25 DE DESEMBRE NADAL

A l'hemisferi nord ha arrivat l'hivern, a molts llocs la neu i les gebrades han omplert de blancor tot el que es pot veure al nostre voltant. Per tant desde sempre em associat el Nadal amb la neu, els dies frets, i l'escalfor al voltant de la llar de foc.

A l'hemisferi sur ha arrivat l'estiu, la calor fa que tothom busqui un lloc per anar a passar uns dies de lleure ón pugui estar ben fresquet. La platja, una casa de colonies, o una casa rural poden ser un bon lloc per reunir-se amb la familia.

Els tirant i els pantalons curts del sur, contrasten amb els abrics i pantalons llargs, gorros, guans i botes del nord. Tan li fa la il.lusió de la festa es a tot arreu. Peró que es el que més ens ompla a tots plegats?, l'amor a la familia amb la felicitat d'estar junts?, o els sopars, regals, i demés tonteries que la societat de consum ha imposat a aquests dies?.

Espero que tots poguem gaudir d'uns dies amb la nostra familia, i perque no? fer-nos algún regalet, peró perque ens surt del fons del cor, no perque ho manin les normes del capitalisme.

Seria bo que en aquests dies trobessim una estona per pensar que es per nosaltres el Nadal.

MOLT BON NADAL A TOTS ELS LECTORS DE VEURE PER CREURE.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

OMBRES EN LA FOSCOR

Caminant per la gran ciutat. A prop les festes de Nadal, rius i rius de gent pels carrers. Dins les botigues uns miren i s'en van, altres compren l'obsequi que buscaven, tot es festiu o aixó sembla.
Si mirem bé pels voltants trobarem gent demanan al carrer, gent que no entra a les botigues, perque no té rés per gastar. A alguns ja els està bé viura així, peró altres s'han vist obligats per diferents motius a viura al carrer, demanar, o robar per menjar. Quasi ningú els veu, son com ombres en la foscor, poden estar alla peró no son visibles. Tindràn sort si poden rebre de mans d'alguna associació humanitaria un ajut per anar tirant
Els carrers segueixen plens de gom a gom, de gent ignorant la realitat que els envolta, i potser tampoc els interessa saber-la. Possiblement ens creguem més feliços si possem una pared que ens separi del que no ens agrada veura. Peró ens agradi o no, per molt que ho volguem ignorar, es una realitat, es un fet, i esperem que el futur no sigui per nosaltres, formar part d'aquest grup d'ombres. Perque llavors dessitgeriem haver ajudat de tant en tant a alguna(a) d'aquestes persones anónimes dins la foscor.

(a) Ni ha tantes que no es poden ajudar totes.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

TARDOR

Arriba la tardor, els primers freds ens atrapen en roba d'estiu, disfrutant de les restes del bon temps, i amb les vacances al cor. L'escola ja ha començat, els infants tornen a omplir els carrers, amb les motxilles a l'esquena. Respectant els horaris del nou curs. Tot sembla nou, però en realitat no fem res més que anar seguint el canvi, que ens marquen les estacions:
PRIMAVERA, la renaixença, tot brota de nou, omplint la vida de colors.
ESTIU, gaudir dels dies llargs, plens de sol i de tot el que ha creat la primavera.
TARDOR, decaïment, els arbres perden les seves fulles, i tots ens preparem per rebre
l'hivern
HIVERN, Temps fred, natura morta. Dies que et conviden a gaudir de l'escalfor de la
llar.
Any rera any anem seguint sense adonar-nos-en el cicle de vida de la natura: naixement, creixament, envelliment i mort. Aquest cicle també és el nostre, només que nosaltres posem com a mínim 20 anys en cada part.

