Avui m'he aixecat desanimada, amb un desanim, que està clavat molt endins, sense cap causa que el defensi. Rés no sembla prou important, Per treurem de sobre aquesta angoixa i vaig voltant per la casa, sense saber ón amagar-me. Recordo que aquesta nit he dormit molt poc,em pregunto: Serà que els meus somnis (que no recordo) eren tristos i al despertar-me, la seva pena, ha deixat el món dels somnis, per acompanyar-me? no ho sé, de fet no em costaria rés tornar-me a adormir. Aparto aquests pensaments i m'esforço a posar atenció a les coses del dia a dia. Mica en mica el meu desanim es va amagant, acabant de desapareixer al cap de poques hores.
Ànims amunt!!! M. Carme, que la vida te moltes coses que val la pena viure i quant ens entristim els hi donem l'esquena.
ResponEliminaQuant et llevis al matí, si et sents trista o engoxada (si et sembla bé) cocentrat tot el que puguis en el que et diré:
Imaginat que passejas per un cami de muntanya vorejat per un torrent d'aigua fresca i pura, i envoltat de plantes i flors silvestres.
Respira lenta i profundament al rebre l'airet fresc del matí que acaricia el teu rostre. Seu a la vora de l'aigua i contempla la bellesa i la seva transparència.
Estigues una estona tranquila repirant lenta i profundament i observant els colors de l'entorn i el moviment de l'aigua.
Quant et sembli que en tens prou aixecat, contempla la sortida del Sol i imagina que absorveixes la seva llum al respirar. Aquesta llum t'entra pel cap i banya tot el teu cos fent fora qualsevol ombra.
Si ho pots practicar cada dia durant un temps, veuràs que t'ajudarà mol a treure't la tristesa del damunt i et sentiràs mol millor.
Es tracte de utilitzar la imaginació i fer treballar de forma relaxada la ment. D'aquesta manera les emocions es poden controlar més fàcilment.
No hi ha res del que ens passa a la vida que sigui inútil. Tot ens serveix per ser millors i evolucionar.
Una abraçada mol forta
Marta
Hola Mari Carmen, ya tienes un seguidor mas, sabes, me lo recomendaron unos amigos, en los que confío enormemente.
ResponEliminaPerdona si te incordio con el Castella, estoy en un proceso de aprendizaje del Catalán, NO te preocupes, expresarlo me cuesta, pero leerlo despacio, en tiendo vuestra lengua la cual adoro y respeto muchísimo.
Un fuerte ABRÁÇADA.