Miro per la finestra,a fora esta nevant,tot ha quedat blanc i les branques dels arbres comencen a canviar la forma degut al pes de la neu. Dins a la casa de muntanya, a on cada any la familia passa aquestes festes, la llar de foc dona escalfor. Aviat arrivaran tots: cosins,tiets,germans, nebots, nets, junts prepararem el sopar, esmorzar, dinar.I farem petits obsequis que ens ompliràn d'il.lusió, després......
De sobta em desperto i m'adono que tot era un somni, que els meus Nadals son molt diferents, i que tot plegat, només era un Nadal en la bombolla de la meva imaginació subconscient.
BONES FESTES NADALENQUES
A vegades els Nadals es converteixen en això... un somni imaginári.
ResponEliminaPerò hem de voler anar més lluny, i viure'l internament.
El Nadal ha de ser profund. És un naixament interior que ha de durar tota la vida. A vegades és molt fosc, però dins la foscor s'hi de conquerir la llum. I això sempre és fa en soledat.
Petons.