar, que em anat a Andorra. Però en realitat no sabem res d'aquest país: No sabem gairabé res d'aquest país, enclavat entre muntanyes, de pocs kms i forces habitants, un país que creix muntanyes amunt perque les seves valls s'han quedat petites. Un país que ha deixat de viura de l'agricultura i ramaderia per aprofitar el turisme. Un país de gent amable, on conviuen catalans, francesos, espanyols i portuguesos i tots es senten andorrans. Un país net, ple de flors i paisatges maravellosos pels amants de la Natura a on no hi ha lloc per la gent que viu al carrer (doncs esta prohibit, sota pena d'expulsio). Un país petit i bonic de llengua catalana amb molts petits poblets, que jo vull descobrir.