otoño

otoño

divendres, 23 d’octubre de 2009

Som racistes? ¿ Somos racistas?


Si sortíssim al carrer,i preguntéssim a la gent, segur que ningú, o molt pocs es considererien racistes.
I realment el fet de conviure amb persones de totes les races i nacionalitats dóna aquesta imatge.
Peró, convivim realment amb ells?, si es així, perque es crean barris xinesos, marroquis etc.(Deixant de banda que quan un esta lluny de la seva terra, estigui content de trobar altres persones del mateix país que ells),Els acceptem prou francament, perque se sentin com a casa?,Quans amics tenim d'una raça diferent?. Quan algú roba i diuen que era Romanès, magreví, xinès etc...que diem nosaltres,( es clar aquesta gent es així), com si no hi haguessin lladres catalans o espanyols. Per altra banda, no cal parlar de gent d'altres països, o no es una mena de racisme, el que utilitzem a Espanya, quan ens referim a d'altres comunitats amb meynspreu ( Per exemple els catalans per els andalusos som polacs, o si vas a Andalusia, et diuen que se t'ha perdut allà, aquella gent son uns dropos).No sé, peró crec, que aixó del racisme és més complex del que sembla a primer cop d'ull.He pensat que fora bo, refexionar-hi una mica.


--------------------

Si saliesemos a la calle, y preguntasemos a la gente, seguro que nadie o muy pocos se considerarian racistas. Y realmente el hecho de convivir con personas de todas las razas y nacionalidades dá está imágen.Pero, ¿convivimos realmente con ellos?, si es así, ¿porque se crean barrios, chinos, marroquis, etc (dejando a un lado ,que cuando uno esta lejos de su tierra, este contento de encontrar personas del mismo pais), ¿Los aceptamos con suficiente aprecio, para que se sientan como en casa?,¿Cuantos amigos tenemos que sean de otra raza?.Cuando alguien roba y dicen que era rumano, magreví, chino etc..¿que decimos nosotros?,(claro, esa gente es asi), como si no hubiesen ladrones catalanes o españoles.
Por otro lado, no es necesario hablar de otros paises, o ¿no es uuna clase de racismo el que se utiliza en España cuando nos referimos a otras comunidades con desprecio( por ejemplo, los catalanes para los andaluces somos polacos, o si vas a Andalucia, y te dicen ¿que se te ha perdido alli?, aquella gente son unos vagos). No sé pero creo que esto del racismo es mas complejo de lo que parece a simple vista.
He pensado que seria bueno reflexionar un poco sobre ello.


-----------------


¿Que os parece dejo el log Bilingüe?

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Jardi Botànic





L'altra dia mirant unes fotos, vaig trobar-ne unes del "Jardi Botànic" de Blanes, son precioses, i vaig pensar que podia recomenar-vos-el.Si mai teniu l'oportunitat, si us agrada la natura, el mar, aneu un dia a BLanes, on podreu passejar, entre d'altres llocs per un jardi botanic ple de flors(sobretot en primavera)ombres de plantes, reconets per seure, mirant el mar desde el mateix jardi.Pot ser un dia de relax, a la natura, sensa marxar de la ciutat.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

flor



M'agraden les roses de color blau.
Les roses son la meva flor preferida, per la seva bellesa, aroma, colors,etc...
El blau sempre m'ha agradat, em dona pau, calma, benestar....

Gràcies per donarme-la

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Els avis


Qui son els avis? Els pares dels nostres pares. Bé, aixó ho sabem tots, peró quina es la seva obligació?. De sempre els avis,(que algunes persones, de ja uns quants anys ni tant sols han conegut)han sigut, els pares que vivien amb l'hereu o fill gran, que era el seu hereder, i també cuidava d'ells a la seva vellesa. Els avis doncs vivian amb la familia, manaven, i jugaven amb els néts. Que passa ara?, els avis, tenen una jubilació, i una independencia. Els hereus, ja no es queden a casa, estudien qualsevol carrera, i s'en van a viura a fora. I els néts? Quan el fill o filla casats i amb carrera, treballen tots dos, i decideixen tenir un fill, donen per suposat que l'avia el cuidarà, mentre ells treballin. Molt malament!, els fills els han d'educar els pares, i els avis, només han d'ajudar, doncs tenen dret a viura la seva vida, sense l'obligació, de criar i educar el seu nét. Si son els avis els que eduquen els néts la genaració no avança,sino que dona un pas enrera.Per altra part, els pares al sentir-se culpables, per no veure el seu fill. L'omplen de regals, no el renyen mai, i li donen tot el que demana, malcriant aixi al nen, que el dia de demà, no tindrà cap futur, doncs no es sabrà valer per ell mateix.
Cert que hi ha families, que no els queda cap altre remei, que fer servir els avis de cangurs, peró la majoria de casos, es comoditat. Perque avui dia sembla que els fills, no creixin mai. Abusent dels pares i avis sensa cap partiment, tot al contrari pensen que els pares,tenen l'obligació, de resoldre tots els seus problemes, durant tota la vida.