La Rosalía vivia al camp en un barri d'un petit pobla de 6000 habitants.Era una mica rebel, no li agradava viure la vida que li havía tocat, volia fer d'altres coses(estudiar, veure món....)peró quan els pares li deian que era una somiadora, i que deixés aixó per els altres, ella callava i es tancava al seu món.
La M.Merçe vivia en una petita ciutat, tot era diferent que en un poble, hi havia més possibilitats, peró ella no en tenia prou, era molt rebel i plantava cara als pares per poder fer el que ella volia (anar-se'n de viatge, sortir amb un noi....).
La Núria era d'una ciutat amb majúscules, ón passaven coses amb les que els de pobla no gosaven ni somiar, ella va estudiar, i va viure d'amagat la seva rebeldía a les prohibicions de l'época, vivin la vida d'acord a les seves conviccions.
Després de molts anys el destí va unir aquestes tres noies, que poc tenien en comú, i es van adonar, que tot i seguin camins diferents havien tingut vides força paral.leles, amb moltes lluites i patiments semblants.Ves per ón! o, qui ho havia de dir.
Gracies a elles he obert aquest blog.
Hola M. Carme
ResponEliminaFelicitats per obrir aquest bloc.
És veritat, les persones encara que hagin tingut camins diferents durant uns anys, si a dins seu porten una inquietut semblant, arriba un dia que els seus camins s'ajunten en una gran plaça per iniciar un conéixament més íntim i caminar per nous camins sense tenir por de les sorpreses!
Molta sort a la Rosalía, a la M. Mercé i a la Nútia,
Gracies Olga i Carles,per visitar el meu blog,espero compartir moltes coses amb vosaltres.
ResponEliminaUna abraçada.
Benvinguda M.Carme a aquest espai multicolor dels blocs que ens permet comunicar-nos amb la resta del món.
ResponEliminaM'ha agradat mol llegir el teu relat, i alguna cosa amb diu... que ets una bona escriptora.
Estic impacient per saber com evoluciona la història d'aquestes tres noies.Visitaré sovint el teu bloc.
Una forta abraçada.
Marta
Hola Marta
ResponEliminaGrácies per visitar el meu blog, recent iniciat.
hauras d'esperar bastant per saber el desenllaç d'aquesta historia, doncs la vida de la Rosalia,la M.Mercé i la Núria s'esta escrivin dia a dia i ningú no sap la fi,peró a mi m'agradaria posar-hi un acabament feliç amb una amistat de les de tota la vida.
Et felicito pel blog; pels continguts i per la manera d´escriura.
ResponEliminaEl teu amic.
Joan