Hi havia una vegada una noia catalana,que es sentia molt orgullosa,del seu país, la seva llengua, la seva gent, no creia necessaria l'independencia de Catalunya, peró es clar no tothom pensava com ella. El que si creia que la seva terra mereixia era el respecte dels altres, cosa que tot sovint veia que no succeia.Per exemple:quan alguns politics acusaven als catalans de voler massa diners i d'aquesta manera deixar a les altres comunitats sense. gran mentida, tots tenim dret de negociar el millor per a cadascú, si uns en saben mès que uns altres, que té de dolent?.
Quin pecat hem comès els catalans, perquè ens posin en contra de la resta d'Espanya?.Es que aquesta gent no pensa que molts dels actuals catalans són fills d'immigrants(andalussos, gallecs, extremenys..)es que no s'adonen que Catalunya té molts més habitants que Extremadura per exemple. No es pregunten mai com es que aquesta comunitat té tans immigrats d'arreu del món?. O es que senzillament no pensen, i els es més fàcil creure als politics, que nomès busquen vots, moltes vegades amb mentides.Es una pena que no s'adonin que la unió fa la força, i que els coneixaments d'uns i altres( llengua, maneres de fer...) enriqueixen un país i es molt trist que un politic haigi d'arribar tan baix, per guanyar vots.
És veritat el que dius M Carme, però cal no exasperar-se, ser prudents i intel·ligents com hem estat gairebé sempre al prendre les nostres decisions i al relacionar-nos amb els altres.
ResponEliminaPer poder comprendre la manera de ser i de pensar d'un país, és imprescindible conèixer la seva història: Poder viure i compartir el dia a dia amb la gent deixant totalment al marge els prejudicis i les opinions dels altres, sent capaços de valorar el que veiem per nosaltres mateixos.
Quant prenem partit, ja sigui pol·lític o de qualsevol altre mena,estem aixecant fronteres i creant denconfiançes.
El gobern d'un país hauria de fomentar la unió entre les persones, amb tota la diversitat de cultures i tradicions que hi puguéssin haber; ser just al prendre les seves decisions i especialment, recordar que són els polítics qui han d'estar al servei del poble i no a la inversa.
Sempre he pensat que la llibertat és un dret de tot hom,de cada persona i de cada país, però com que som éssers socials (encara que no tot hom és sociable) no podem desentendre'ns dels altres,i per tant la nostre llibertat sempre estarà limitada.
Els grans problemes socials del món no els resoldran mai els polítics. Penso que actualment les persones ens estem desenvolupant mentalment, i som capaços de veure per nosaltres mateixos el que ens cal fer per resoldre'ls.
No ens calen els polítics,tal com els coneixem, perquè amb l'afany de poder " perden els papers" i obliden al seu deure amb el poble.
Sempre que hi ha hagut algún polític que ha tingut les idees clares i el cor obert al món, malauradament ha durat mol poc. Hi ha massa interesos amagats al darrera de les aparences.
L'important és que cadescun de nosaltres tinguem les coses clares i lluitem per elles .
Una abraçada
Bueno! Haig de dir que vaig estar un mes sencer al Brasil a casa d'uns familiars i que ara (aquesta mateixa nit) m'en vaig cap a Lanzarote..aixi que és per això que estic tan absent! jajaj Pero bueno, aqui estic! (durant unes horetes)..
ResponEliminaMolts cops quan penso en qüestions polítiques em paso hores i hores estirat al llit, mirant al sostre i preguntant-me a mi mateix el perquè d'algunes qüestions... I sempre que em venen al cap preguntes que aparentment no tenen cap base científica o coneguda, més filosòfiques, intento tornar a la època en que tot va poder començar i intento ficar-me a la pell i al cervell d'aquelles persones que van veure el naixement de la meva qüestió... Quan penso en política penso en els nostres primers avantpassats, on la llei del més fort s'impossava per un bé comú de tota la tribu, poblat,etc. La llei del més fort, mentalment vull dir, esclar. Ben conegut és que els savis lideraven i dictaven el destí de la tribu i que els més forts eren els guerrers..Tots tenien com a objectiu comú la supervivència pròpia i d'amics i familiars, en aquella natura que se'ls presentava ferèstega. El fet de tenir un cap de tribu no és més que un placebo de la ment humana. Aquest home potser és més savi, o més fort, però segueix siguent un home com qualsevol altre el qual carrega el fet de prendre decisions que qualsevol altre podria prendre per una comunitat. Així, tot el poblat perd la "por" a haver de prendre una decisió que pugui ser equivocada i nefasta, i així el seu cervell es libera de la pressió de poder ser culpables d'alguna catàstrofe per al seu poblat. El cap, no sé si savi, no és res més que un home astut que, quan se li demana, sap prendre les decisions acertades i que qualsevol altre podria prendre, i que a canvi rep uns poders especials dels quals ningú disfruta.
Actualment no ha canviat tant i els placebos mentals continuant sent molt presents a les nostres vides. Creiem que derogant les nostres decisions a unes persones que semblen les mes savies i intel·ligents del món, la vida de les nostres families i la propia (el nostre poblat) estaràn més segures i protegides. No ens adonem que el perill està present de la mateixa forma al igual que l'exposició a aquest. Quan un polític actual critica la nostra tribu o el nostre poblat, sigui aquest poblat la nostra familia, el nostre barri, ciutat, o país (o en el meu cas el món sencer), la confiança depositada en ell es perd, i ens adonem que és un home qualsevol, igual que nosaltres a qui, no obstant, les ments de milions de persones li donen un lloc imaginari i elevat, fent que la seva opinió tingui més validesa que la teva. És per això que una sola persona pot posar, per motius personals, milers o milions de persones en contra de la teva tribu. Necessiten sentir-se forts, necessiten oblidar els temors i veure que el cap de la seva tribu, aquell qui sembla un superhome per sobre seu, els protegeix contra els mals i els salva de "el poder malèfic català".
Fins que aprenguem a escoltar la opinió de cadascuna de les persones que hi ha al planeta continuarem enganyats en aquest placebo misteriós que surt com un narcòtic de les boques dels polítics...Fins llavors no hi haurà respecte per ningú.
Salut i bones vacances!
Quan algú extern o intern d'un poble treu la llibertat sota qualsevol forma a un altre, no és pot acceptar de cap manera per molts segles que passin fe veure que no ha passat res, i tot quedi diluit de tal forma que per tan la memòria col.lectiva sigui esborrada o suplantada per un altre de falsa.
ResponEliminaGeneralment per no dir sempre, s'usen diferents formes de violència que caldría conèixe-les molt bé per no ser destruïts.
El nostre poble des de fa centùries pateix d'una manera permanent i en diferentes formes la destrucció del nostre país, la llengua, la cultura i el poder de decisió que ens correspond.
La consciéncia com a poble és l'ànima que fa tan difícil la nostra mort.
Ens cal reconstruir ponts d'entesa amb el nostre entorn més proper, que és el que ens afecta més. Per molts fracasos que hi hagin hagut durant tota la història, ens és nesessari obtenir el poder de decisió complert.
Tenim d'obtenir el reconèixament internacional que tanta falta ens fa.
Que cal fer per que això sigui possible?
Com a final ens agradaría dir: Estima la teva gent, la teva llengua, la teva cultura, el teu país, per estimar a tothom.