PRIMAVERA

diumenge, 15 d’agost del 2010

SER CATALÀ-------------------------------SER CATALÁN

Soc català, soc espanyol, peró en aquest moment em sento rebutjat. Perquè no ens vol "España"?, li hem fet potser un gran mal al defensar la nostra llengua i cultura?, li hem fet potser un gran mal al ser treballadors d'Europa?, perque el diners que genera Catalunya, si que els volen?, potser es que ells voldrien ser catalans?. Moltes són les preguntes i poques les respostes. Tan bé que estariem tots juntets respectan-nos els uns als altres, doncs per tothom es sabut que l'unió fa la força. Sembla peró que en Rajoy no ho sap, ell juga a dividir ( potser per alló de divide y venceràs), creu que hi guanya , potser ho sembla, peró no tardara en adonar-se que es mentida , que hi perd, peró llavors serà tard. Els catalans no deixarem de ser-ho perque els altres ho vulguin, en tot cas si que ens podem convertir en catalanistes. Coneixeu la diferencia?
Passi el que passi, recordem el que diu la sardana.


Som i serem gent catalana
tan si es vol com si no es vol
que no hi ha terra amb més ufana
sota la capa del sol.
Deu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas
canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

canta l'ocell, el riu, la planta
canten la lluna i el sol
tot treballant la dona canta
i canta el peu del bressol.

I canta dintre de la terra
lo passat jamai passat
i jorns i nits de serra en serra
com tot canta al Montserrat.

4 comentaris:

  1. És veritat el que dius M.Came.
    Nosaltres però pensem que els que et neguen la llibertat, també ens poden fer madurar com a poble.
    En aquesta actitu ni han d'altres apart del Rajoy...
    La història és molt contundent.
    Constrüim el futur amb actituts d'exigència deòcràtica.


    Una abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Hola Carme he arribat al teu blog per atzar, però en llegir el trobo molt interessant.
    Fa més de tres segles que ens tenen el peu al coll -i en el deixem tenir...-, primer va ser la nació catalana abans que no l'espanyola, España va ser un invent desl reis catòlics, Catalunya va tenir el primer parlament d'Europa, i tot això no ho explica ningú, potser no interessa. El mal es que no tenim polítics, només veig un èxercit de mercenaris amb afany de poder i de diners, i tot es fa en funció del partit i no del país...
    Ja m'he fet prou pesat.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. Gràcies Olga i Carles
    Estic totalment d'acord, em podria haver extès molt mès, peró així hi podré tornar un altra dia
    a comentar una altra cosa, sobre el català.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Hola Onatge
    Benvingut al meu blog, m'agradaria molt que hi poguessis continuar troban coses que fossin del teu interès.
    Conquerir països, sempre ha estat motiu per guanyar diners, poder etc.. Un cop conquerit el païs passa ha formar part d'una altra historia i si es descuida desapareix.
    Es una mica el que ens pasa als catalans, en el moment que ens descuidem, ja no trobarem Catalunya. Per això hem de lluitar i recordar les coses passades perque no es perdi la nostra historia. Però com tú penso que ens falten bons polítics, tan a nivell de Catalunya, com a nivell d'Espanya.
    Et tinc enveja sana, qui pogués estar al far, contemplant les ones i sentint la caricia de l'aire de la mar.
    salutacions

    ResponElimina