Passen els dies, les hores s'ens omplen de coses inesperades, cada dia tenim més coses per fer. I a mesura que la nostra agenda s'omple, les nostres forces minven. Sembla que el fet de tenir tantes coses a fer, ens resti ganes de fer-les. I aixi de mica en mica ens enfonsem en una desgana que no ens deixa fer quasi res. Llavors un dia alguna cosa vé al nostra ajud (potser un bonic dia de primavera, una xerrada amb un amic, una canço...), de sobte veiem que no ens podem deixar guanyar pel desanim, quan al món hi ha moltes coses per les que val la pena lluitar. I tambe gent que ho passa molt pitjor. Llavors a poc a poc reneixem, ens torna la il.lusió i les forces, i ens sembla mentida la baixada que em tingut. Tot alló que creiem que no podiem fer, es torna lleuger i fàcil de solventar. Al cap i a la fi la vida amb tots els seus alts i baixos, ens ofereix molt per gaudir-ne, només ho hem de saber aprofitar.
L'hora baixa, és una frase que s'acostuma a dir quant el Sol es pon. S'acosta l'hora del descans extern i la activitat interna. Encara que moltes vegades oblidem els somnis al despertar, la activitat segueix en altres nivells de la consciència.
ResponEliminaEn això, jo hi veig una semblança amb aquèstes hores baixes que ens porta la vida.
Els cicles en tota la naturalesa s'elternen de forma periòdica. Hauriem de saber adaptar-nos a ells i no resistir-nos, dons la resistència crea fricció i sofriment i amb aquèsta actitud és impossible que comprenguem el valor de cada cosa que ens passa i el perquè.
Però com mol bé dius tu, després de la nit sorgeix un nou dia. És com un neixament que es produeix diariament, una nova oportunitat de veure les coses amb més claredad i crec que no hauriem de desoprofitar cap experiència, ni en la llum ni en la foscor.
Ens cal tenir un objectiu, una il·lusió que ens motivi a lluitar per aconseguir-lo.
Per demunt tot hem de ser responsables però independents, i sentir-nos lliures per poder-nos realitzar plenament com persones.
Una abraçada
Moltes grácies Marta, per ampliar amb el teu escrit les mevas paraules. Estic totalment d'acord amb el que dius, moltes vegades desaprofitem les oportunitats que s'ens donen(per por, per cobardia...),sense adonanr-nos que al fer aixó perdem l'oportunitat d'adquirir nous coneixaments.
ResponEliminaUna abraçada
Fer massa coses, és producte de la inseguretat i de la inatisfacció interna.
ResponEliminaLa por al descobriment de quelcom valuós, ens fa
retrocedir en la conquesta de la nostre ànima.
Mentre pensem i actuem d'aquesta manera, l`unic cosa que trobarem ser la pròpia mort.
Una bona orientació de part de la nostra creativitat, ens mostre un món més sà i madur.
Ubna abraçada.