Primavera

Primavera

diumenge, 30 de desembre de 2012

BON ANY 2013

Aquest any que s'acaba no he tingut el temps que necesitaba per publicar al blog, tot i que han passat prou coses importants com per parlar-ne, espero que el 2013 pugui compartir amb tots, le meves reflexions amb les que podeu o no estar d'acord, peró sempre ens donaràn quelcom en que pensar.
Una bona entrada d'any i molta sort per tot l'any son els meus desitjos per a tots.

dimecres, 12 de setembre de 2012

TRISTEZA

Les 9 del mati
Eix Transversal (Uneix Girona i Lleida)
Obres, prohibit anar a mes de 80 Km. hora.
Dues línies paralel.les, continues divideixen ambdós sentits de circulació.
Un camió a 100 Km./h.
Un cotxe fa un adelantament.
L'endemà, motoristes, un helicòpter, 2 cotxes de policia, una camilla,
persones ferides, o....
Ón es el respecte?, L'educació?, El desitg de fer les coses bé?.

dimecres, 5 de setembre de 2012

CONTINUANT LA DISCUSIÓ

La primavera ha passat i l'estiu quasi també, peró els nostres polítics continuen discutin per aconseguir "l'eurovegas", que si Barcelona, que si Madrid. Es veu que joc, droga, prostitució i inseguretat es l'únic que ens saben oferir, Aquest es el respecta que ens tenen als treballadors, pensen que portant aquesta corrupció els hem d'estar agraïts eternament. Aixó sense tenir en comte que el senyor X está sent investigat per la llei del seu país.La Sra. presidenta de la Comunitat de Madrid va gosar comparar "l'eurovegas" amb "eurodisney", per mi són molt diferents. Espero i desitjo que el senyor X i la seva oferta de treball desapareguin del mapa, sobretot del Català.

dimecres, 11 d’abril de 2012

CIVISME


De vegades tenim oportunitats que no havíem pensat mai que fossin possibles. Jo he tingut una d'aquestes oportunitas. La de poder viatjar a un país desconnegut i omplir-me dels costums d'un altre lloc.
Quan vas a un lloc desconnegut sempre hi ha coses que t'agraden i d'altres que no tant. He vist coses molt boniques, però en aquest escrit em voldria centrar en l'educació. El civisme, una bonica paraula que aquí a casa nostra moltes vegades ens la passem pel forro, és a dir no en fem cas ( ja ho arranjaran els altres, per això paguem impostos,etc. ) són algunes de les frases que surten de la nostra boca fugint de les nostres responsabilitats. Parlaré d'una cosa molt senzilla i molt necessaria: lavabos. Tots els lavabos que hem visitat menys un, fossin públics o privats tenien: amplada per moures tranquil·lament sense donar-se cops a les parets, penjadors, pestells per tancar les portes, paper, portes i parets lliures de les pintades que tan sols embruten... Potser n'hauríem d'aprendre una mica. Quan trobem uns lavabos, nets i polits i amb totes les coses necessaries, respectem-los, és un bé per a tots.
Un altre punt seria el patriotisme, cosa que en general els catalans i els espanyols desconeixem.
Passar-se és dolent, però tenir sentit de Patria, treballar junts per aconseguir un bé per la nació, no tan sols per nosaltres, és quelcom positiu que hauríem de treballar una mica.
M'he emportat moltes altres coses d'aquest viatge, però el fet de ser respectuós amb les coses al·lienes n'és una de les importants.

dissabte, 10 de març de 2012

DEFENSEM EL CATALÀ


Quin sentit té ser català si no podem parlar la nostra llengua?
L'altre dia, a catalunya radio el senyor Jordi Pujol deia, que desde Madrid el model a seguir de nació és França.
França és un estat força centralitzat a París, on tots els dialectes (Patois, occità...) existents han desaparegut al imposarse el francès, que desde París es va anar estenent per tot França.
És això el que volen els espanyols? Que el català, el galleg o el vasc desapareguin? A més el català és una llengua, no un dialecte, que fa 30 anys es podia estudiar a les universitats alemanyes. Quan aquí es lliutava per aconseguir no ser castigats per parlar el català a les escoles.
Volem tirar tota aquesta lluita a les escombreries, tot i sabent que perderiem la nostra identitat com a poble? Deixarem que quatre gats, destruexin amb dos dies el que s'ha tardat tant a aconseguir? Si això és així potser no ens mereixem el nom de catalans. Hi ha una dita en espanyol "el catalán de la piedra saca pan" que s'haurà de canviar si no som capaços de defensar el que es nostre desde fa anys.
Defensem el català, cadascú de la manera que pugui, però sobretot parlant-lo i no deixant que ens prenguin el pèl persones que ens entenen i fan veure que no. No canviant de llengua quan algú ens parla amb accent, doncs el més segur és que ens entengui a la perfecció.
DEFENSEM CATALUNYA, DEFENSEM EL CATALÀ.

