Sóc mestressa de casa, una feina que és anomenada des pectivament "Maruja", el seu menyspreu és degut a que és una feina " sense sou", perqué si be una mestressa de casa no cobra, pot estalviar fent coses que una persona que està tot el dia fora de casa no pot fer. Una de les feines d'una mestressa de casa es l'administració de la llar, saber què es pot gastar i què no, quines despeses són més bones a curt o llarg termini, què és de primera necessitat i què no, gastant lo necessari sense malgastar, i de tant en tant, donar-se el gust d'algun caprici. No us sembla que justament és aixó el que hauria de fer l'administració de l'estat?.En aquestes alçades ja tenim clar que els nostres administradors no n'han sabut, que han estirat més el braç que la màniga, que les despeses han sigut més grans que els diners disponibles i no han tingut previsió de futur, Han malgastat a mans plenes en coses innecessàries, només pel seu caprici. Ara ho paguem tots. Peró ben mirat tots els que no hem sigut com una mestressa de casa responsable, hem aportat el nostre granet de sorra a la disbauxa de l'economia actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada