El qui té un bon amic té un trésor. Perque no és fàcil tenir un bon amic.
En una amistad, s'ha de donar i s'ha de rebre, peró no donar esperant rebre, llavors les coses aniràn malament. Hi ha qui fa una bona amistad a l'escola de ben petit i aconsegueix que duri tota la vida. Té una gran sort. D'altres van tenin diferents amistats al llarg de la seva vida, depenen de les vivencies qu'els-hi toquin, aixó no vol dir que no siguin bons amics, es simplement que un cop han complert la seva misió cadescú segueix el seu cami.
El ser humà, ha nascut per viura en companyia ( encara que en l'actualitat cada cop s'es més individualista) siguen conscients de la nostra naturalesa, acceptem de bon grat les ocasions que s'ens presentin de fer amistats. Siguem honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i sapiguem escollir els amics que omplen el nostra cor i nosaltres el seu, només així podrem trobar un amic ( o amics ) per sempre.
Hola Maria Carme estic d'acord amb l'encapçalament. És veritat tenir amics és un tresor. A la vida se'n tenen molts pocs. I avui dia hi ha molt d'egosime, molt ego, molt comunicació... però estem més sols i incomunicats que mai. A mi em van ensenyar més a ser que no a tenir, i ara sembla que només es valori el TENIR que no el ser... Vaig contra corrent.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola ONATGE molts gracies per las tevas paraules.
ResponEliminaHi estic d'acord es valora massa el tenir ( tenir el cotxe mes gran, la vivenda i l'apartament a la platge, la piscina etc..)tot plegat perque al morir s'esvarallin les families.
Anar contra corrent no es pas dolent, l'únic hauràs de lluitar amb els que pensen el contrari, peró de ven segur serà gratificant.
Esperem que es poguin anar recuperant valors que de moment semblen perduts.
salutacions
L'amistat quan és veritable és l'expresió de l'amor fet bellesa.
ResponEliminaL'amistat és la finestra que observa la llibertat i la porta que li dona pas, i fis i tot així l'amor n'és el seu habitacle.
Petons i una forta abraçada.
Moltes gràcies Olga i Carles, per les vostres boniques paraules i fets.
ResponEliminaUna forta abraçada