PRIMAVERA

dissabte, 19 de desembre del 2009

Felicitació ------------Felicitación




Esta felicitación es un regalo de un amigo blogger, que hace fractales maravillosos.
Miren sino esta joya, una maravilla. Muchas Gracias Juan Carlos, que el 2010 traiga para ti y toda tu familia un poco más que el 2009, pues si pedimos demasiado puede que no se cumpla .FELICES FIESTAS.


Aquesta felicitació es un regal d'un amic blogger, que fa fractals esplèndids.
Mireu sino aquesta joia, una maravella.Moltes Gràcies Juan Carlos, que el 2010 porti per tu i tota la teva familia una mica mès que el 2009, doncs si demanem massa pots que no es compleixi. BONES FESTES.

dissabte, 12 de desembre del 2009

VIVIM EL NADAL--------------VIVAMOS LA NAVIDAD


Què és el Nadal?

El Nadal és una festa religiosa, el Nadal celebra el naixement de Jesús. Cada religió té les seves pròpies festes.
Si dones una ullada al teu voltan aquests dies, t'adonaràs que tots anem d'una botiga a l'altra, comprant regals, preparant coses pels àpats de Nadal.Res a veura amb una festa religiosa.
Per altra banda tothom té bons desitjos i parabens per altres, cosa positiva, peró de fet, no cal que sigui Nadal per tenir bons desitjos, aixo es pot fer cada dia, es potser, que estem sempre tan ocupats, que ni tan sols s'ens passa pel cap?.
Hi ha persones a les que el Nadal les posa tristes, melancòliques, peró en general la gen esta contenta. Aqui el Nadal és al'hivern, peró a d'altres llocs es estiu, que diferent, oi?.
Pocs són els que senten l'espiritualitat de la festa i es dediquen a fugir de la banalitat del consum, per dedicar-se a assolir i transmetre el que mes necessitem, pau interior.Bé aixó podria ser molt extens, peró jo ho deixo aquí, esperant que hi digueu la vostra.

BONES FESTES PER A TOTS
------------------------------------------------------------------------------------

¿Que es la Navidad?
La Navidad es una fiesta religiosa, en Navidad se celebra el nacimiento de Jesús.
Cada religión tiene sus propias fiestas.
Si das una mirada a tu alrededor estos dias, te darás cuenta que todos vamos de tienda en tienda, comprando regalos, y preparando cosas para las comidas de Navidad, nada que ver con una fiesta religiosa.
Por otro lado todos tienen buenos deseos i felicitaciones, para los demas, cosa positiva, pero en realidad no es necesario que sea Navidad, para tener buenos deseos, eso se puede hacer qualquier dia del año, ¿es quizá, que estamos siempre tan ocupados que ni siquiera se nos pasa por la cabeza?.
Hay personas a las que la Navidad pone tristes, melancólicas, pero en general la gente esta contenta. Aqui la Navidad es en invierno, pero hay lugares en los que es verano.¿que distinto,verdad?.
Pocos son los que sienten la espiritualidad de la fiesta y se dedican a huir de la banalidad del consumo, para dedicarse a asimilar y transmitir lo que mas necesitamos, paz interior.
Bien, esto podria ser muy extenso, pero yo lo dejo aqui, esperando deis vuestra opinión.

FELICES FIESTAS PARA TODOS

divendres, 20 de novembre del 2009

Crisi de politics ( Crisis de politicos)


No m'agrada la politica,peró vaig a votar, doncs crec, que es un deura i una obligació. Molts abans de nosaltres han mort, per aconseguir votar, peró avui en dia, ningú sembla que ho sàpiga aixó, i si ho saben els es igual.
No tenim politics amb carisma, no tenen personalitat, i es dediquen a insultar-se uns als altres, en lloc de presentar propostes alternatives, quan jo pensaba, que els politics havien de ser educats i donar bon exemple (pot ser soc antiquada?). Nomès ens faltava que a mès es dediquin a robar, cert que no es pot jutjar a tothom pel que fan uns pocs, peró digueu-me, no perdeu la confiança?, tan si son de dretes o d'esquerres, de tots en cauen. Tanmateix nessecitem politics, peró que farem a les properes eleccions?, els dubtes ompliran el nostre cervell, i tot perque els politics actuals, tan els hi fa la Nació, tan els hi fa el poble, pel que semble nomès els importen els diners,i fer oposició per obtenir el poder. Gobernar no es fàcil, peró si vols dedicar la teva vida a aquesta feina, com a mínim siguest honest, escolta el poble i demostra que ets una persona amb conviccions.
Avui per avui els politics estan en crisi, i no crisi monetaria, sino crisi de politica.

