FELIÇ ANY

NADAL EN UNA BOMBOLLA

Miro per la finestra,a fora esta nevant,tot ha quedat blanc i les branques dels arbres comencen a canviar la forma degut al pes de la neu.

Dins a la casa de muntanya, a on cada any la familia passa aquestes festes, la llar de foc dona escalfor. Aviat arrivaran tots: cosins,tiets,germans, nebots, nets, junts prepararem el sopar, esmorzar, dinar.I farem petits obsequis que ens ompliràn d'il.lusió, després......

De sobta em desperto i m'adono que tot era un somni, que els meus Nadals son molt diferents, i que tot plegat, només era un Nadal en la bombolla de la meva imaginació subconscient.

BONES FESTES NADALENQUES

PUBLICITAT-----------------PUBLICIDAD

Ja es torna a acostar Nadal, els nostres sentits poden gaudir de cantitats incontables d'anuncis: De colònies que fan miracles, de joguines que juguen soles i prenen la capacitat d'imaginar als infants i molts d'altres articles que tan sols quatre privilagiats es poden permetre.Tot perque ens gastem els diners en coses que no necessitem.
El Nadal es un temps en el que tots tenim ganes de fer i rebre regals i els publicistes ens hi ajuden. A la meva manera de veura hi ha quatre tipus de gent que tenen diferent manera de rebre els regals: Els que els agraden les festes i qualsevol cosa els alegra la vida, Els que accepten el regal i el disfrutan encara que alló no era el que volien, els que cap regal no es el adequat per ells, l'accepten per quedar bé, peró l'acabaràn tornan a regalar o el tiraràn a un racó, i els que no poden gaudir de cap regal, doncs l'economia no els ho permet, i es moren de ganes de rebren un.
Tan a uns com als altres els anuncis els omplen el cap, uns desitjen el que no tenen, altres han de comprar tan si com no, el que surt a la tele, altres passen de tot i queden els que pensen, que perquè la vida es tan injusta amb ells ( tantes coses bones que anuncien i no en poden comprar cap).
La veritat, si hi hagués un botó que premen-lo desapareguessin aquests anuncis, jo el faria servir. Perquè a més s'ha de veura quins anuncis: tots els sabons de rentar son els millors, totes les colonies les gaudeixes millor despullat i si pot ser amb parella, els cotxes ja ni en parlem, la majoria et portarien dalt de l'Everest només al entrar a dins, les joguines ja no necessiten al infant per jugar.........I a vegades no saps gaire bé que es el que es ven en aquell anunci, d'estrany que es tot plegat.
En fi, ja que la publicitat no desapareixerá, al menys el publicistes es podrien esforçar en fer obres d'art dels seus anuncis, potser llavors gaudiriem més d'aquests "espais publicitaris".

NO AL ABORT

S'está parlent molt de la llei de l'abort, qui está a favor, qui está en contra.

Que pensa la gent?, que la llei fa canviar les conviccions, no, no crec que aixó sigui així.

Jo estic a favor de la llei de l'abort, es el millor pel qui vulgui abortar, peró estic totalment contra l'abort.

Actualment hi ha prou sistemes anticonceptius, per evitar un ambaraç. Que passa doncs?, la llei no evitará els embaraços, aquests es produirán perque el que s'ha de canviar es el respecte de les persones per la vida.

L'inconciencia dels adolacents, que volen ser grans avans d'hora i que es creuen sempre que a ells no els passará, perque ells són els amos de la vida. I l'inconciencia dels pares que per vergonya, pensant que els fills són més llestos, no parlan amb ells de la sexualitat.

No, el problema no es la llei, el problema es a un altre lloc, jo no abortaré perque una llei m'ho posi més fácil, ho faré perque donaré prioritat a unes altres coses, i no a la vinguda d'un infant, no al ser mare.

Doncs endavant la llei de l'abort, peró pensem amb serenor, que podem fer, perque meins dones deicideixin abortar.

