otoño

otoño

dilluns, 21 de setembre de 2009

Ploro pel Món


Potser no t'ho creuràs peró ploro pel món.
- Ploro pels arbres cremats- Ploro pels rius contaminats
- Ploro per tots els animals que moren a causa de l'avaricia de l'home
- Ploro per la humanitat:
. Per les persones que van d'una banda a l'altra, sense trobar el seu lloc.
. Pels que roben i maten creient que amb aixó, millorarà la seva trista vida.
. Pels que estàn sols, doncs la societat els te abandonats.
. Pels que no tenen res per menjar, o pels que tenen massa i no ho saben gaudir.
El Món esta en hores baixes. hi ha moltes mès coses per les que plorar, peró hem de tenir esperança, hi ha molta gen que lluita per tirar les coses endevant, per millorar la vida de l'home, els animals, les plantes; per salvar el planeta....Peró tot aixó porta temps, molt de temps, i jo continuaré sofrint per tot el que podria
ser i no és, per tots els que pateixen, per aquest planeta a la deriva. Preguntan-me per què les coses no canvien. Continuaré plorant pel Món.

dijous, 10 de setembre de 2009

La Fe


La fe es una respuesta instintiva a aspectos de la existencia que no podemos explicar de otro modo, bien sea el vacío moral que percibimos en el universo, la certeza de la muerte, el misterio del origen de las cosas o el sentido de nuestra propia vida, o la ausencia de él. Son aspectos elementales y de extraordinaria sencillez, pero nuestras propias limitaciones impiden responder de un modo inequívoco a esas preguntas y por ese motivo generamos, como defensa, una respuesta emocional.

" El juego del ángel "

Desanim


Avui m'he aixecat desanimada, amb un desanim, que està clavat molt endins, sense cap causa que el defensi. Rés no sembla prou important, Per treurem de sobre aquesta angoixa i vaig voltant per la casa, sense saber ón amagar-me. Recordo que aquesta nit he dormit molt poc,em pregunto: Serà que els meus somnis (que no recordo) eren tristos i al despertar-me, la seva pena, ha deixat el món dels somnis, per acompanyar-me? no ho sé, de fet no em costaria rés tornar-me a adormir. Aparto aquests pensaments i m'esforço a posar atenció a les coses del dia a dia. Mica en mica el meu desanim es va amagant, acabant de desapareixer al cap de poques hores.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Castell de focs


Recordeu el castell de focs?, és part important, de qualsevol Festa Major del nostre país, agrada a grans i petits, exclamen "oh, que bonic", és per a tots els miradors un simból d'admiració a les formes i als colors d'aquests petards, que han anat evolucionant amb el temps, passant de ser poc mes que una "traca" (és ha dir, molt soroll i una mica de color), a combinacions de fins a quatre colors en un sol petard que, semblen sortir un de dins de l'altre amb diferent forma i color.
Mirar el castell de focs, et fa gaudir d'una estona de sons i colors que omplen el cel, de majestuosos desmais, de boniques flors, cors dibuixats a l'aire, rodes que volten i semble que et vulguin atrapar,....Tot plegat et transporta per uns moments, a un lloc imaginaria ón ets feliç.

Sempre endevant


Recordeu a la Rosalia, la M.Merçe i la Nuria?,doncs bé la seva historia continua, una de les coses que tenen en comú, es el seu amor a la Natura, i han decidit, sempre que segui possible fer-hi un passeig.
L'altre dia van anar a un petit poblet, enclavat entre muntanyes, on la verdor dels arbres, la remor del riu i la pau del entorn les omplia d'alegria, trasportan-les a la joia de l'infantesa, fent fora tots els neguits de la vida quotidiana. Elles han volgut compartir amb vosaltres aquest màgic moment, perque aixó, tambe les omple de felicitat.

Continuara........