----------------------------------

No me gusta la politica, pero voy a votar, porque creo que es un deber y una obligación. Muchos antes que nosotros dieron la vida para conseguir votar, pero hoy en dia nadie parece saberlo, y si lo saben les da igual.
No tenemos politicos con carisma, no tienen personalidad, y se dedican a insulterse unos a otros, en lugar de presentar propuestas alternativas, cuando yo pensaba que los politicos tenian que ser educados y dar buen ejemplo (¿acaso soy anticuada?).Solo nos faltaba que ahora se dediquen a robar, cierto que no se puede juzgar a todos por lo que hacen unos pocos, pero decidme, ¿no perdeis la confianza?, tanto si son de izquierdas como de derechas todos caen. Asi mismo necesitamos politicos, pero ¿que haremos en las proximas elecciones?, las dudas llenaran nuestro cerebro y todo porque a los politicos actuales, no les importa la Nación, no les importa el pueblo, por lo que parece solo les importa, el dinero y hacer oposición para conseguir el poder. Gobernar no es fácil, pero si quieres dedicar tu vida a este trabajo, como mínimo sé honesto, escucha al pueblo y demuestra que eres una persona con convicciones.
Hoy por hoy los politicos estan en crisis, y no en crisis monetaria, sino en crisis de politica.

dissabte, 14 de novembre del 2009

fractales


Hola amics aquest dies he estat aprenen a fer fractals, els podeu veure en el meu nou blog, http://monfractal.blogspot.com .Peró seguiré explicant els meus pensaments

Hola amigos estos dias he estado aprendiendo a hacer fractales, los podeis ver en mi nuevo blog, http://monfractal.blogspot.com .Pero seguiré explicando mis pensamientos

dissabte, 7 de novembre del 2009

dijous, 5 de novembre del 2009

amistad




Estimats amics del blog, vaig trobar aquesta rosa daurada de l'amistad, i aquest arbre de l'amistad al blog d'Angelet. Ella té l'ilusió que d'aqui a Nadal, les dues coses hagin arrivat a molts i molts blogs, per aixó les he posat aqui. per vosaltres amics. (Si ho sabes fer, hi posaria boletes de Nadal).

--------------

Queridos amigos del blog, encontre esta rosa dorada de la amistad, y este arbol de la amistad en el blog de Angelet. Ella tiene la ilusión, que de aqui a Navidad, las dos cosas hayan llegado a muchos y muchos blogs, por eso las he puesto aqui. Para vosotros amigos. (Si lo supiera hacer, le pondria bolitas de Navidad).

divendres, 23 d’octubre del 2009

Som racistes? ¿ Somos racistas?


Si sortíssim al carrer,i preguntéssim a la gent, segur que ningú, o molt pocs es considererien racistes.
I realment el fet de conviure amb persones de totes les races i nacionalitats dóna aquesta imatge.
Peró, convivim realment amb ells?, si es així, perque es crean barris xinesos, marroquis etc.(Deixant de banda que quan un esta lluny de la seva terra, estigui content de trobar altres persones del mateix país que ells),Els acceptem prou francament, perque se sentin com a casa?,Quans amics tenim d'una raça diferent?. Quan algú roba i diuen que era Romanès, magreví, xinès etc...que diem nosaltres,( es clar aquesta gent es així), com si no hi haguessin lladres catalans o espanyols. Per altra banda, no cal parlar de gent d'altres països, o no es una mena de racisme, el que utilitzem a Espanya, quan ens referim a d'altres comunitats amb meynspreu ( Per exemple els catalans per els andalusos som polacs, o si vas a Andalusia, et diuen que se t'ha perdut allà, aquella gent son uns dropos).No sé, peró crec, que aixó del racisme és més complex del que sembla a primer cop d'ull.He pensat que fora bo, refexionar-hi una mica.


