En Damià esta assegut a la punta del llit, està trist, està molt trist, després de dos anys amb una malaltia anomenada "demencia senil" la seva mare ha mort. En Damià recorda la vida de la seva mare i no enten com una persona tant lluitadora pot acabar perdent el cap d'aquesta manera.
Una dona que havia vençut la mort pràcticament de nena, perdut la mare als 15 anys, fugit fora del seu país voluntaria o involuntariament, capaç de lluitar tota la vida per tirar endavant la seva familia, buscant la manera de sortir-se sempre amb la seva. Un es demana,com pot acabar així?.
Tots estem exposats a aquest trist acabament, i jo em pregunto: perquè aquestes malalties degeneretives existeixen?, eliminen la possibilitat d'una mort digna, es pot lluitar contra elles?, ens hem de preparar molts anys abans per evitar la seva aparició?,o senzillament toca a qui toca i no hi ha solució possible?.
Hola M.Carme
ResponEliminaQuina rosa més bonica!
No és gens fàcil trobar les paraules adequades per poder expressar el condol. A vegades és mol més convenient una llarga abraçada sense paraules.
Quant perdem a algú que ha estat mol important en la nostre vida,els records dels temps passat s'aplegan de sobte damunt nostre fent reviure sentiments i sensacions oblidades.
M'agradaria poder contestar a les preguntes que et fas. Penso que cadescú interpreta de forma particular el motiu del que li passa, segons quines son les seves creences o coneixements.
Jo et puc dir el que he après en els estudis de filosofía oriental i l'experiència que n'he tret en la meva observació:
Les malalties d'orígen mental, estan apareguent i ho faran cada cop amb més frequència a mesura que passin els anys. Això és degut en part, a que les energíes que flueixen per el nostre l'univers actualment, estan provocant alteracions en les cèl·lules nervioses del nostre cos, que com sabem, es renoven constanment.
Quant estem acostumats a respirar un tipus d'energia o (prana) conegut, el cos segueix el seu ritme normal. Però la capacitat d'adaptació de les noves energies que es precipiten amb tanta força,es fa més difícil per un cos que ja no és jove.
Posaré un exemple mol sezill: "Si la corrent elèctrica que rep el nostre cos és de 200.W i les noves energies porten una potència de 1200.W, podem imaginar la catàstrofe que es produeix si no hem estat previsors i hem incorporat un aparell transformador.
Saber adaptar-se d'instan a instant a la vida fent fora tots els rcords de les dificultat viscudes, del sofriment i el dolor que hem o ens en provocat els altres,és una bona manera de construir "el transformador" De manera que només quedi en la nostre ment i en el nostre cor, els records bons viscuts. D'aquesta manera és ben segur que evitarem moltes malalties derivades de la tensió que es genera constantment en la nostre ment. I això crec que és el millor, tan si es tracte de recordar relacions establertes amb persones que encara estan en aquest món, o a les que ens en deixat per sempre.
La prevenció ens pot ajudar en molts aspectes per millorar la salut. Encara que la ciència mèdica trobi algún fàrmac que aturi o eviti la malaltía, mentre no conegui les causes que la generen, no la podrà control·lar totalment.
No hi ha res més saludable que tenir la ment enfocada en les coses positives de la vida, que sempre hi son, encara que a vegades no les veiem.
En Damià ha de viure el dol per la seva mare i el més lògic és que estigui trist, però és important saber veure el que hi ha de positiu i la lliçó que en podem extreure de cada experiència viscuda.
Una forta abraçada.
Graciés Marta pel teu escrit, l'exemple del transformador es totalment aclaridor. peró no sé si les persones,som capaces d'oblidar tot lo dolent,si, evitar que aquests records ens facin mal,peró oblidar un record voluntariament, no ho sé....
ResponElimina