otoño

otoño

divendres, 30 de setembre de 2011

TARDOR


Arriba la tardor, els primers freds ens atrapen en roba d'estiu, disfrutant de les restes del bon temps, i amb les vacances al cor. L'escola ja ha començat, els infants tornen a omplir els carrers, amb les motxilles a l'esquena. Respectant els horaris del nou curs. Tot sembla nou, però en realitat no fem res més que anar seguint el canvi, que ens marquen les estacions:
PRIMAVERA, la renaixença, tot brota de nou, omplint la vida de colors.
ESTIU, gaudir dels dies llargs, plens de sol i de tot el que ha creat la primavera.
TARDOR, decaïment, els arbres perden les seves fulles, i tots ens preparem per rebre
l'hivern
HIVERN, Temps fred, natura morta. Dies que et conviden a gaudir de l'escalfor de la
llar.
Any rera any anem seguint sense adonar-nos-en el cicle de vida de la natura: naixement, creixament, envelliment i mort. Aquest cicle també és el nostre, només que nosaltres posem com a mínim 20 anys en cada part.

divendres, 9 de setembre de 2011


Tots sabem que estem de canvis, tothom retalla, els ajuntaments, el gobern de l'estat, la Generalitat. Nosaltres sensa saber com acabarà tot plegat, anem d'un lloc a l'altra protestant, encara que ningú ens escolti.
Un dia d'aquests per la rádio parlaven dels canvis en sanitat, l'entrevistat (del que no recordo el nom), contestant a les preguntes que li feia el periodista, deia que ningú es quedaria sensa assistencia, encara que en un lloc els treguessin el servei d'urgencia o limitessin la quantitat d'ambulancies. Serien atessos en un altre lloc. Del que no parlaba, era del retard en arribar les ambulancies, o en el que pot significar (segons l'urgencia) se atès mitja hora més tard.Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li al senyor, si ell feia servir l'assistencia sanitaria de la seguretat social, o la privada. Com que segurament va al aprivada, o va a visitar-se demanan-li el favor a un amic o company, es de lógica pensar que tant li fa, com siguin atessos els demés.
També es cert que a vegades s'omple el servei d'urgencies d'un hospital amb coses que podrien haver estat curades en els Caps d'atenció primaria. O que alguna enfermera llesta regala gels i cremas al qui en vulgui, perque al hospital ni ha molt de tot aixó. I aquestes coses que en principi pensem que son en el nostra benefici a la llarga s'acaben pagan, i moltes vegades paga el just pel pecador.
De moment ens quedem mirant tot el que passa i dessitjan que els passos enrera, siguin només els necessaris per anar endevant amb més força i millor que avans.