--------------------

Si saliesemos a la calle, y preguntasemos a la gente, seguro que nadie o muy pocos se considerarian racistas. Y realmente el hecho de convivir con personas de todas las razas y nacionalidades dá está imágen.Pero, ¿convivimos realmente con ellos?, si es así, ¿porque se crean barrios, chinos, marroquis, etc (dejando a un lado ,que cuando uno esta lejos de su tierra, este contento de encontrar personas del mismo pais), ¿Los aceptamos con suficiente aprecio, para que se sientan como en casa?,¿Cuantos amigos tenemos que sean de otra raza?.Cuando alguien roba y dicen que era rumano, magreví, chino etc..¿que decimos nosotros?,(claro, esa gente es asi), como si no hubiesen ladrones catalanes o españoles.
Por otro lado, no es necesario hablar de otros paises, o ¿no es uuna clase de racismo el que se utiliza en España cuando nos referimos a otras comunidades con desprecio( por ejemplo, los catalanes para los andaluces somos polacos, o si vas a Andalucia, y te dicen ¿que se te ha perdido alli?, aquella gente son unos vagos). No sé pero creo que esto del racismo es mas complejo de lo que parece a simple vista.
He pensado que seria bueno reflexionar un poco sobre ello.


-----------------


¿Que os parece dejo el log Bilingüe?

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Jardi Botànic





L'altra dia mirant unes fotos, vaig trobar-ne unes del "Jardi Botànic" de Blanes, son precioses, i vaig pensar que podia recomenar-vos-el.Si mai teniu l'oportunitat, si us agrada la natura, el mar, aneu un dia a BLanes, on podreu passejar, entre d'altres llocs per un jardi botanic ple de flors(sobretot en primavera)ombres de plantes, reconets per seure, mirant el mar desde el mateix jardi.Pot ser un dia de relax, a la natura, sensa marxar de la ciutat.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

flor



M'agraden les roses de color blau.
Les roses son la meva flor preferida, per la seva bellesa, aroma, colors,etc...
El blau sempre m'ha agradat, em dona pau, calma, benestar....

Gràcies per donarme-la

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Els avis


Qui son els avis? Els pares dels nostres pares. Bé, aixó ho sabem tots, peró quina es la seva obligació?. De sempre els avis,(que algunes persones, de ja uns quants anys ni tant sols han conegut)han sigut, els pares que vivien amb l'hereu o fill gran, que era el seu hereder, i també cuidava d'ells a la seva vellesa. Els avis doncs vivian amb la familia, manaven, i jugaven amb els néts. Que passa ara?, els avis, tenen una jubilació, i una independencia. Els hereus, ja no es queden a casa, estudien qualsevol carrera, i s'en van a viura a fora. I els néts? Quan el fill o filla casats i amb carrera, treballen tots dos, i decideixen tenir un fill, donen per suposat que l'avia el cuidarà, mentre ells treballin. Molt malament!, els fills els han d'educar els pares, i els avis, només han d'ajudar, doncs tenen dret a viura la seva vida, sense l'obligació, de criar i educar el seu nét. Si son els avis els que eduquen els néts la genaració no avança,sino que dona un pas enrera.Per altra part, els pares al sentir-se culpables, per no veure el seu fill. L'omplen de regals, no el renyen mai, i li donen tot el que demana, malcriant aixi al nen, que el dia de demà, no tindrà cap futur, doncs no es sabrà valer per ell mateix.
Cert que hi ha families, que no els queda cap altre remei, que fer servir els avis de cangurs, peró la majoria de casos, es comoditat. Perque avui dia sembla que els fills, no creixin mai. Abusent dels pares i avis sensa cap partiment, tot al contrari pensen que els pares,tenen l'obligació, de resoldre tots els seus problemes, durant tota la vida.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Ploro pel Món


