Quin sentit té ser català si no podem parlar la nostra llengua?
L'altre dia, a catalunya radio el senyor Jordi Pujol deia, que desde Madrid el model a seguir de nació és França.
França és un estat força centralitzat a París, on tots els dialectes (Patois, occità...) existents han desaparegut al imposarse el francès, que desde París es va anar estenent per tot França.
És això el que volen els espanyols? Que el català, el galleg o el vasc desapareguin? A més el català és una llengua, no un dialecte, que fa 30 anys es podia estudiar a les universitats alemanyes. Quan aquí es lliutava per aconseguir no ser castigats per parlar el català a les escoles.
Volem tirar tota aquesta lluita a les escombreries, tot i sabent que perderiem la nostra identitat com a poble? Deixarem que quatre gats, destruexin amb dos dies el que s'ha tardat tant a aconseguir? Si això és així potser no ens mereixem el nom de catalans. Hi ha una dita en espanyol "el catalán de la piedra saca pan" que s'haurà de canviar si no som capaços de defensar el que es nostre desde fa anys.
Defensem el català, cadascú de la manera que pugui, però sobretot parlant-lo i no deixant que ens prenguin el pèl persones que ens entenen i fan veure que no. No canviant de llengua quan algú ens parla amb accent, doncs el més segur és que ens entengui a la perfecció.
DEFENSEM CATALUNYA, DEFENSEM EL CATALÀ.
Totalment d'acord M. Carme.
ResponEliminaA vegades però sentim parlar en català a persones reconegudes, que tot i parlant la llengua del país on en nascut, no pensen ni senten dins seu l'esperit català.
Hi ha moltes persones nascudes a Catalunya que ni tan sols no coneixen la seva història mil.lenària.
Per això és tan necessari educar des de les escoles perquè a més de parlar el Català, aprenguin a pensar com catalans.
Una forta abraçada
En total desacuerdo; como catalán y castellano hablante defiendo el uso de las dos lenguas; jamás se ha hablado sólo catalán en Cataluña; hace 40 años (franquismo) se hablaba muy poco, y por medio de la IMPOSICIÓN ahora se habla mucho más. El castellano es una lengua tan catalana como el propio catalán, no se puede ir contra la historia; y si acaso (dado que catalán y castellano vienen del latín, LENGUA IMPUESTA) deberíamos hablar en íbero....
ResponEliminaSi Marta per anar bé s'hauria de començar per l'educació escolar. Veurem que passa.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Apreciat Anònim. Jo també defenso l'ús de les dues llengües i no em costa gens parlar el castellà si algú no m'enten. Pero no m'agrada que em prenguin el pèl.
ResponEliminaSi al temps del franquisme no es parlava més català, és perque ho teniem prohibit. No es que ara es parli més per imposició, és que abans no ens el deixaven parlar.
Catalunya té una hisòria i una llengua pròpies de molts anys i no és just que ens vulguin ofegar sota els desitjos de domini de Madrid.
Em sembla molt bé que opti per parlar castellà, hi té tot el dret, peró NO consideri que jo tinc L'OBLIGACIÓ de fer el mateix.
Espero poder gaudir de les teves aportacions tot sovint. I m'agradaria que fugís de la protecció que dóna l'anonimat.
Salutacions
La llengua pròpia de Catalunya és el català.
ResponEliminaLa llengua pròpia de Castella és el castellà.
A Catalunya és parla català, castellà, francés, italià, alemany, anglés, àrab, etc, però la nascuda aquí des de fa mil anys és el català, agradi o no agradi. Totes les llengues són un patrimóni de la humanitat encara que per la força de les armes s'hagi imposat una altre llengua. Només falta observar la història de Sudamerica per veure com es va liquidar la munió de llengües indígenes perdent-les en l'oblid.
Els promotors d'els genucídis culturals tindríen de respondre davant de tota la humanitat.
Desitgeríem de tot cor que els diferents colors d¡el penament i de tota expresió cultural i religiosa unegesin les seves senyeres a tot vent. Només cal respectar els drets humans.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaCada país té la seva cultura, les seves costums... com cada persona. Sabem que som éssers universals, però alhora pertanyèm a nivell immediàt a la terra que ens ha vist crèixer.
ResponEliminaLa clau es el respecte i no l'invassió ni el totalitarisme.
Gràcies M.Carme!
Hola Paz en unidad, en primer lloc, benvinguda al meu blog.
ResponEliminaTens tota la raó la clau es el respecta. Hem d'aprendre molt encara, perque de moment posem el nostra ego per damunt de multitud de coses, tan fàcil que seria, i tantes coses que aprendriem. Imaginem la no imposició i l'interacció quantes coses noves no ens portarien, espero que algún dia ens adonem del nostra error.
Salutacions