Tots sabem que estem de canvis, tothom retalla, els ajuntaments, el gobern de l'estat, la Generalitat. Nosaltres sensa saber com acabarà tot plegat, anem d'un lloc a l'altra protestant, encara que ningú ens escolti.
Un dia d'aquests per la rádio parlaven dels canvis en sanitat, l'entrevistat (del que no recordo el nom), contestant a les preguntes que li feia el periodista, deia que ningú es quedaria sensa assistencia, encara que en un lloc els treguessin el servei d'urgencia o limitessin la quantitat d'ambulancies. Serien atessos en un altre lloc. Del que no parlaba, era del retard en arribar les ambulancies, o en el que pot significar (segons l'urgencia) se atès mitja hora més tard.Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li al senyor, si ell feia servir l'assistencia sanitaria de la seguretat social, o la privada. Com que segurament va al aprivada, o va a visitar-se demanan-li el favor a un amic o company, es de lógica pensar que tant li fa, com siguin atessos els demés.
També es cert que a vegades s'omple el servei d'urgencies d'un hospital amb coses que podrien haver estat curades en els Caps d'atenció primaria. O que alguna enfermera llesta regala gels i cremas al qui en vulgui, perque al hospital ni ha molt de tot aixó. I aquestes coses que en principi pensem que son en el nostra benefici a la llarga s'acaben pagan, i moltes vegades paga el just pel pecador.
De moment ens quedem mirant tot el que passa i dessitjan que els passos enrera, siguin només els necessaris per anar endevant amb més força i millor que avans.

CARTA A MOU.

Mou,qui és vosté?, un entrenador de fútbol?, esclar que no, un bon entrenador, mai no faria el que Vosté fa. Un bon entrenador,estaria del costat de l'esport, dels bons jugadors, prescindint dels colors de la seva samarreta.No seria un maleducat, i tindria respecte als altres. Vosté és una persona que és creu un Déu, es creu amb dret a despreciar els altres, perque li paguen un sou que no es mereix, en realitat no es mereix ser entrenador del Madrid, que desde que vosté n'es el responsable, no ha fet rés de bó. Crec que li queda molt per aprendre, una de les coses, és que la unió fa la força i no al revés.

Sr.Mourinho, si jo fos del Madrid, votaria perque el fessin fora i se n' anés a entrenar el seu gos.

I perquè ho sapiga a mi no m'agrada el fútbol, i tant em fa qui guanya o perd.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

S'ADELANTEN ELECCIONS

El President del govern ha decidit adelentar les eleccions. L'oposició esta contenta, te coll avall que guanyarà aquesta vegada.

Segurament el P.P. guanyarà, guanyarà pel "fracàs" dels socialistes, no pas per mèrits propis,

La gent confia que un canvi resoldrà la crisi, i totes les retallades que aquesta comporta. Rés més lluny de la realitat. Les dretes mai van a favor del treballador, tan sols a favor del diner i del poder, si ara van mal dades, espereu un any de govern de P.P. Les diferencies entre pobres i rics augmenteràn, i com sempre a qui li tocarà perdre és al treballador."El diner crida al diner", els rics i poderosos, siguin lladres o honrats, ajuntaràn els seus esforços, per aconsseguir que les coses continuin al seu favor, i ells poder seguir remenant les cireres, caigui qui caigui. El poble només som esclaus, i tan li fa el que patim o deixem de patir. Si noaltres no defensem les nostres idees ( no les dels politics, grans empresaris etc...), ningú les defensarà, i ho hem de fer votant amb la nostra consciencia, no la que ens imposin. Si no ho fem així, que Déu, Alà, Buda etc... ens ajudin.

EL FUTUR

En els propers 30 anys, el paissatge de les ciutats canviarà, gràcies a les "agrotorres"que portaràn els horts, les aus de corral, les vaques i potser també les "piscifactories" als gratacels. L'idea la va tenir el professor Dickson Despommier al 1999, professor de Salut Pública i del mediambient de la universitat de Columbia, a Nueva York, convençut de que aquesta manera d'explotació ajudarà a combatre el canvi climàtic. El sistema pensat per Depommier, permet cultivar els aliments molt a prop d'on son consumits, aixó redueix les emissions dels cotxes de transport, així com la pol.lució generada per la maquinaria agrícola ( tractors, segadores....)a més evitarà que el creixament de la població, es converteixi en un problema.