Potser no t'ho creuràs peró ploro pel món.
- Ploro pels arbres cremats- Ploro pels rius contaminats
- Ploro per tots els animals que moren a causa de l'avaricia de l'home
- Ploro per la humanitat:
. Per les persones que van d'una banda a l'altra, sense trobar el seu lloc.
. Pels que roben i maten creient que amb aixó, millorarà la seva trista vida.
. Pels que estàn sols, doncs la societat els te abandonats.
. Pels que no tenen res per menjar, o pels que tenen massa i no ho saben gaudir.
El Món esta en hores baixes. hi ha moltes mès coses per les que plorar, peró hem de tenir esperança, hi ha molta gen que lluita per tirar les coses endevant, per millorar la vida de l'home, els animals, les plantes; per salvar el planeta....Peró tot aixó porta temps, molt de temps, i jo continuaré sofrint per tot el que podria
ser i no és, per tots els que pateixen, per aquest planeta a la deriva. Preguntan-me per què les coses no canvien. Continuaré plorant pel Món.

dijous, 10 de setembre del 2009

La Fe


La fe es una respuesta instintiva a aspectos de la existencia que no podemos explicar de otro modo, bien sea el vacío moral que percibimos en el universo, la certeza de la muerte, el misterio del origen de las cosas o el sentido de nuestra propia vida, o la ausencia de él. Son aspectos elementales y de extraordinaria sencillez, pero nuestras propias limitaciones impiden responder de un modo inequívoco a esas preguntas y por ese motivo generamos, como defensa, una respuesta emocional.

" El juego del ángel "

Desanim


Avui m'he aixecat desanimada, amb un desanim, que està clavat molt endins, sense cap causa que el defensi. Rés no sembla prou important, Per treurem de sobre aquesta angoixa i vaig voltant per la casa, sense saber ón amagar-me. Recordo que aquesta nit he dormit molt poc,em pregunto: Serà que els meus somnis (que no recordo) eren tristos i al despertar-me, la seva pena, ha deixat el món dels somnis, per acompanyar-me? no ho sé, de fet no em costaria rés tornar-me a adormir. Aparto aquests pensaments i m'esforço a posar atenció a les coses del dia a dia. Mica en mica el meu desanim es va amagant, acabant de desapareixer al cap de poques hores.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Castell de focs


Recordeu el castell de focs?, és part important, de qualsevol Festa Major del nostre país, agrada a grans i petits, exclamen "oh, que bonic", és per a tots els miradors un simból d'admiració a les formes i als colors d'aquests petards, que han anat evolucionant amb el temps, passant de ser poc mes que una "traca" (és ha dir, molt soroll i una mica de color), a combinacions de fins a quatre colors en un sol petard que, semblen sortir un de dins de l'altre amb diferent forma i color.
Mirar el castell de focs, et fa gaudir d'una estona de sons i colors que omplen el cel, de majestuosos desmais, de boniques flors, cors dibuixats a l'aire, rodes que volten i semble que et vulguin atrapar,....Tot plegat et transporta per uns moments, a un lloc imaginaria ón ets feliç.

Sempre endevant


Recordeu a la Rosalia, la M.Merçe i la Nuria?,doncs bé la seva historia continua, una de les coses que tenen en comú, es el seu amor a la Natura, i han decidit, sempre que segui possible fer-hi un passeig.
L'altre dia van anar a un petit poblet, enclavat entre muntanyes, on la verdor dels arbres, la remor del riu i la pau del entorn les omplia d'alegria, trasportan-les a la joia de l'infantesa, fent fora tots els neguits de la vida quotidiana. Elles han volgut compartir amb vosaltres aquest màgic moment, perque aixó, tambe les omple de felicitat.

Continuara........

dilluns, 24 d’agost del 2009

La pena de mort


Cap ésser humà té dret a disposar de la vida d'un altra ésser humà.Peró de vegades,quan una persona és dolenta de debó, quan fa mal nomès per fer mal sensa cap justificació(drogues,malalties mentals....)jo crec que es mereix la pena de mort.
Estic llegint un llibre a ón els grans rics es consideren amb dret a provocar guerres i causar milions de morts. es mereixen la pena de mort?, si es aixi perquè no tan sols no els condemnem a presó, si no que els deixem que continuin fent de les seves.Aquestes grans empreses nomès volen diner i no els importa gens el que els passi als altres.
Hi ha un mineral,que els treballadors cobren 1 euro al dia per treure-l d'enmig d'un pilot de terra, i aquesta terra es treu d'unes petites mines que tot sovint s'enfonsen, matant al petit miner que hi ha dins, doncs com que els forats són petits per els homes,i fan entrar nens, aquests nens cobren 20 cts. al dia, i s'en moren de 5 a 7 al mes. Aquest mineral al mercat val moltissim ja que es fa servir entre d'altres coses per fer( telefons móbils, reproductors de DVD,cónsoles de videojocs.....). Es evident que el qui comercia aquest mineral d'aquesta manera, es mereix un bon càstig, peró, i nosaltres els consomidors,quina part de culpa tenim? si no compressim mòbils o videojocs aquest empresari no compraria aquest material, peró segurament faria una altra cosa tan o mès dolenta per guanyar diner.Creiem que es just que perquè nosaltres visquem bé, hagin de morir gen a l'Afica?.Creiem que es just que ens queixem a vegades sense motiu, quan d'altes donen la vida per nosaltres?. A ón es la justicia quan nosaltres no fem res per arreglar aixó?, mereixem també la pena de mort?.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Ser Català


