Qui son els avis? Els pares dels nostres pares. Bé, aixó ho sabem tots, peró quina es la seva obligació?. De sempre els avis,(que algunes persones, de ja uns quants anys ni tant sols han conegut)han sigut, els pares que vivien amb l'hereu o fill gran, que era el seu hereder, i també cuidava d'ells a la seva vellesa. Els avis doncs vivian amb la familia, manaven, i jugaven amb els néts. Que passa ara?, els avis, tenen una jubilació, i una independencia. Els hereus, ja no es queden a casa, estudien qualsevol carrera, i s'en van a viura a fora. I els néts? Quan el fill o filla casats i amb carrera, treballen tots dos, i decideixen tenir un fill, donen per suposat que l'avia el cuidarà, mentre ells treballin. Molt malament!, els fills els han d'educar els pares, i els avis, només han d'ajudar, doncs tenen dret a viura la seva vida, sense l'obligació, de criar i educar el seu nét. Si son els avis els que eduquen els néts la genaració no avança,sino que dona un pas enrera.Per altra part, els pares al sentir-se culpables, per no veure el seu fill. L'omplen de regals, no el renyen mai, i li donen tot el que demana, malcriant aixi al nen, que el dia de demà, no tindrà cap futur, doncs no es sabrà valer per ell mateix.
Cert que hi ha families, que no els queda cap altre remei, que fer servir els avis de cangurs, peró la majoria de casos, es comoditat. Perque avui dia sembla que els fills, no creixin mai. Abusent dels pares i avis sensa cap partiment, tot al contrari pensen que els pares,tenen l'obligació, de resoldre tots els seus problemes, durant tota la vida.
Tens raó M. Carme.
ResponEliminaTots sabem que la relació familiar i la autoritat que tenien els avis dins d'una família, avuí dia no se li dona importància. Ens hem tornat rebels i mol més independents en detriment d'uns valors més humans i solidàris.
El concepte de família, és remot per la majoria Vivim una etapa de la història de la humanitat en que s'estàn desfent totes les estructures entre elles la familiar. Això és ben evident, però també és necessàri que es produeixin crisis perquè ens donem compte que hi ha moltes coses que hem de canviar pel que fa a la relació entre les persones. No únicament entre la família sinó, en totes les relacions que establim.
La autoritat que tenien els avis sobre els fills i els nets, per sort ja no existeix. Les persones mol grans que segueixen amb les mateixes costums del passat, és provable que no gosin a dir que no a les demandes de cuidar als nets.Sacrificant d'aquèsta manera la seva llibertat, acostumats com estàven a cedir en tot.
Però hi ha moltes avies que els fa mol feliç poder cuidar dels seus nets i no senten pas que això limíti la seva llibertat.
Per altre part hi ha la criatura. Això ja és una altre qüestió.
Jo també penso que als nenes els ha d'educar els pares en primer lloc compartint aquèsta responsabilitat amb els mestres.
També hauriem de tenir present que hi ha moltes avies que no en quedat enderrerides en el temps i saben com educar el nen. Els avis també poden transmetre als nets uns valors humans que malauradament se'n perdut.
Crec que en totes les coses de la vida hi ha dues cares, res és totalment negatiu ni res és totalment positiu. Hauríem de saber trobar l'equilibri entre l'un i l'altre.
Potser en aquèsta qüestió no hi ha culpables ni ignocents, només es tracte d'aprendre de les experiències que la vida ens porta i de les equivocacions que hem d'anar corregint al pas de les generacions.
Una forta abraçada.
Hola M. Carme.
ResponEliminaLa societat en que ens toca viure, una de les seves caracterísitques, és el trencament de les costums i dels lligams entre persones.
La substitució dels pares pels avis com a norma general no és el paper que els hi correspond. Encara que creiem que sigui nesessaria la relació.
Cada parella s'hauría de replentajar la procreació i les seves responsabilitats.
Els avis poden aportar quelcom positiu en referéncia a l'experiéncia, i que és miren amb una tranquil.litat que fa possible una convivéncia amb els néts més facil amb aquest aspecte. Cal tenir present que cada cas és diferent, però una característica és també la pérdua progressiva de les facultats per aguantar una carrega d'aquest tipus.
Hola Marta
ResponEliminaNo sé com ho fas, peró sempre troves la resposta, que dona als meus escrits la part que li feia falta.Com ho diuen alló!, es com l'altra mitad de la taronge. El que dius es cert, jo nomès he escrit de la part negativa, perque es d'aquesta de la que amb queixó, peró es cert,que no tots els avis son iguals, i que ni ha que s'esforçen molt a "estar al dia", per tenir una bona relació amb els néts. I també es bona la relació entre els avis, i els néts, sempre que el paper sigui ser avis i prou, amb aquesta relació i ha moltes coses positives.
Hola Olga i Carles
ResponEliminaCert que la relació entre avis i néts, es positiva , sempre que el paper dels avis, sigui aquest, ser avis.Estic d'acord amb vosaltres, meyns en un punt. L'experiecia, seria una bona aportació dels avis, si les coses no cambiessin tant depressa, si jo ja no puc aconssellar a la meva filla, en segons quines coses. Com ho faràn els avis?. Tot canvia, i en cada canvi es per quelcom, esperem guanyar tambe, alguna cosa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAls Pares potser els hi costi aconsellar als fills, però aquests poden escoltar si volen a persones més grans i sentir-se que els comprenen més. Això a vegades passa.
ResponEliminaEscoltar als avis pot ser a la vegada molt necessari i gratificant, i no vol pas dir que hagin d'educar als néts, però si, afegir valors extraordinaris tal com diu la Marta, i que nosaltres afegim, que els pares encara no han viscut (No ho saven tot aquests)
En una societat en educació i evolució totes les categories son importants:
Els pares.
Els avis.
Els mestres.
Tots tenim el nostre paper i és important fer aquest reconeixament
No hi ha nigú que no sigui vàlid.
Als avis s'els hauria de tenir més en conte en tot, i no apartar-los per semblar-nos antics.
Petonets