Per fer créixer les plantes, es farà servir " la Hiroponia" un mètode de cultiu que fa servir minerals en lloc de terra, i que permeterà reduir en un 70% el consum mundial d'aigua. De millorar la qualitat de reg s'en faràn càrreg els musclos zebra, autèntics depuradors naturals. Tampoc seràn necessaris els herbicidas, pesticides o fertilitzants, i si amb aixó no en tenim prou, Despommier diu que el cas (molt segur) de l'augment de monsons i huracans força violents, als cultius no els passarà rés.

Per poder fer aquest projecte realitat, s'hauràn de construir edificis sostenibles que funcionin amb energia solar i eólica. Tindràn la forma de grans invernaders, amb 30 o més pisos d'alçada. Les seves teulades de plàstic ETFE (copolimero de etileno-tetrafluoretileno) protegiran de la calor, la corrossió i els rajos ultraviolats. Damunt d'aquest panells transparents s'hi posarà una capa d'óxid de titani, que capturarà la contaminació i farà lliscar la pluja.

Si aixó es duu a terme, aquestes megagranges podrien alimentar 50.000 persones. I també proveir-les d'aigua, aconsseguida per "evapotranspiració", es a dir, agafant i embotellant el vapor d'aigua que les plantes alliberen a l'atmòsfera després de pendre els nutrients de la savia per les arrels.

( Muy Interesante)

US HO IMAGINEU?

RETALLEM

Ara estem en crisi, i tothom s'adona de que no hi ha prou diners per tot. I que fem?, doncs comencem a retallar. Per on comencem?, millor per on menys falta facin els diners: Educació, sanitat, sous mil-euristes, etc....

A ningú li agrada prescindir del que ha aconseguit, però si és necessari, cal fer un esforç.

Crec que s'hauria de planificar bé la retallada, ja que ho hem de fer, fem-ho bé.

Quan l'altre dia vaig sentir que un hospital, havia presentat el seu pla per fer front a la crisi, amb el tancament per l'estiu de no se quans llits, un quiròfan, etc... I la resposta va ser que era insuficient, em va venir una pregunta al cap: Què volen que fem els malalts, sortir corrent a buscar un metge privat?.

A Catalunya, i encara que tot és millorable, tenim una bona sanitat. Molta gent malalta ve a curar-se aqui. Sembla que ara volguem llençar tot el que s'ha aconseguit a les escombraries.

És just que es retallin despeses innecessàries, però no reduim treballadors sanitaris, no allarguem llistes d'espera d'operacions, no fem pagar als malalts els errors dels administratius.

Dirigir una empresa quan les coses van bé no té mèrit, el mèrit és fer un esforç perque les coses vagin bé, quan sembla tenir-ho tot en contra.

Penso que sanitat i educació son dues coses en les que s'hauria de tenir més cura en fer les coses ben fetes. De sanitat en depèn la salut de tothom, d'educació el futur de la nostra Nació. Creieu que és un bon motiu per fer-ho bé?.

On si que es podria fer una bona retallada és en el sous d'alts directius, i gent amb títols, que tenen les butxaques a rebossar de diners, i no paguen els medicaments, o s'aprofiten de la seva amistat amb gent poderosa per no pagar el que els toca. I d'aquests ni han molts, però avui ho deixarem aquí.

NUCLEARS SI, NUCLEARS NO

Aquest dies s'està parlant molt de les centrals nuclears, de si són necessaries, d'allargar 20 anys més la seva vida, etc...

Un punt a favor de les nuclears, i per mi l'unic, és que en aquests moments ens donen una part molt important de l'energia que consumim i pel que diuen alguns experts, surt força económica, si la comparem amb les energies solar o eólica.

Punts en contra en té molts: els residus nuclears, que ningú sap que fer-ne i pels que el govern Espanyol paga una barabaritat de diners a França, perque ens els guardi. La durada d'aquest residus, que poden ser nocius durant anys i panys. El perill que comporten les centrals en cas d'avaries, de fuites radioactives, cosa molt dolenta pels humans i tot ésser vivent, etc...

El Japó ens està donant aquests dies, una bona lliçó del que pot passar quan una central nuclear falla, en aquest cas a causa d'un terratrèmol. El més petit dels mals, és la falta d'energia, perque ara per ara ningú és capaç de dir quin serà finalment el dany causat per la radioactivitat, ja sigui a les persones, als animals, a les plantes, al mar o l'atmòsfera.