divendres, 24 de febrer de 2012

MINI VEGAS A LES VEGAS


En el moment que estem i amb tot el que passa al nostra voltant, podria parlar de moltes coses, peró he elegit el joc.
Per començar a mi no m'agrada el joc, no jugo ni a la loteria de Nadal. Pero analitzem els pros i els contres d'un mini "Las Vegas" a Espanya:
PROS:
-Entrada de diners
-Llocs de treball fixes
-Llocs de treball temporals
-Turisme de joc.
CONTRES:
-Els diners tornen a sortir
-Hem de canviar la llei del tabac?
-Hem de deixar que aquest senyor no pagui impostos?
-Son els llocs de treball dignes?
-Entrada de mafies
-Turisme sense escrúpuls
Es aixó el que volem? feina a qualsevol preu. Treball que ens convertirà en esclaus i no donarà solució a la crisi. Si que necessitem treball, però no convertir-nos en els ninots de torn d'un ric que s'aprofitarà de la nostra necessitat per ompli la seva butxaca ( no ens fa cap favor, nosaltres li fem a ell).
Necessitem feina respectable que no ens faci perdre la dignitat com a éssers humans.
Politics, empresaris no tingueu por a fer canvis necesaris, però no volgueu quedar enganxats a un passat que no tornarà, aixó no ens farà anar endevant, no ens treurà de la crisi.
LLUITEM PER UN CANVI POSITIU.

divendres, 27 de gener de 2012

UN RACISME QUOTIDIÀ




A la secció "cartes del lector"Lucero Zamora en publicava una d'interessantíssima. Duia per títol"sensibilitat comercial"i deia:"Qui tria l'idioma, el client o el venedor?, És en funció de l'especta físic del client?. Sóc peruana, fa setze anys que visc a Catalunya i el català es el meu idioma habitual. Puc utilitzar des d'un vocabulari técnic fins a un registre col.loquial sense problema, però em pregunto que s'ha de fer per no haver de cambiar al castellà quan compro. Algun cop m'he mig queixat, i m'han respos que es igual un idioma o l'altre. Penso que a mi no m'és igual, ja que jo havia iniciat la conversa en català. De vegades es disculpen i canvien de llengua; al cap i a la fi sóc jo la clienta. Com pot ser que en uns grans magatzems la senyora que és al meu costat l'atenguin en català i a mi quasi m'obliguin a tornar a la meva llengua materna? És possible contractar personal amb un sentit de l'oïda més fi, capaç de captar l'idioma triat pel client durant els primers segons? No és un enfocament polític. És un tema comercial. El problema és que es canvia d'idioma quan es parla amb un interlocutor que és veu que es estranger".
Les paraules de Lucero Zamora són excepcionals perquè narren una situació habitualíssima que les víctimes comenten amb els amics i prou. No s'en queixen mai. Molts catalanoparlants tenen instal.lat al cervell un xip que fa que, de seguida que noten un mínim accent en la veu de la persona que s'els adreça en català, canvien inmediatament de llengua i els parlen en castella. Es pensen que ho fan per cortesia, peró hi ha poques coses més descorteses cap a algú que rebutjar el seu interès per expresar-se en la llengua del país on és. Fa un parell d'anys era en un bar del meu barri va entrar un noi de vint-i-pocs anys. Va saludar-"Bon dia"- i va demanar a la propietaria "un entrepà de tonyina". Com que tenia un lleuger accent, no sé si brasiler o portuguès, la mestressa, catalanoparlant, va decidir no parlar-li en català i li va parlar en castellà tota l'estona, mentre el client -portuguès o brasiler- li parlava català a ella, i ella parlava en català a la resta de clients: a tothom menys a ell. Demencial. Inconscientment o no, és una manera rotunda de dit-li a algú: no facis cap esforç per parlar-me en català perquè ara mateix aixeco una barrera i et tracto i et tractaré com a foraster no benvingut.
Estic convençut que es pensen que fer aixó els fa quedar com a grans cosmopolites. Lucero Zamora és peruana, i he vist la mateixa actitud amb amics anglesos, guineans, nord-americans, marroquins, italians, russos...Si els detecten un accent o uns trets que consideren forasters, rés de parlar-los en català. ¿On s'és vist? De fet el que els estan dient és que no s'esforcin, que a casa- la casa íntima de tot ciutadà que és la seva llengua-no els convidaran mai. Ës purament i simplement, racisme.

QUIM MONZÓ