Caminant per la gran ciutat. A prop les festes de Nadal, rius i rius de gent pels carrers. Dins les botigues uns miren i s'en van, altres compren l'obsequi que buscaven, tot es festiu o aixó sembla.Si mirem bé pels voltants trobarem gent demanan al carrer, gent que no entra a les botigues, perque no té rés per gastar. A alguns ja els està bé viura així, peró altres s'han vist obligats per diferents motius a viura al carrer, demanar, o robar per menjar. Quasi ningú els veu, son com ombres en la foscor, poden estar alla peró no son visibles. Tindràn sort si poden rebre de mans d'alguna associació humanitaria un ajut per anar tirant
Els carrers segueixen plens de gom a gom, de gent ignorant la realitat que els envolta, i potser tampoc els interessa saber-la. Possiblement ens creguem més feliços si possem una pared que ens separi del que no ens agrada veura. Peró ens agradi o no, per molt que ho volguem ignorar, es una realitat, es un fet, i esperem que el futur no sigui per nosaltres, formar part d'aquest grup d'ombres. Perque llavors dessitgeriem haver ajudat de tant en tant a alguna(a) d'aquestes persones anónimes dins la foscor.
(a) Ni ha tantes que no es poden ajudar totes.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
La realitat sempre és dura i sovint és cruel.
ResponEliminaHi ha qui dona per compassió perquè compren en part l'estat de pobresa i solitut.
Però no podem negar que en el fons moltes persones que ajuden, ho fan perquè d'aquesta manera alleugereixen la seva consciència quant malgasten diners en coses inútils.
L'ideal seria que tot-hom tingués una llar i feina per poder viure una vida digna sense mancances del més escencial.
Potser algun dia la humanitat haurem après que donar el que ens sobra no té cap mèrit i que si volem sol.lucionar aquest problema i d'altres... haurem d'aprendre a compartir.
M'agraden els temes que presentes M. Carme perquè formen part dels problemes socials que ens envolten i crec que és important reflexionar-hi.
Una abraçada
Si tens raó, em d'aprendre molt encara i compartir no es una de les coses més fàcils, ni tan sols ajudar als altres, doncs a vegades també et prenen el pèl.
ResponEliminaPenso que si ajudem a algú i ho fem de tot cor, sempre serà una bona obra si l'alre t'enganya es ell el que no ho fa bé.
Tots tenim dret a viura amb bones condiciones peró a vegades nosaltres mateixos ho espatllem amb la nostra avaricia.
Un petonàs.