PRIMAVERA

dilluns, 24 d’agost del 2009

La pena de mort


Cap ésser humà té dret a disposar de la vida d'un altra ésser humà.Peró de vegades,quan una persona és dolenta de debó, quan fa mal nomès per fer mal sensa cap justificació(drogues,malalties mentals....)jo crec que es mereix la pena de mort.
Estic llegint un llibre a ón els grans rics es consideren amb dret a provocar guerres i causar milions de morts. es mereixen la pena de mort?, si es aixi perquè no tan sols no els condemnem a presó, si no que els deixem que continuin fent de les seves.Aquestes grans empreses nomès volen diner i no els importa gens el que els passi als altres.
Hi ha un mineral,que els treballadors cobren 1 euro al dia per treure-l d'enmig d'un pilot de terra, i aquesta terra es treu d'unes petites mines que tot sovint s'enfonsen, matant al petit miner que hi ha dins, doncs com que els forats són petits per els homes,i fan entrar nens, aquests nens cobren 20 cts. al dia, i s'en moren de 5 a 7 al mes. Aquest mineral al mercat val moltissim ja que es fa servir entre d'altres coses per fer( telefons móbils, reproductors de DVD,cónsoles de videojocs.....). Es evident que el qui comercia aquest mineral d'aquesta manera, es mereix un bon càstig, peró, i nosaltres els consomidors,quina part de culpa tenim? si no compressim mòbils o videojocs aquest empresari no compraria aquest material, peró segurament faria una altra cosa tan o mès dolenta per guanyar diner.Creiem que es just que perquè nosaltres visquem bé, hagin de morir gen a l'Afica?.Creiem que es just que ens queixem a vegades sense motiu, quan d'altes donen la vida per nosaltres?. A ón es la justicia quan nosaltres no fem res per arreglar aixó?, mereixem també la pena de mort?.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Ser Català


Hi havia una vegada una noia catalana,que es sentia molt orgullosa,del seu país, la seva llengua, la seva gent, no creia necessaria l'independencia de Catalunya, peró es clar no tothom pensava com ella. El que si creia que la seva terra mereixia era el respecte dels altres, cosa que tot sovint veia que no succeia.Per exemple:quan alguns politics acusaven als catalans de voler massa diners i d'aquesta manera deixar a les altres comunitats sense. gran mentida, tots tenim dret de negociar el millor per a cadascú, si uns en saben mès que uns altres, que té de dolent?.
Quin pecat hem comès els catalans, perquè ens posin en contra de la resta d'Espanya?.Es que aquesta gent no pensa que molts dels actuals catalans són fills d'immigrants(andalussos, gallecs, extremenys..)es que no s'adonen que Catalunya té molts més habitants que Extremadura per exemple. No es pregunten mai com es que aquesta comunitat té tans immigrats d'arreu del món?. O es que senzillament no pensen, i els es més fàcil creure als politics, que nomès busquen vots, moltes vegades amb mentides.Es una pena que no s'adonin que la unió fa la força, i que els coneixaments d'uns i altres( llengua, maneres de fer...) enriqueixen un país i es molt trist que un politic haigi d'arribar tan baix, per guanyar vots.

dimarts, 4 d’agost del 2009

pensaments


En Damià esta assegut a la punta del llit, està trist, està molt trist, després de dos anys amb una malaltia anomenada "demencia senil" la seva mare ha mort. En Damià recorda la vida de la seva mare i no enten com una persona tant lluitadora pot acabar perdent el cap d'aquesta manera.
Una dona que havia vençut la mort pràcticament de nena, perdut la mare als 15 anys, fugit fora del seu país voluntaria o involuntariament, capaç de lluitar tota la vida per tirar endavant la seva familia, buscant la manera de sortir-se sempre amb la seva. Un es demana,com pot acabar així?.
Tots estem exposats a aquest trist acabament, i jo em pregunto: perquè aquestes malalties degeneretives existeixen?, eliminen la possibilitat d'una mort digna, es pot lluitar contra elles?, ens hem de preparar molts anys abans per evitar la seva aparició?,o senzillament toca a qui toca i no hi ha solució possible?.