UN VIATGE MAI IMAGINAT

Avans d'aterrar ja vaig veura la blancó de les sevas cases, la grandaria de la seva capital i el blau del seu mar, que més tard descubriria que en altres indrets és d'un vert molt viu.
Ja de peus a terra vaigs descobrir l'amabilitat de la seva gent.
Aixi va començar l'aventura en un país fins ara desconegut per mi. L'endemà de l'arrivada, els meus ulls van gaudir de les maravelles que la principal ciutat del país, pot oferir al seus visitants. I de mica en mica acompanyada de la meva familia i d'altres companys de viatge em vaig anar endinssant en ls seves arrels.
Descobrint els seus costums, vam viatjar de nort a sur gaudint de les sevas Mesquites, "Mausoleos", museus, termes, palmerals, cases troglodites etc... passant per un llac salat, fins a arrivar als oasis i al desert, va ser un màgnific viatge de la mà d'un bon guia.
Gràcies Sami per descobrir-nos els secrets de "tunez".
Passat i present d'un país amb poca industria que lluita per anar endevant amb el que més té, vuit mil-lions de persones amb moltes ganes de millorar la seva qualitat de vida.

-------------------------------------------------------

AMICS PER SEMPRE

El qui té un bon amic té un trésor. Perque no és fàcil tenir un bon amic.

En una amistad, s'ha de donar i s'ha de rebre, peró no donar esperant rebre, llavors les coses aniràn malament. Hi ha qui fa una bona amistad a l'escola de ben petit i aconsegueix que duri tota la vida. Té una gran sort. D'altres van tenin diferents amistats al llarg de la seva vida, depenen de les vivencies qu'els-hi toquin, aixó no vol dir que no siguin bons amics, es simplement que un cop han complert la seva misió cadescú segueix el seu cami.

El ser humà, ha nascut per viura en companyia ( encara que en l'actualitat cada cop s'es més individualista) siguen conscients de la nostra naturalesa, acceptem de bon grat les ocasions que s'ens presentin de fer amistats. Siguem honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i sapiguem escollir els amics que omplen el nostra cor i nosaltres el seu, només així podrem trobar un amic ( o amics ) per sempre.

VAS FER VAGA?

Jo no, no perquè cregui que les vagues no serveixen per rés, sino perque crec que aquesta no serveix per rés.

Es evident que no hem de quedar callats devant les coses que creiem firmament incorrectes, peró tampoc hem de protestar per caprici i demanar salucions impossibles.

Damanem al govern que ens solucioni la crisi, com si el govern fos el responsable de tot ( Cert és que en té una bona part de responssabilitat), peró ni ha molts altres de responsables: Multinacionals que s'han aprofitat del moment que vivim, Bancs i caixes que s'han cregut que tot

valia, constructors que sabien que aquest mercat tenia una fi, milers i milers de ciutadans que em estirat més el braç que la màniga etc...Tot en conjunt ens ha dut a una crisi que ara no sabem resoldre.

D'anar endavant tothom en sap. Anar enrera costa molt. Peró crec que ara ens cal un passet enrera i no viura com si no passes rés ( cal portar les sabates al sabater i no comprar un parell nou cada any). Si tots des del Rei fins la més pobre de les persones d'aquest païs ens fessim responssables en els nostres limits, no farien falta vagues tardanes que no aportan solucions.

Crec a més que el dret a vaga es lliura. No em de fer vaga perque uns piquets, que en principi han de ser informatius ens hi obliguin amb amanaces. LLavors els resultats de la vaga no son reals, doncs no es sap el tan per cent de les persones que fan vaga perque hi creuen o perque si han vist obligats.

PARLEM DE LA MORT

La mort, una dama ensenyorada vestida de negra, amb una dalla a la mà, així es representada. Peró en realitat no es tan teatral, es simplement una part de la vida a la que tots (o quasi) tenim por d'enfrentar. Perquè tenim por a la mort? segurament qerque no sabem que hi ha desprès.

Totes les religions tenen una explicació, pel que passarà després de que l'ànima deixi el cos, però ningú ho sap cientificament. Crec que necessitem creura que hi ha alguna cosa despres de la mort, per dona sentit a la vida. El fet de pensar que potser som com qualsevol altre ser de la terra que neix, creix i mort, es massa frustrant per acceptar-lo.

La mort doncs dona per molt literariament parlant, però jo na soc escriptota, ni filósofa, nomes sé que ningú torna per explicar l'experiencia i si ens reencarnem no ens en recordem de la vida passada.

