La mort, una dama ensenyorada vestida de negra, amb una dalla a la mà, així es representada. Peró en realitat no es tan teatral, es simplement una part de la vida a la que tots (o quasi) tenim por d'enfrentar. Perquè tenim por a la mort? segurament qerque no sabem que hi ha desprès.
Totes les religions tenen una explicació, pel que passarà després de que l'ànima deixi el cos, però ningú ho sap cientificament. Crec que necessitem creura que hi ha alguna cosa despres de la mort, per dona sentit a la vida. El fet de pensar que potser som com qualsevol altre ser de la terra que neix, creix i mort, es massa frustrant per acceptar-lo.
La mort doncs dona per molt literariament parlant, però jo na soc escriptota, ni filósofa, nomes sé que ningú torna per explicar l'experiencia i si ens reencarnem no ens en recordem de la vida passada.
Cada dia sentim per les noticies parlar de morts, d'accident, assassinats etc. es trist quan la mort arriva per mitjans no naturals a edats joves i no tan joves perque encara queden anys per descobrir la vida. Pero tots sabem que la vida te fi i aquesta es la mort, ens agradi o no.
Crec peró que no es mort ningú, al qui no li hagi arrivat l'hora (peró aixó es una altra historia).
Sempre dic que ens eduquen més bé o no tan bé per a la vida, però per la mort -i que tenim segura- no ens en diuen res, no ens preparen i cada vegada és més tabú... La mort no em va por, temo més el dolor, el patiment; però la mort sé que la tinc segura... Hi ha cultures que en fa una festa. No crec en cels i inferns..., tot està aquí a la terra, i l'únic que té valor és l'ara i aquí... Morir no té sinònim, viure tampoc...
ResponEliminaHi ha qui diu que els homes som una prova fefaent de que la reencarnació existeix, ja que tanta estupidesa en una SOLA vida, no pot ser..., i veient el panorama no falta raó...
No sóc ni de cementiris, ni de flors, ni de capellans, ni de creus, com diu l'Ovidi, una creu són dues estaques, doncs que s'hi emparin tomaqueres...
Des del far un mar ple de vida.
onatge
Moltes gràcies ONATGE per les teves paraules, estic d'acord amb tu. Jo no sé si l'estupidesa s'acumula amb les reencarnacions, el que si es cert es que no n'aprenem. Quantes civilitzacions s'han perdut en aquest món? alguna cosa li falla a l'humanitat.
ResponEliminaM. Carme.
ResponEliminaLa mort és simplement un canvi, una transmutació/transformació. Des de petits anem morint, anem deixant etapes enrrera per acullir.ne de noves. Cada etapa hauría de ser una nova experiència, i arribar a la vellesa amb pura saviesa.
Per fer tot això és necessàri molt de temps, i no s'aconsegueix pas en uns pocs anys. La vida és eterna, i les reencarnacions són molt adecuades i de gran oportunitat per refer.se.
No pot ser que el Ser il.limitat de tot l'univers dóni en una sóla vida a uns una vida millor i als altres una altra de pitjor, a nivell d'atzar, i al final tots gaudint d'un cel marevellós si demanes perdó, no n'hi ha prou amb aquest fet. Tot té una causa molt profunda, que podem descubrir mirant i observant la nostra vida aquí en el món físic. "Tal és a dalt com a baix". La mort només es un canvi de nivell, entre les reencarnacions hi han d'haver descanssos perquè l'ànima és recuperi de la vida passada.
En quan al que dius que ningú torna per explicar-ho, no és pas veritat. Saps que passa? doncs que volem reconèixer a les persones a nivell físic, i això es equivocat. Amb la mort deixes el teu vestit o despulles i quan et toca una altre vida n'agafes un altre. Les perssones ens reconèixem a nivell d'ànima. A partir d'aquí pots saber que has estat molt unit en una altre vida, sigui la que sigui, poc importa a quin nivell, si famíliar, amics...
Arriva un moment que les reencarnacions s'acaben, gaudint aleshores de la vida en el món invissible de moment als nostres ulls, però continuant experimentant.
Tinc el convenciment que sense aquest producte tan elaborat no hi ha una bona evolució. La vida aquí, es una escola, i si no s'aprova has de repetir. "Així a la terra com al cel.
Hem de fer un gran estudi interior de les nostres vivències i posar-nos a trevallar de valent. La vida eterna es aquí i ara, no demá com encara pensa molta gent, prícipalment gran. Si no l'aconssegueixes en el moment present no lo gaudirás tampoc després de la mort.
Hem amagat massa temps el cap sobre les ales, i ara es hora de volar.
La ciència va fent pasos per descobrir-ho, cada vegada està més aprop. Quan una persona mort les partícul.les és transformen en altres cossos, això és un bon príncipi i la ciència oculta d'orient fa mil.lers d'anys que ho sap.
Als móns interns estem molt a punt d'entrar-hi!!!
Però per mi és una llàstima que a nivell científic uns altres ens ho duiguin, amb això no vull dir que no hagi de ser acceptable, però nosaltres haurímem també de treballar la nostra intuició per fer-ho per niosaltres mateixos, a partir de les bases que ens dónen alguns.
La religió catòlica que sempre ho ha negat arribará el dia que haurà de demostrar la seva humilitat.
Aprenem encara que sigui poc si tenim la ment oberta.
La humanita d'avui dia avançarà en uns 100 ó 200 anys el que en un passat va ser en 1.000, Aquest es un aspecte de la realitatat força saludable encara que no ens ho sembli.
Una abraçada i petonet.