Tant poc apreciem la nostra vida i el nostra planeta que hem de seguir vivint a expenses de les nuclears? potser que ens ho fem mirar... Serem capaços de no aprendre dels nostres errors, tenin davant les seves conseqüències. Què necessitem per posar seny, i deixar una mica de banda la nostra sed de diners?

Hem de tenir en compte pero, que l'ésser humà, és l'únic animal capaç d'ensopegar, dos cops amb la mateixa pedra.

CENT ANYS - 8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Cent, avui fa cent anys que es celebra el dia internacional de la dona, es cert que s'han guanyat coses, peró encara hi ha molts llocs en el món ón la dona no te cap dret, ón el menyspreu per haver nascut dona es el nostra pa de cada dia( encara que despres les necessiten).

S'ha de seguir lluitan per l'igualtat de la dona (home i dona sempre seràn diferentes fisicament).Tenen els mateixos drets que l'home com éssers humans que són, dret a triar el seu destí, el seu treball, la seva manera de viura, sense que s'els hi posi trabes, sense ser esclaves del home, que no te cap idea de quin es el seu lloc, o que es creu que la dona es una esclava dels seus dessitjos, i pot fer amb ella, el que fa amb qualsevol cosa que posseeix.

S'ha de seguir lluitan per aconseguir sous dignes i igualitaris ( un empresari deia un dia amb tota tranquilitat, que era millor llogar dones, doncs amb la mateixa feina, demanaben menys diners). Per començar em de ser valorades per nosaltres mateixes, hem d'entendre que ens ho mereixem, igual o mès que els homes. Peró no hem de passar a menysprear els homes , llavors les tornes es canviarien, i nosaltres seriem les que considerariem als homes éssers inferiors, i no es tracta d'aixó , sino d'igualtat, amor i respecte mutuu.

DE CAIXA A BANC

Degut a la cris, tot està de volta i mitja, canvis per tot arreu. Peró, son aquests canvis els necessaris?, no ho sé.

Ara els hi toca a les caixes d'estalvis. Es volen caixes amb solvencia, sensa deutes, aixó esta bé, peró cal convertir-les en bancs?. Al convertir-se en bancs deixen de ser una societat de clients per convertir-se en propietat privada.

Funcionaran millor si en lloc de caixes tenim bancs?. Es deixeran més prestecs al qui ho necessiti i els pugui pagar?. O només hi haurà prestecs pels rics?, i les obres socials, qui les farà?, perque els bancs no.

Diuen que la "CAIXA" va neixer per culpa de una crisi, al principi del segle passat, i ara una altra crisi acaba amb ella. Jo crec que es el govern el que acaba amb ella , que per alguna raó no esta al costat del poble, sino dels rics, a ón sino ens porta tanta privatització.

Com es continui complicant la cosa, ja veig com alguns, haurem de tornar a guardar els diners sota les rajoles, com feien els nostres avantpassats.

ELS DIES GRISOS D'HIVERN

M'agrada l'hivern, amb el seu fred, la roba d'abric, la neu, les gebrades (quantes coses ens porta l'hivern), tot hi així es una estació trista
Els dies són curts i les nits llargues, t'has de abrigar bé per sortir al carrer i molts dels seus dies son grisos. Son grisos per que plou, neva, o simplement la boira o la broma baixa no ens deixen veura el cel, a cada persona l'afecta de diferent manera, ni ha que s'ensopeixen molt, d'altres planten cara a tot el que es posa per devant, encara que sigui el mal temps.

Quan es presenta un dia d'aquets de tanta fosco, que a la una del migdia sembla que sigui el capvespra, jo omplo la casa de llum.(petites espelmes per tots els recons, que il.luminen el dia gris), tambe alegra la casa el soroll d'aigua (una petita font), posa aquell disc que tan sols escoltem quan estem plens de melencolia, un ram de flors, tot alló que d'alguna manera ens alegri el dia. Així ferem que un dia trist, es converteixi en un dia qualsevol de primavera, allunyarem la depre, i disfrutarem del fret del carrer, aixó si, ben abrigats. I com diu un amic, sigueu feliços.