Cada dia sentim per les noticies parlar de morts, d'accident, assassinats etc. es trist quan la mort arriva per mitjans no naturals a edats joves i no tan joves perque encara queden anys per descobrir la vida. Pero tots sabem que la vida te fi i aquesta es la mort, ens agradi o no.

Crec peró que no es mort ningú, al qui no li hagi arrivat l'hora (peró aixó es una altra historia).

DESCOBRINT ANDORRA

Qui no ha estat a andorra?.

Molts som els que hem passejat pels carrers de Andorra la Vella mirant botigues i més botigues, cansant els nostres peus, marxant cap a casa amb quatre formatges i potser algún aparell electrònic, dient al qui ens vol escoltar, que em anat a Andorra. Però en realitat no sabem res d'aquest país: No sabem gairabé res d'aquest país, enclavat entre muntanyes, de pocs kms i forces habitants, un país que creix muntanyes amunt perque les seves valls s'han quedat petites. Un país que ha deixat de viura de l'agricultura i ramaderia per aprofitar el turisme. Un país de gent amable, on conviuen catalans, francesos, espanyols i portuguesos i tots es senten andorrans. Un país net, ple de flors i paisatges maravellosos pels amants de la Natura a on no hi ha lloc per la gent que viu al carrer (doncs esta prohibit, sota pena d'expulsio). Un país petit i bonic de llengua catalana amb molts petits poblets, que jo vull descobrir.

SER CATALÀ-------------------------------SER CATALÁN

Soc català, soc espanyol, peró en aquest moment em sento rebutjat. Perquè no ens vol "España"?, li hem fet potser un gran mal al defensar la nostra llengua i cultura?, li hem fet potser un gran mal al ser treballadors d'Europa?, perque el diners que genera Catalunya, si que els volen?, potser es que ells voldrien ser catalans?. Moltes són les preguntes i poques les respostes. Tan bé que estariem tots juntets respectan-nos els uns als altres, doncs per tothom es sabut que l'unió fa la força. Sembla peró que en Rajoy no ho sap, ell juga a dividir ( potser per alló de divide y venceràs), creu que hi guanya , potser ho sembla, peró no tardara en adonar-se que es mentida , que hi perd, peró llavors serà tard. Els catalans no deixarem de ser-ho perque els altres ho vulguin, en tot cas si que ens podem convertir en catalanistes. Coneixeu la diferencia?
Passi el que passi, recordem el que diu la sardana.

Som i serem gent catalana

tan si es vol com si no es vol

que no hi ha terra amb més ufana

sota la capa del sol.

Deu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas

canta la terra encara entera

i canta que cantaràs.

canta l'ocell, el riu, la planta

canten la lluna i el sol

tot treballant la dona canta

i canta el peu del bressol.

I canta dintre de la terra

lo passat jamai passat

i jorns i nits de serra en serra

com tot canta al Montserrat.

SOBREVIURE

M'en sortiré, hi ha crisi sí , peró no deixaré que em guanyi el desencant.

Hi ha atur, pero tinc confiança en trobar feina, encara que sigui mitja jornada.

Estalviaré, de grat o a la força, però és que estirar més el braç que la maniga no porta enlloc.

Escoltaré els politics, parlar i parlar de atur, crisi económica i l'estatut, peró tindré la meva opinió sobre tot plegat, perque fet i fet ells no em donaran res, soc jo qui ha de viure la meva vida i per tant soc jo qui escull com la vol viure, si amb la desilusió del qui ho veu tot negre, o amb l'optimisme de triar per mi el millor de cada un dels moments que em toca viure.

Algú va dir que l'economia, es l'art d'administrar amb eficiència els propis bens, si tots complim aquesta regla, potser les coses aniran una mica millor.

IGUALTAT

Cuidat molt de fer plorar una dona, doncs Deu conta las sevas llàgrimas.

La dona va ser feta de la costella del home, no dels peus , perque l'aixafessin,

no del cap per ser superior, sino del costat per ser igual...de sota el braç per

ser protegida, i del costat del cor per ser estimada.

IGUALTAT una paraula moltes vegades oblidada, fins i tot per les propias dones

que acceptem sense dir res el "machisma" dels homes, creient-nos inferiors.

