TARDOR

Arriba la tardor, els primers freds ens atrapen en roba d'estiu, disfrutant de les restes del bon temps, i amb les vacances al cor. L'escola ja ha començat, els infants tornen a omplir els carrers, amb les motxilles a l'esquena. Respectant els horaris del nou curs. Tot sembla nou, però en realitat no fem res més que anar seguint el canvi, que ens marquen les estacions:
PRIMAVERA, la renaixença, tot brota de nou, omplint la vida de colors.
ESTIU, gaudir dels dies llargs, plens de sol i de tot el que ha creat la primavera.
TARDOR, decaïment, els arbres perden les seves fulles, i tots ens preparem per rebre
l'hivern
HIVERN, Temps fred, natura morta. Dies que et conviden a gaudir de l'escalfor de la
llar.
Any rera any anem seguint sense adonar-nos-en el cicle de vida de la natura: naixement, creixament, envelliment i mort. Aquest cicle també és el nostre, només que nosaltres posem com a mínim 20 anys en cada part.

Tots sabem que estem de canvis, tothom retalla, els ajuntaments, el gobern de l'estat, la Generalitat. Nosaltres sensa saber com acabarà tot plegat, anem d'un lloc a l'altra protestant, encara que ningú ens escolti.
Un dia d'aquests per la rádio parlaven dels canvis en sanitat, l'entrevistat (del que no recordo el nom), contestant a les preguntes que li feia el periodista, deia que ningú es quedaria sensa assistencia, encara que en un lloc els treguessin el servei d'urgencia o limitessin la quantitat d'ambulancies. Serien atessos en un altre lloc. Del que no parlaba, era del retard en arribar les ambulancies, o en el que pot significar (segons l'urgencia) se atès mitja hora més tard.Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li al senyor, si ell feia servir l'assistencia sanitaria de la seguretat social, o la privada. Com que segurament va al aprivada, o va a visitar-se demanan-li el favor a un amic o company, es de lógica pensar que tant li fa, com siguin atessos els demés.
També es cert que a vegades s'omple el servei d'urgencies d'un hospital amb coses que podrien haver estat curades en els Caps d'atenció primaria. O que alguna enfermera llesta regala gels i cremas al qui en vulgui, perque al hospital ni ha molt de tot aixó. I aquestes coses que en principi pensem que son en el nostra benefici a la llarga s'acaben pagan, i moltes vegades paga el just pel pecador.
De moment ens quedem mirant tot el que passa i dessitjan que els passos enrera, siguin només els necessaris per anar endevant amb més força i millor que avans.