Eren tan esperades les festes: ja s'acosta el Nadal, que si el dinar, que si els regals, el sopar de la feina......Tot eren corredisses i ara ja quasi tot ha passat, queden els Reis, la festa dels més petits. Tots hem fet sopars, dinars, la majoria hem menjat més del necessari, mentre que d'altres potser no tenien res per menjar. hem fet o rebut regals inútils, mentre que a d'altres els hi falta tot. Jo em pregunto, pensem en donar gràcies per tot el que tenim?. tenim tant que agrair: Gràcies pel menjar que disfrutem i que sempre ens en sobra. Gràcies perquè no estem sols , tenim amics, familia. Gràcies perque tenim un lloc per dormir, una casa per gaudir, on estem calents i gaudim de comoditats. I així podriem continuar donant gràcies per moltes i moltes coses, en lloc d'estar sempre preocupats per les nostres "obligacions", quan moltes d'elles nosaltres mateixos ens les hem creat i que no ens fan cap falta per viure. Aixi doncs gràcies per tot el que em pogut disfrutar en aquestes festes.
"Hem menjat i hem begut, gràcies a Déu que n'hem tingut".
---------------------------------------------------------------
Tot s'ha acabat... al menys si ho mirem des del punt de vista més extern.
ResponEliminaAra bé el Nadal no s'ha pas acdabat...
El Nadal és l'inici de la llum solar.
El Nadal és l'oportunitat d'anar caminanat com ho fa el sol i ser millor cada dia.
Si no hem vist l'estrella que viu a dins nostre, no només s'ha acabat el Nadal, sinó que ni tan sols ha començat.
El Nadal no és només menjar, beure i fer regals... es quelcom més important. Tans anys i encara no ho sabem comprendre... quina llàstima!!!
El solstíci d'hivern està plé de màgia. Ell ens dóna la llum per veure-hi clar i fer-nos grans.
El Nadal té pocs dies de naixença, però molta antiguetat. Cada any és repeteix i si ens som conscients pugem un grau méa amunt en l'escala de valors.
Una abraçada i petonets.,
Gràcies Olga i Carles, estic totalment d'acord, peró, quan surts al carrer i miras al teu voltant, que hi veus?.
ResponEliminaUna forta abraçada
Estimada amiga M. Carme
ResponEliminaPenso que hi ha moltes persones en el món que no els falta res en cap sentit material, i en canvi estant totalment mancades d'aliment espiritual.
També a la inversa; hi persones summament riques espiritualment que els falta el més essencial per viure.
Sembla que una cosa no és compatible amb l'altre, però jo penso que tot dapend de les prioritats i dels valors de cadescú, serà o no serà feliç amb el que té.
Una abraçada molt forta
Marta
Si Marta amb aixó tens tota la raó, es veu que no es pot tenir tot en aquest món.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Estic molt contenta de poder torar a comentar amb tú les coses.
Una abraçada fortissiiiiiiiiima.