Som diferents si, el nostra cos te diferents formes, força, pensaments,etc...Peró som persones

i com a tals, mereixem el respecta de TOTS els altres, ser dona no es igual a ser

inferior, al contrari a vegades, podria ser sinónim de superiritat, peró llavors

les "machistes" forem nosaltres, i no es tracta d'aixó, es tracta d'igualtat. Respectar-nos mutuament i complementar-nos amb las nostras diferencias ben acceptades.

Gràcies Marta

Va ser el meu cumple, i una amiga em va fer aquesta marevella de fractal com a regal

CAP CAMI ES MASSA LLARG, QUAN UN AMIC ENS ACOMPANYA

UN NAIXEMENT

Als que us agrada la Natura, ja sabeu que aquesta es sorprenent.

No fa gaire vaig anar a veure el naixement d'un riu. I mirant aquella aigua clara i transparent sortir del no res amb aquella força i netedad. Em vaig preguntar; Com potser que el riu neixi aquí, enmig d'aquestes pedres al peu d'una muntanya?. L'aigua, trasparent i fresca donava gust veura-la iniciar el seu recorregut per la terra, enmig de pedres, branques i branquillons, amagant-se darrera d'arbres, i tornant a sortir perque poguessim gaudir de la seva presencia.

Quants la disfrutaran en el seu recorregut al mar?, Quants, ignorants de la seva bellesa i necessitat l'embrutaran, omplint-la de deixalles i altres residus, convertint la seva transparencia en un tèrbol indefinible?. A quin lloc del seu recorregut perderà la seva bellesa senzilla i noble?.

A pocs km.de l'inici del riu s'afegeix al seu recorregut, l'aigua d'una font curativa, la seva olor se sent d'un bon tros lluny i tots els llocs que aquesta aigua toca queden de color blanc. Són els secrets de la Natura. Aquesta Natura que hem de saber respectar i estimar, doncs encara que no ens ho pensem, és molt important per la nostra vida.

-------------------------------------------------------

ELS MEUS PRIMERS TERRAGEN

El programa per fer paisatges Terragen es molt interessant, pero com totes les coses s'ha d'aprendre, i al principi es un xic dificil.

LA NEVADA

Mireu tots, neva!

Si, ha nevat.Va començar amb poca força durant el mati i com que estava moll la neu no s'enganxava. Peró a prop del migdia, els flocs es van fer molt grossos, la intensitat de la nevada va créixer i el terra es va anar convertin en una catifa blanca. La grisó del cel, el blanc de la terra, i els flocs de neu envoltant-ho tot feia que hom es sentis, plè de pau i felicitat. Peró com que no tot han de ser al.legries a la nit va glaçar i al dia següent al mati, els pobles i ciutats estaven intransitables. Llavors va desapareixa la magia de la neu i van començar els problemes: Cotxes aillats a les carreteres, Pobles incomunicats, ciutats sense llum (amb les conseqüencies que aixó comporta). Tothom va començar a protestar: Endesa en té la culpa deian uns, els politics són els culpables deian altres, també es donà les culpes als govern en general ( Generalitat, ajuntaments..).

Aixó ens demostra que aquest pais no hi ha cultura de neu, doncs només la veiem de tant en tant. Perque, devant d'una nevada tots tenim la nostra responsabilitat, uns més petita i uns altres més gran. Si que s'ha de demanar responsabilitats als que manen. Peró tenim en compta les nostres de responsabilitats? ( encara que només sigui saber quan podem sortir de casa).

De totes maneres per mi , visca la neu!.

HORES BAIXES

Passen els dies, les hores s'ens omplen de coses inesperades, cada dia tenim més coses per fer. I a mesura que la nostra agenda s'omple, les nostres forces minven. Sembla que el fet de tenir tantes coses a fer, ens resti ganes de fer-les. I aixi de mica en mica ens enfonsem en una desgana que no ens deixa fer quasi res. Llavors un dia alguna cosa vé al nostra ajud (potser un bonic dia de primavera, una xerrada amb un amic, una canço...), de sobte veiem que no ens podem deixar guanyar pel desanim, quan al món hi ha moltes coses per les que val la pena lluitar. I tambe gent que ho passa molt pitjor. Llavors a poc a poc reneixem, ens torna la il.lusió i les forces, i ens sembla mentida la baixada que em tingut. Tot alló que creiem que no podiem fer, es torna lleuger i fàcil de solventar. Al cap i a la fi la vida amb tots els seus alts i baixos, ens ofereix molt per gaudir-ne, només ho hem de saber aprofitar.

