Arriba la tardor, els primers freds ens atrapen en roba d'estiu, disfrutant de les restes del bon temps, i amb les vacances al cor. L'escola ja ha començat, els infants tornen a omplir els carrers, amb les motxilles a l'esquena. Respectant els horaris del nou curs. Tot sembla nou, però en realitat no fem res més que anar seguint el canvi, que ens marquen les estacions:
PRIMAVERA, la renaixença, tot brota de nou, omplint la vida de colors.
ESTIU, gaudir dels dies llargs, plens de sol i de tot el que ha creat la primavera.
TARDOR, decaïment, els arbres perden les seves fulles, i tots ens preparem per rebre
l'hivern
HIVERN, Temps fred, natura morta. Dies que et conviden a gaudir de l'escalfor de la
llar.
Any rera any anem seguint sense adonar-nos-en el cicle de vida de la natura: naixement, creixament, envelliment i mort. Aquest cicle també és el nostre, només que nosaltres posem com a mínim 20 anys en cada part.
Quines imatges més boniques de tardor!
ResponEliminaÉs així de bonica la naturalesa, igual com ho pot ser la vida d'un ésser humà si savem apreciar i acceptar el procés d'envelliment.
Jo diria que la mort no existeix... Més aviat crec que les èpoques d'activitat succeeixen a les de repòs. A l'hivern la naturalesa dorm esperant que la saba torni a circul.lar i l'ompli de vida quant arribi la primavera, per seguir el procés cíclic natural fins donar els fruits i perpetuar l'espècie.
Una abraçada
Marta
Moltes gràcies Marta.
ResponEliminaEn general ningú es vol fer vell, tinc un tiet que es va "jubilar" abans del 65, i tot i que té prou coses per fer, sempre diu que ell ja ho ha fet tot. que nomès toca anar tirant fins que arribi el moment de deixar aquesta vida.
Jo no ho veig així, crec que em de disfrutar de les nostres posibilitats. Que no seràn les mateixes de 30 anys enrera, peró potser ara podrem fer coses que llavors no vam poguer.
En quan a la mort de la naturalesa, crec que tens raó en part ( Hi ha plantes que si que estan en repós, ha desaparescut la pert vella i estan esperant tornar a brotar), peró per altre costat hi ha plantes que desapareixen, si be les seves llavors esperent l'arrivada de la primavera per neixer.
Una abraçada
Es ben cert que tot té un sentit...
ResponEliminaA la tardor amb els seus colors, ocres i vermells ens preparem per viure en la fluidesa del cap vespre interior per homenetjar la vida altre vegada a la primavera.
Cada estació és una tasca a decubrir i interpretar en nivells colors de conciència.
Una abraçada.
Si Olga tens tota la raó gràcies per la teva visita.
ResponEliminaUna abraçada
Sabe ao entrar sua fada ao lado, me desejou bom dia e me disse que o propósito da amizade seja sempre o enriquecimento da alma.
ResponEliminaE concordando com isso, fico também por aqui a te seguir.
Beijos de luz.
Lua.
Gracias Lua, bienvenida, estoy muy contenta de tu presencia en mi blog, aprendo portugués y a mi me gustaria conocer todos los idiomas(cosa imposible). Además creo que tenemos bastantes cosa en común, una de ellas el amor por la naturaleza.
ResponEliminaBesos.