Hi havia una vegada una noia catalana,que es sentia molt orgullosa,del seu país, la seva llengua, la seva gent, no creia necessaria l'independencia de Catalunya, peró es clar no tothom pensava com ella. El que si creia que la seva terra mereixia era el respecte dels altres, cosa que tot sovint veia que no succeia.Per exemple:quan alguns politics acusaven als catalans de voler massa diners i d'aquesta manera deixar a les altres comunitats sense. gran mentida, tots tenim dret de negociar el millor per a cadascú, si uns en saben mès que uns altres, que té de dolent?.
Quin pecat hem comès els catalans, perquè ens posin en contra de la resta d'Espanya?.Es que aquesta gent no pensa que molts dels actuals catalans són fills d'immigrants(andalussos, gallecs, extremenys..)es que no s'adonen que Catalunya té molts més habitants que Extremadura per exemple. No es pregunten mai com es que aquesta comunitat té tans immigrats d'arreu del món?. O es que senzillament no pensen, i els es més fàcil creure als politics, que nomès busquen vots, moltes vegades amb mentides.Es una pena que no s'adonin que la unió fa la força, i que els coneixaments d'uns i altres( llengua, maneres de fer...) enriqueixen un país i es molt trist que un politic haigi d'arribar tan baix, per guanyar vots.

dimarts, 4 d’agost del 2009

pensaments


En Damià esta assegut a la punta del llit, està trist, està molt trist, després de dos anys amb una malaltia anomenada "demencia senil" la seva mare ha mort. En Damià recorda la vida de la seva mare i no enten com una persona tant lluitadora pot acabar perdent el cap d'aquesta manera.
Una dona que havia vençut la mort pràcticament de nena, perdut la mare als 15 anys, fugit fora del seu país voluntaria o involuntariament, capaç de lluitar tota la vida per tirar endavant la seva familia, buscant la manera de sortir-se sempre amb la seva. Un es demana,com pot acabar així?.
Tots estem exposats a aquest trist acabament, i jo em pregunto: perquè aquestes malalties degeneretives existeixen?, eliminen la possibilitat d'una mort digna, es pot lluitar contra elles?, ens hem de preparar molts anys abans per evitar la seva aparició?,o senzillament toca a qui toca i no hi ha solució possible?.

dimecres, 29 de juliol del 2009

Una petita historia


La Rosalía vivia al camp en un barri d'un petit pobla de 6000 habitants.Era una mica rebel, no li agradava viure la vida que li havía tocat, volia fer d'altres coses(estudiar, veure món....)peró quan els pares li deian que era una somiadora, i que deixés aixó per els altres, ella callava i es tancava al seu món.

La M.Merçe vivia en una petita ciutat, tot era diferent que en un poble, hi havia més possibilitats, peró ella no en tenia prou, era molt rebel i plantava cara als pares per poder fer el que ella volia (anar-se'n de viatge, sortir amb un noi....).

La Núria era d'una ciutat amb majúscules, ón passaven coses amb les que els de pobla no gosaven ni somiar, ella va estudiar, i va viure d'amagat la seva rebeldía a les prohibicions de l'época, vivin la vida d'acord a les seves conviccions.

Després de molts anys el destí va unir aquestes tres noies, que poc tenien en comú, i es van adonar, que tot i seguin camins diferents havien tingut vides força paral.leles, amb moltes lluites i patiments semblants.Ves per ón! o, qui ho havia de dir.
Gracies a elles he obert aquest blog.