La mort, una dama ensenyorada vestida de negra, amb una dalla a la mà, així es representada. Peró en realitat no es tan teatral, es simplement una part de la vida a la que tots (o quasi) tenim por d'enfrentar. Perquè tenim por a la mort? segurament qerque no sabem que hi ha desprès.
Totes les religions tenen una explicació, pel que passarà després de que l'ànima deixi el cos, però ningú ho sap cientificament. Crec que necessitem creura que hi ha alguna cosa despres de la mort, per dona sentit a la vida. El fet de pensar que potser som com qualsevol altre ser de la terra que neix, creix i mort, es massa frustrant per acceptar-lo.
La mort doncs dona per molt literariament parlant, però jo na soc escriptota, ni filósofa, nomes sé que ningú torna per explicar l'experiencia i si ens reencarnem no ens en recordem de la vida passada.
Cada dia sentim per les noticies parlar de morts, d'accident, assassinats etc. es trist quan la mort arriva per mitjans no naturals a edats joves i no tan joves perque encara queden anys per descobrir la vida. Pero tots sabem que la vida te fi i aquesta es la mort, ens agradi o no.
Crec peró que no es mort ningú, al qui no li hagi arrivat l'hora (peró aixó es una altra historia).
