Potser no t'ho creuràs peró ploro pel món.
- Ploro pels arbres cremats- Ploro pels rius contaminats
- Ploro per tots els animals que moren a causa de l'avaricia de l'home
- Ploro per la humanitat:
. Per les persones que van d'una banda a l'altra, sense trobar el seu lloc.
. Pels que roben i maten creient que amb aixó, millorarà la seva trista vida.
. Pels que estàn sols, doncs la societat els te abandonats.
. Pels que no tenen res per menjar, o pels que tenen massa i no ho saben gaudir.
El Món esta en hores baixes. hi ha moltes mès coses per les que plorar, peró hem de tenir esperança, hi ha molta gen que lluita per tirar les coses endevant, per millorar la vida de l'home, els animals, les plantes; per salvar el planeta....Peró tot aixó porta temps, molt de temps, i jo continuaré sofrint per tot el que podria
ser i no és, per tots els que pateixen, per aquest planeta a la deriva. Preguntan-me per què les coses no canvien. Continuaré plorant pel Món.
Hola M. Carme.
ResponEliminaAmb el teu escrit exterioritzes una gran tendresa, compassió i amorositat...
Però les llàgrimes que surgeixen sense esforç amb aquestes crísis que ens condueixen a l'anyorança de viure dins la llum i el color, de tot el que ens envolta, quan són massa permanents podem també ofegar al món i no ser capaços de veure l'arribada del Sol naixent, que cada dia ens vé a saludar, manifestant, un nou demá, un nou despertar.
Hi ha una frase molt bonica de "TAGORE" que diu: Si plores per no veure el Sol, les llàgrimes, no et deixarán veure les estrelles"
Tots nosaltres som puntets de llum, i sabent això, podem fer molt, perquè el món no plori.
Podem visualitzar la bola del món, en moments de silenci i amb els ulls tancats, plena de llum daurada, o també amb el color blau íntens...
D'aquesta manera podem ajudar a despertar consciéncies, molt més del que pensem.
Totes les persones sensibles que saben el que és estimar, senten un gran dolor al observar la naturalesa humana i veure on condueix la seva ceguesa.
ResponEliminaHi ha tantes coses que hem de canviar!
Ens ha tocat viure en una època plena de reptes de tensions, i canvis profunds obligats per les circumstàncies.
Penso que sempre podem contribuir a allaugerir aquest dolor, si som capaços de valorar las coses bones i els canvis positius que moltes persones, en grup o individualment están fent per millorar las condicions existents.
Les forces ocultes que pertanyen a la foscor, créixen i prenen més força quant s'apoderen dels ànims de les persones fent-los veure només les desgracies del món.
No hem de cedir a la depressió ni a la tristesa, penso que hem de lluitar per fer sobresortir la llum que hi ha presonera dins del nostre cor.
No sol·lucionarem els problemes del món estant tristos, ans al contrari, amb la nostre pena estem afegint més tristesa al món.
Hauriem de donar exemple de com s'ha de viure i com s'ha d'estimar i és ben segur, que la nostre radiació i la pau que transmetriem estimul·laria a les persones del nostre entorn i a la vegada, elles farien el mateix.
No parlo de utopies, et puc dir M. Carme que se per experiència propia el que et dic i és una veritable realitat.
Una forta abraçada
Gràcies Olga i Carles.
ResponEliminaJa sé que hem de ser positius, i també veig que hi moltes persones que fan el be.Peró de vegades quan veig les noticies(tot dolent), o algún reportatge del tercer mòn no puc evitar, preguntarme,el perquè de tot aixó.
M'agrada el teu consell.
Hola Marta
ResponEliminaGràcies pel teu escrit,sé que tens molta raó,
que pel fet de que de tant en tant m'envaeixi, aquesta tristeza, no arreglare rés, i es cert que si estem contens el nostra entorn ho nota.
Peró a vegades es dificil, bé que t'he d'explicar jo. De totes maneres anirem endevant i lluitarem per viura amb alegria. I com diu en Joan, un amic nostra, buscarem les bones noticies.
El esser humá teoricament esta al máxim nivell dintre de les inteligencies animals desenvolupaes i per tant va ser crear per gaudir-ne i preservar la natura.
ResponEliminaLes societats mes allunades de la natura son les mes infelices. Ará, al món occidental, estem descubrin técniques "anti-estres" nasades en les antigues civilitzacions; les restes del que varem destruir els "civilitzats".
Només retrovarem la felicitat colectiva i personal a la natura en el respecte al entorn i l´estimació als esses vius, i per tant als altres homes.
2 / octubre / 2009 09:34
Una frase ja mig oblidada al meu subconscient diu algo així com que "el plor és la purgació de totes les pors que tormenten la nostra ànima." Plorar és netejar la nostra consciència de l'obscuritat que ens ofereix la impotència, causada per la visió del poc poder i significat que té la pròpia existència.
ResponEliminaSegons les meves idees, encara en constant i greu desenvolupament, el naixement suposa l'entrada primera a un món del qual som totalment ignorants i incosncients. L'àmbient i el context social influiràn terriblement en la nostravisió del propi jo, però quin és el moment clau en que un nadó inofensiu passa a ser un assessí (ja sigui d'animals, de selves o d'humans) en potència? I quin és el motiu que causa això?
Jo crec que aquest és la por davant la impotència de l'infinit. T'has plantejat mai quin és el moment just en que, siguent infant, conceps per primer cop el significat del JO ? És un pas important que et marcarà tota la vida. Ara, sabem que aquest jo no podrà ser coneixible completament...La nostra percepció del jo canvia constantment (no som el que erem fa 2 anys o 2 segons), i aquesta impossibilitat, que ja desde el primer moment que associem la nostra percepció amb la idea del JO és present, d'entendre la naturalesa de la pròpia existència i la raó de la vida queda emmagatzemada al nostre subconscient. Segons com hagim viscut haurem sigut, segons diu Freud, més o menys capaços de controlar aquestes qüestions tormentadores que hem guardat, sense saber-ho, al subconscient.
Són aquests assassins en potència el reflex d'un món interior que se sent impotent i sense valor existencial que pretén fer tan miserable i sense valor tot el món meravellós que observa a fora? És la por a ser un ésser diferenciat i sol enmig d'un conjunt mortal i amb harmonia el que ens motiva a destruir el nostre entorn i a nosaltres mateixos?...
Són temes que, aprofito per dir, m'encantaria discutir en una conversació tranquil·la més enllà de tecles i pantalles d'ordinador :)
Salut!!
Hola Manu
ResponEliminaNo et diré que no, a la teva frase oblidada, peró, perque plora el nadó?.
Com tu bé dius el nadó es inofenssiu. Quan canvien les coses?, qui ho sap!. Crec que no es pot generalitzar, per cadescú serà diferent, en realitat crec, que amb les condicions adecuades, tots pode ésser assessins.
No, no he pensat mai, en el primer cop que qualsevol persona s'adona del jo. Peró amb sembla que desde el moment que naixem, ja demanem, com un jo ja soc aqui, encara que no en siguem conscients.
El tema dels assessins, podria ser molt extens, i tambe impossible saber totalment el moment de la seva formació.
Realment no es el mateix l'ordinador, que el cara a cara, peró a vegades, no tens a prop, les persones adequades per parlar d'alguns temes, i l'ordinador et dona oportunitat.
De totes maneres sempre es pot organitzar una trobada.