S'HA DE TREBALLAR ELS FESTIUS

Hem de treballar mes hores i en dies festius?

Segons sembla el president Zapatero, es planteja deixar obrir els diumenges, a causa del que li van demanar alguns empresaris.

Sabem que estem amb crisi i també sabem que les empreses (sobretot les grans) s'hen aprofiten. Creieu que hi ha necessitat de que el diumenge estigui obert? (exceptuán feines especifiques: restaurants, pastisseries, records....).I els que han de treballar, que no tenen dret a fer festa els diumenges i gaudir de la familia?. Si, els i donen un altre dia de festa, peró els nens van a l'escola, i la parella a la feina, no es el mateix. Ningú sap el que té fins que ho perd, d'aqui a un temps tothom es queixará, pero ara ningú sembla recordar que 50 anys enrera, ja es treballava el diumenge i sensa cap altre dia de festa, i que molta gent es va deixar la pell pel que tenim ara, i nosaltres agraits, per egoisme ens ho deixem perdre. El treballador esta perden drets, peró part de la culpa es nostra (mentre jo estigui bé, tingui feina i pogui gastar, els altres que els "bombin"), perque si estés obert dia i nit, també aniriam a comprar, sensa pensa amb el que està darrera el mostrador ( O aixi tenen treball, peró aquest treball un altra el perd, no hi guanyem rés).El que haurim de fer es que per molt que obrissin el diumenge, ningú no anés a comprar, rapidament els establiments oberts, tancarien portes. Lluitem pel nostra benestar, no ens deixem esclavitzar més del que estem, volem anar endavant, no enrera.

Llocs sorprenents: EL SALTO DEL ANGEL

Vaig llegir un llibre de títol "Icaro", es l'historia d'un pilot d'aviació famós a la primera guerra mundial, i que va esser pilot personal de Laurence de Arabia, el seu nom Jimie Angel.

Aquest pilot va descubrir a Sudamerica un salt d'aigua altíssim que els indígenes anomenaban "Churúm Merú", també deien d'ell que era el Riu Pare de tots els Rius, perque naixía al cel .
Jo mentre llegia el llibre, pensaba, que era una historia basada en fet reals , peró novelada. Després de llegir-lo vaig descobrir que tot era cert, inclós el famós salt.

El seu nom es "EL SALTO DEL ANGEL" en honor al seu descobridor, esta situat el Parc Nacional de Canaima a Venezuela. Neix d'alt del cim d'un Tepuy (montanya alta que acaba amb una esplanada) anomenat Ayuntepui te una caiguda de 979 m.que el converteix en el salt mes alt del món, i els indígenes deien que naixia del cel, perque a causa de les humitats de la selva si crean moltes boires, o núvols baixos, que no deixen veure el seu naixament, donant així l'impresió que neix del cel. Es pot veura desde l'aire i per terra després de camina una hora per la selva.

TOT S'ACABA------------------TODO SE ACABA

Eren tan esperades les festes: ja s'acosta el Nadal, que si el dinar, que si els regals, el sopar de la feina......Tot eren corredisses i ara ja quasi tot ha passat, queden els Reis, la festa dels més petits. Tots hem fet sopars, dinars, la majoria hem menjat més del necessari, mentre que d'altres potser no tenien res per menjar. hem fet o rebut regals inútils, mentre que a d'altres els hi falta tot. Jo em pregunto, pensem en donar gràcies per tot el que tenim?. tenim tant que agrair: Gràcies pel menjar que disfrutem i que sempre ens en sobra. Gràcies perquè no estem sols , tenim amics, familia. Gràcies perque tenim un lloc per dormir, una casa per gaudir, on estem calents i gaudim de comoditats. I així podriem continuar donant gràcies per moltes i moltes coses, en lloc d'estar sempre preocupats per les nostres "obligacions", quan moltes d'elles nosaltres mateixos ens les hem creat i que no ens fan cap falta per viure. Aixi doncs gràcies per tot el que em pogut disfrutar en aquestes festes.

"Hem menjat i hem begut, gràcies a Déu que n'hem tingut".

---------------------------------------------------------------