Als que us agrada la Natura, ja sabeu que aquesta es sorprenent.
No fa gaire vaig anar a veure el naixement d'un riu. I mirant aquella aigua clara i transparent sortir del no res amb aquella força i netedad. Em vaig preguntar; Com potser que el riu neixi aquí, enmig d'aquestes pedres al peu d'una muntanya?. L'aigua, trasparent i fresca donava gust veura-la iniciar el seu recorregut per la terra, enmig de pedres, branques i branquillons, amagant-se darrera d'arbres, i tornant a sortir perque poguessim gaudir de la seva presencia.
Quants la disfrutaran en el seu recorregut al mar?, Quants, ignorants de la seva bellesa i necessitat l'embrutaran, omplint-la de deixalles i altres residus, convertint la seva transparencia en un tèrbol indefinible?. A quin lloc del seu recorregut perderà la seva bellesa senzilla i noble?.
A pocs km.de l'inici del riu s'afegeix al seu recorregut, l'aigua d'una font curativa, la seva olor se sent d'un bon tros lluny i tots els llocs que aquesta aigua toca queden de color blanc. Són els secrets de la Natura. Aquesta Natura que hem de saber respectar i estimar, doncs encara que no ens ho pensem, és molt important per la nostra vida.
-------------------------------------------------------
Les fotos son mol boniques.
ResponEliminaEl teu comentari em transporta amb la imaginació a aquest lloc tan bonic i que tu descrius tan bé.
La Natura amb tots els elements naturals i tots els regnes que hi viüen i si desenvolupen, és un tresor que no hem de malmetre ni deixar que ningú ho faci.
Una abraçada
Només la inconsciència o l'afany de lucre poden embrutar l'aigua del riu., sortosament cada dia hi ha més gent defensant un riu net i plè de vida.
ResponEliminaJa hi han moltes depuradores per millorar-ne l'estat i sancions administratives.
L'aigua és font de vida!
S'està preparant un nou estat evolutiu en la consciència, una octava superior.
Petons.
Hola Marta
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Estic totalment d'acord amb tú, tenim un tresor i l'hem de cuidar.
Una abraçada
---------------------------------
Hola Olga i Carles
Si de mica en mica es van fent coses. La pregunta es: Esterem a temps de salvar aquest tresor?, o be no ni haurà prou amb el que s'esta fent, i acabarem amb les boniques i bones aigües del planeta?.
Moltes Gràcies
Una abraçada
Hola, M. Carme. Me gusta leerte, aunque no soy catalanoparlante, pero lo entiendo bastante bien. También me agradan tus fotos, es como visitar un oasis. Entre el catalán de tus escritos y tus fotos, me acuerdo de una estancia, hace ya años, en Aigües Tortes, de lo que guardo un recuerdo imborrable. Creo que es el lugar más bonito que he visto en mi vida (al menos lo recuerdo así). Y no sólo por los paisajes, sino también por la gente y por esas iglesias románicas, como S. Climent de Taüll (no sé si lo he escrito bien), llenas de encanto. Una abraÇada.
ResponEliminaGracias Saiz por tu visita. Me alegra traer a tu mente un lugar maravilloso, lo he visitado y es realmente un lugar con mucho encanto, con bellos paisajes y las iglesias románicas(lo has escrito bien). Taüll es famoso por su campanario. y en la actualidad las pistas de esqui, cuando yo lo visité, no habia pistas.
ResponEliminaP.D. no importa que no hables el catalán, a mi me encantaria que las visitas a mi blog fueran en muchos idiomas. Tengo puesto un traductor, aunque a veces le cuesta aparecer en la pantalla y algunas palabras no las traduce correctamente.
Una abraçada
Verdad has DICHO. Nada más puro que el agua que nace ente las piedras de la montaña! Tuve la Bendición de estar en la Cordillera de los Andes y sentir ese placer en mis manos. Muy linda tu reflexion.
ResponEliminaGracias Mabel por tus palabras, tengo envidia sana, visitar la cordillera de los Andes es mucho más que mi pequeño rio.
ResponElimina