Ara estem en crisi, i tothom s'adona de que no hi ha prou diners per tot. I que fem?, doncs comencem a retallar. Per on comencem?, millor per on menys falta facin els diners: Educació, sanitat, sous mil-euristes, etc....
A ningú li agrada prescindir del que ha aconseguit, però si és necessari, cal fer un esforç.
Crec que s'hauria de planificar bé la retallada, ja que ho hem de fer, fem-ho bé.
Quan l'altre dia vaig sentir que un hospital, havia presentat el seu pla per fer front a la crisi, amb el tancament per l'estiu de no se quans llits, un quiròfan, etc... I la resposta va ser que era insuficient, em va venir una pregunta al cap: Què volen que fem els malalts, sortir corrent a buscar un metge privat?.
A Catalunya, i encara que tot és millorable, tenim una bona sanitat. Molta gent malalta ve a curar-se aqui. Sembla que ara volguem llençar tot el que s'ha aconseguit a les escombraries.
És just que es retallin despeses innecessàries, però no reduim treballadors sanitaris, no allarguem llistes d'espera d'operacions, no fem pagar als malalts els errors dels administratius.
Dirigir una empresa quan les coses van bé no té mèrit, el mèrit és fer un esforç perque les coses vagin bé, quan sembla tenir-ho tot en contra.
Penso que sanitat i educació son dues coses en les que s'hauria de tenir més cura en fer les coses ben fetes. De sanitat en depèn la salut de tothom, d'educació el futur de la nostra Nació. Creieu que és un bon motiu per fer-ho bé?.
On si que es podria fer una bona retallada és en el sous d'alts directius, i gent amb títols, que tenen les butxaques a rebossar de diners, i no paguen els medicaments, o s'aprofiten de la seva amistat amb gent poderosa per no pagar el que els toca. I d'aquests ni han molts, però avui ho deixarem aquí.
Tot està molt revolucionàri...
ResponEliminaS'han de dónar molts passos.
No interèsa gens ni mica superar aqusta críssi.
Saps que només fan falta segons la Onu, 54.ooo dolars perquè no hi hagi mai més fam al món però és preferix regalar.ne 200.000 als bancs per garantir la campanya política i els vots.
De diners n'hi han molts encara que ens diguin que no.
També arribarà el diaen que es treballarà menys hores a fi de repartir feina i aixó si, cobrant el mateix i les hores de menys es cobraràn com si s'estigés a la tur. No és impossible.
La única solució és aquesta. Repartir la feina i anar en decreixament per obtenir una credibilitat.
La sanitat...
L'estudi...
Una vergonya tot plegat.
Una abraçada.
Quant ens donen les notícies o les llegim en el diari, hauriem de ser molt crítics i saber
ResponElimina"llegir entre línees" per poder veure quina és la realitat de les coses que es disfressen o ens amaguen.
Vivim immersos en un caos total, i aquesta situació és molt difícil de resoldre quant s'ha descuidat durant molts anys. Jo diria que el problema bé de molt lluny, de moltes generacions enrere, perquè la naturalesa humana en general, perd el sentit de la perspectiva i només veu allò que li convé en un moment determinat.
Quant estem dins de la crisi, és difícil poder trobar la sol.lució correcte al problema.
Tan a nivell individual com d'un país, si sabessim que vol dir ( responsabilitat) actuariem a cada instant d'acord a les necessitats del moment sabent fins on no s'ha d'arribar. No ens ho hauria d'imposar ningú, sinó que hauriem de ser prou conscients i saber quins son els nostres límits.
Una forta abraçada.
tens tota la raó... sempre un placer el visitar-te
ResponEliminaabraçades!
beatriz
Hola Maria Carme
ResponEliminaHe intentat entrar al teu nou bloc, però em diu, que no existeix...
M'agradarà conèixer aquest " altre jo"
Una abraçada
Marta