Gracias Yahaira

Yahaira del blog http://fractalmandalasypoesia.blogspot.com m'ha fet un maravellós regal, un preciós factal, amb unes magnifiques esferes de una claretat impresionant, semblant miralls, amb dos colors molt relexants. Moltes gràcies. Un petó yahaira.
------------------------------------------------------------------

Yahaira del blog http://fractalmandalasypoesia.blogspot.com me ha hecho esta maravilla de regalo, un precioso fractal , cuyas esferas son màgnificas de una claridad excepcional pareciendo espejos, en dos colores muy refrescantes. Muchas gracias. Un beso Yahaira.

SER POSITIU----------------------SER POSITIVO

A buenas noticias bn.blogspot.com. He trobat un article, que m'ha cridat l'atenció. L'entrevista a una persona que es declara totalment optimista. He copiat algunes preguntes i respostes:

P. Vostè es declara optimista?

R. Optimista global, moltes coses no van bé, pero com espècie no deixem de millorar.

P.Veu el vas mig ple?.

R.Continua per sota de la mitad...Però esta omplin-se i no deixarà d'0mplir-se mès i mès.

P. No oblidi que hi ha guerres.

R. Meins que en el passat. Informis periodista; el pesimista es un mal informat

P. Sol dir-se el contrari

R. Es fals, el pesimista es un sentimental que es deixa portar per una emoció negativa sense reflexionar. L'optimista en canvi es analitic; analitza les dades i veu que la realitat es favorable, que el conjunt es positiu.

P.En quins aspectes creu que em millorat en el 2009?

R. Duran el 2009 he anat recopilant quasi 200 bones noticies....Encara que els periodistes no tingueu ganes de destacar-les.

L'entrevista continua, amb varies preguntes i respostes més, pero sempre l'entrevistat resalta el cantó positiu de les preguntes, acceptan la part negativa.

La meva pregunta es: Com canviaria el món, si las persones estessim disposades a ser més optimistes. A veura sempre el cantó bo per damunt del dolen. Seriem més feliços?. Encare que jo penso que el què serveix es el terma mitja, perquè, com se li pot veure un cantó positiu a un Alzheimer?. Per posar un ejemple.

CINC FRASES----------------------CINCO FRASES

Nomès dues coses són infinites, l'univers i l'estupidesa humana...i no n'estic segur de la primera

Solo dos cosas son infinitas, el universo y la estupidez humana...y no estoy seguro de la primera.

ALBERT EINSTEIN

Tan sols aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat.

Tan solo el que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado.

FRIEDRICH NIETZSCHE

Les que condueixen i arrosseguen el món no són les màquines, sinó les idees.

las que conducen y arrastran el mundo no son las máquinas, sino las ideas.

VICTOR HUGO

Un home ha de tenir sempre el nivell de la dignitat per sobre el nivell de la por.

Un hombre tiene que tener siempre el nivel de la dignidad por encima del nivel del miedo.

EDUARDO CHILLIDA.

El veritable misteri del món és el visible, no l'invisible.

El verdadero misterio del mundo es lo visible, no lo invisible.

OSCAR WILDE.

Para Roxana con cariño

EL COP DE PEDRA-----------------------EL GOLPE DE PIEDRA

Un jove executiu anava a tota velocitat amb el seu luxós "Jaguar" sensa cap mena de precaució. De sobte,va sentir una patacada a la porta. S'aturà i en baixar del cotxe va veure que una pedrada li havia abonyegat la carrosseria.Va pujar altre cop al cotxe i a tota velocitat va recular fins el lloc del que li semblava havia sortit la pedra que li havia desgraciat el seu preciós automòbil.Va sortir enfurismat de l'auto i va aferrar pels bracets a un nen que hi havia allà i arrossegant-lo cap el cotxe l'anava escridassant:
Què ha estat això? Qui et penses que ets, tu? Què creus que estàs fent, amb el meu cotxe? Cada cop més enfurismat, l'amenaçava: Aquest cop de pedra et costarà molt car! Perquè ho has fet això?
Per favor,senyor,per favor...ho sento molt.No sabia què fer!-va suplicar el nen- Li he tirat la pedra perquè ningù no s'aturava- va dir amb llàgrimes corrent-li cara avall-. Es que el meu germà,que va en cadira de rodes, ha caigut a la cuneta.Jo no el puc aixecar tot sol. Si us plau, em pot ajudar a asseure'l altre cop a la cadira;pesa massa per mi, que encara sóc petit- va suplicar el nen.
Visiblement impactat per le situacìó, l'executiu va empassar-se el nus que se li havia fet a la gola i va alçar al jove de terra, el va asseura a la cadira i amb el mocador li va netejar una mica les ferides que s'havia fet. Va mirar emocionat al nen i aquest li va donar les gràcies amb un somriure:
Que Déu el veneeixi, senyor! Moltes gràcies.
L'home, el va veure allunyar-se empenyent treballosament la cadira de rodes del seu germà.
L'executiu encara no ha fet reparar la porta del cotxe, manté el bony per recordar que no s'ha d'anar per la vida tan distret ni tan depresa que algú t'hagi de llençar una pedra per cridar-te l'atenció

====================================================

Un joven ejecutivo iba a toda velocidad con su lujoso "jaguar" sin ninguna precaución. De pronto sintió un fuerte golpe en la puerta. Se paró y al bajar del coche vió que una pedrada le habia abollado la carroceria. Volvió a subirse al coche y a toda velocidad retrocedió hasta el lugar del que le parecia habia salido la piedra que le habia desgraciado su precioso automóbil. Salió enfadadisimo del auto y cogió por los bracitos a un niño que habia allí y arrastrándolo hacia el coche le iba gritando:
-¿Qué ha sido eso? ¿Quién te crees que eres,tu? ¿Qué crees que estas haciendo con mi coche? Cada vez mas enfadado, la amanazaba: ¡ Esta pedrada te costará muy cara! ¿Porqué lo has hecho, esto?.
-Por favor, señor, por favor...Lo siento mucho. ¡No sabia que hacer!- suplicó el niño-.Le he tirado la piedra porque nadie se paraba- dijo con las lágrimas cayéndole por la cara-. Es que mi hermano, que va en silla de ruedas, ha caido a la cuneta. Yo solo no lo puedo levantar. Por favor me puede ayudar a sentarlo otra vez en la silla; pesa demasiado para mi, que aún soy pequeño- suplicó el niño.
-Visiblemente impactado por la situación, el ejecutivo se trago el nudo que tenia en la garganta y levantó al joven de tierra, lo sentó en su silla y con el pañuelo le limpió un poco las heridas que se habia hecho. Miró emocionado al niño y este le dió las gracias con una sonrisa:
-¡Que Dios le bendiga, señor! Muchas gracias.
El hombre, lo vió alejarse empujando trabajosamente la silla de ruedas de su hermano.
El ejecutivo aún no ha hecho reparar la puerta del coche, mantiene la abolladura para recordar que no hay que ir por la vida tan distraido ni tan deprisa que alguien te tenga que lanzar una piedra para llamarte la atención.

---------------------------------------------------------------------

AVATAR

He vist la peli.Fantàstica, s'ha de veura, la bellesa de la Natura, la interacció dels habitans del planeta amb ella. I com sempre els savis humans creguts, egoistes, pels que no hi ha respecte per res que no sigui els seus desitjos.Sortosament hi ha gen que pensa diferent, pocs, però hi són i espero que desprès de veura la pel-lícula creixin, perquè s'han adonat d'on ens pot portar la cobdicia i la falta d'amor pel nostra planeta i els éssers que hi viuen.
La peli és ciencia-ficció, però les coses que hi passen, son molt reals, molt d'aqui i molt actuals.

---------------------------------------------------

He visto la peli. Fantástica, hay que verla, la belleza de la Naturaleza, la interacción de los habitantes del planeta con ella. Y como siempre los sabios humanos creidos, egoistas, para los que no hay respeto para nada que no sean sus deseos. Suerte que hay gente que piensa diferente, pocos pero ahí estan y espero que despues de ver la pelicula crezcan, porque se den cuenta de donde nos puede llevar la codicia y la falta de amor a nuestro planeta y los seres que en el viven.
La pelicula es cienciaficción, pero las cosas que en ella pasan, son muy reales, muy de aqui y muy actuales.

-----------------------------------------------------